Pere Fuset: ‘He rebut colps tant de la “gauche divine” com de la dreta més reaccionària’

Veia clar des del principi que no li fóra fàcil. Ell mateix admet que en algun moment s’ha sentit a l’ull a l’huracà, rebent atacs d’uns i altres, tant de l’esquerra com de la dreta. El desafiament era gran: transformar i gestionar les festes populars de València, incloses les Falles, històricament controlades per la dreta, des d’un govern de Compromís. Amb les Falles ja cremades, Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva, de Compromís, parla amb una satisfacció i tranquil·litat evidents. El desafiament s’ha superat, diu, i conscient que encara resta molta feina per fer, explica que té més energia que mai i que són molts, inclosos votants del Partit Popular, que l’han felicitat i li han demanat disculpes per haver-lo jutjat malament. ‘Es tractava de demostrar que Compromís no únicament no liquidaria les Falles, sinó que en faria una gran festa, digna, i cercant l’excel·lència.’ En aquesta entrevista Fuset reivindica el paper de la cultura popular com a instrument fonamental per a cohesionar la societat valenciana i assegura que continuarà treballant perquè sigui la cultura de tots, inclosos la d’aquells que l’havien abandonada. També dóna pistes sobre la pròxima Fira de Juliol i parla disgustat dels plens a l’Ajuntament de València, amb tots es regidors del Partit Popular encausats, menys un. ‘És molt trist perquè el nom de València continua vinculat a la corrupció. I ja toca, ja seria hora, que d’una vegada per totes es netejara.’

—La celebració de les Falles era un gran desafiament, no exempt de polèmica. Quin balanç en feu, ara que ja són cremades?
—Estic molt satisfet amb la feina feta en tota la matèria festiva des de l’ajuntament i especialment en una festa tan important com les Falles. Hi hem dedicat molts esforços. El grans entrebancs amb què hem topat han estat els prejudicis, especialment ideològics, perquè en l’espai de les festes populars es produeix un fenomen doble: d’una banda, un abandonament històric per part de l’esquerra i, d’una altra, una apropiació indeguda per part de la dreta, que fa que les festes populars, les Falles sobretot, per molts siguen quasi una àrea privada de caça. I per tant hem hagut de vèncer molts prejudicis, moltes mentides i molts rumors infundats, de l’estil que Compromís liquidaria les festes, les Falles, etc.

—Us sentiu tranquil? Penseu que heu trencat aquests prejudicis?
—És cert que això ens ha furtat moltes energies i ha generat un clima en alguns sectors que no es corresponia gens amb la realitat. Ara que en podem parlar amb les Falles ja cremades, puc dir que la gestió ha estat molt bona i que la gent està molt satisfeta. Però hem hagut de fer una tasca ingent per a explicar el projecte i vèncer tots aquests prejudicis.

—Prejudicis que vénen tant de la dreta com de l’esquerra, no?
—Sí, encara hi ha una part de l’esquerra que continua recelosa a les Falles, que les abandona. Jo l’anomene la ‘gauche divine’. Jo crec que no es pot parlar de ser a prop de les classes populars i després mostrar-se distant en les principals manifestacions de la cultura popular. Des d’una òptica valenciana, és molt important que l’esquerra demostre que ho pot fer, que pot estar al costat i al capdavant de les festes populars, especialment de les Falles, i que ho pot fer bé. Jo he rebut colps tant de la ‘gauche divine’ com de la dreta reaccionària. Però també he de dir que a posteriori he rebut sobretot felicitacions. Crec que l’esquerra ha après la lliçó i s’ha adonat que les festes no són l’enemic sinó un aliat per a potenciar la pròpia valencianitat. I que una part important de la dreta s’ha adonat que l’esquerra no té gens d’interès a liquidar la festa, sinó tot al contrari, i que ho pot fer molt bé. Sóc una persona que sempre ha intentat cercar consensos i practicar el diàleg. Qui diga que les Falles no han canviat prou és perquè desconeix per complet aquest món i com funciona, segurament perquè no hi ha demostrat mai prou interès o fins i tot hi ha demostrat menyspreu, però són una minoria. I la gent que diu que han canviat massa, dels sectors més reaccionaris de la dreta, ho fa a propòsit de les mentides que s’han dit i també són una minoria.

—Quines mentides?
—Per exemple que es reduirien les mascletades, i resulta que n’hi ha hagut més i que a més hem pagat millor els pirotècnics perquè pensem que és un sector important de la festa; que llevaríem les subvencions, i resulta que les hem augmentades i diversificades; per exemple per primera vegada se subvencionen les bandes de música, que són fonamentals per a la nostra festa. En les qüestions de la gestió hem sorprès molta gent que estava plena de prejudicis.

—Dèieu que havíeu rebut felicitacions. Què us diu la gent al carrer?
—Generalment em felicita. Al carrer no m’he trobat cap reacció negativa. A Facebook i per internet sí, unes quantes. Però al carrer no. La gent més afí em diu que hem tapat moltes boques. I la gent no tan afí i fins i tot adversaris ideològics, i això m’ha passat realment, m’ha dit: ‘Et demane disculpes perquè t’havia jutjat malament i t’he de dir que has fet una gran faena.’ Això m’ho han dit votants del PP. Les festes no tenen color o, més ben dit, els tenen tots. I per a fer això cal trencar, certament, algunes apropiacions que s’havien produït històricament. Molta gent em dóna les gràcies perquè finalment se sent orgullosa de ser valenciana i fallera. Molta gent ha sortit de l’armari, sentia vergonya de ser fallera i ara en canvi n’està orgullosa.

—Ha estat també polèmic l’ús de la llengua en el Llibre Oficial de Falles, on s’han inclòs versos amb llengua no normativa…
— Els valencians tenim molt clar quin és el nom de la nostra llengua, que és el valencià. Però això no va en contra de consensos lingüístics o científics. Una cosa no lleva l’altra.

—Voleu dir que el nom no va contra la unitat de la llengua?
—Sí, exacte, dir el nom popular i històric de la nostra llengua, que és valencià, no va en contra del consens lingüístic. Aquest consens ara el genera molt bé l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que a poc a poc s’ha guanyat el respecte de molta gent. Sense trencar aquest consens no podem negar als valencians de tenir una denominació pròpia de la llengua.

—Però finalment es van incloure versos en llengua no normativa al llibre. Heu rebut crítiques també per haver cedit en aquest aspecte…
—Tot és molt clar en el terreny científic i legal, però en el terreny social calia i cal fer encara més pedagogia. En farem. Qui vulga mantenir el conflicte lingüístic ho continuarà fent, amb arguments que funcionen a la barra del bar, dient coses com ‘Fuset impone el catalán.’ Però la realitat és una altra. La realitat i el més interessant en l’àmbit de la llengua és que la utilització del valencià per part de la Junta Central Fallera, a les assemblees i als actes públics ha afavorit que uns altres que abans parlaven castellà ara utilitzen el valencià. I l’Acadèmia Valenciana de la Llengua apareix en el reglament faller com a autoritat lingüística. El fet que nosaltres parlàrem amb naturalitat en valencià ha fet que molts altres ho feren. I això sí que és important i n’estic orgullós.

—Una altra polèmica fou instigada per certa premsa que mirava de confondre i enfrontar les Falles valencianes amb les Falles del Pirineu, que són festes diferents…
—Jo sempre dic el mateix sobre aquest tema. Si algú, alguna vegada, necessita que li expliquem on es fan les Falles, li regalarem un mapa. Les Falles no poden ser una ferramenta de crispació. Molt sovint es recorre a una amenaça fantasma de manera interessada que no es correspon amb la realitat, com en aquest cas. I això ens afebleix a tots. Aquesta setmana mateix hem rebut una important mossegada contra el nostre autogovern per part del Tribunal Constitucional, que ha congelat el dret civil valencià, i no he sentit tota aquesta gent que en unes altres ocasions sí que havia alçat la veu. No els he sentits. Que quede clar: si en algun moment Catalunya, Extremadura, Itàlia o Veneçuela, qui siga, m’és igual, qüestiona la valencianitat de les nostres Falles, tindrà aquest regidor al davant, però això no ha passat encara. I crec que hi ha hagut una estratègia barroera per a crear conflicte i crispació de manera interessada.

—Ningú no havia dit que fos senzill… Però us esperàveu tantes dificultats i polèmiques?
—Jo sabia que seria complicat, perquè ja sabíem que hi havia una gent que es pensava que la cultura popular i les Falles eren seues. I que no accepten que l’esquerra siga qui les gestione. Però al final és com el conte d’en Pere i el Llop. Hi ha hagut tantes mentides infundades i tants prejudicis que s’han demostrat falsos que ara les veus més reaccionàries ja han quedat del tot desprestigiades i han perdut credibilitat. La gent ha vist que nosaltres no tan sols no hem liquidat les Falles, sinó que les hem dignificades al màxim.

—Parlant de dignificar-les, el següent objectiu és que les Falles siguin reconegudes com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO?
—Sí, però, més que un objectiu, és una oportunitat per a cercar l’excel·lència. Tant podem guanyar com perdre, però no deixem escapar l’oportunitat de cercar l’excel·lència, perquè ens obliga a tots a fer-ho tan bé com siga possible. I això és bo.

—Heu rebut cops d’uns i altres… Pere Fuset se sent cansat? Encara té forces?
—Sí, totalment. Treballe en allò que m’agrada. És dur, he renunciat a moltes coses, però fins i tot té un punt d’èpica, perquè sóc conscient que escric una pagineta de la història en un àmbit tan important com el de les festes. A vegades em pregunte com deu ser la vida d’un ministre i pense que la qüestió no és el grau de responsabilitat que té cadascú sinó si és a l’ull de l’huracà o no. I la veritat és que a València hi ha companys regidors amb molta més responsabilitat i que treballen en àrees que afecten molt més les nostres vides, però probablement, per la morbositat que s’ha creat, no tenen la mateixa pressió que tinc jo. Quan mire enrere pense a vegades: caram, sí que hem sobreviscut a coses, encara som ací! I quan mire endavant no tinc vertigen, sinó il·lusió. Seguirem.

—Superades la Fira de Juliol i les Falles, quin és el projecte de València en l’àmbit festiu per als anys vinents?
—El projecte és dignificar al màxim les festes i la cultura popular, però entenent-les com a motor social, cultural i econòmic. Totes les decisions que prenem i que prendrem són emmarcades en aquests tres paradigmes: econòmic, social i cultural. Les festes populars és una cosa massa important per a no prendre-se-les seriosament. I a València són un motor cohesionador i generen un teixit cultural que ens diferencia d’algunes altres ciutats.

—Quins canvis o novetats podeu anunciar?
—Us puc avançar alguns canvis per a la Fira de Juliol d’enguany. Volem revalencianitzar la festa. En primer lloc, volem que compte amb artistes internacionals, però alhora que siga un autèntic aparador de la nostra cultura. El sector cultural valencià ha estat molts anys amenaçat i pensem que una festa d’aquestes característiques, al carrer, pot aproximar molta gent al teatre, a la música i a la dansa valencianes. I, d’aquesta manera, familiaritzar la nostra cultura amb el gran públic i que en puga ser consumidora la resta de l’any.

—València ha de tenir el paper de capital cultural de tot el territori valencià amb iniciatives com la Nit de l’Albada d’Elx a València?
—Això és important i hi ha un moment molt significatiu en què això es va veure molt clar.  Quan la Llotja va acollir una cavalcada del patrimoni en la qual la festa de la Mare de Déu d’Algemesí, patrimoni de la humanitat, amb els seus bastoners i la seua muixeranga, reivindicaven la candidatura de les Falles com a patrimoni de la humanitat. Eixa muixeranga davant de la falla va ser espectacular; una muixeranga que molts valencians descobrien per primera vegada, essent d’una festa que és patrimoni de la humanitat. És a dir, una festa valorada internacionalment que ni tan sols havia estat promocionada a la ciutat de València, dins el propi territori. Sí, volem que València siga un reflex de tot el territori i que la gent que vinga de les comarques i de tot el país arribe a València i se senta com a casa, perquè és el que és.

—Com són els plens a l’ajuntament, tenint en compte que tots els regidors del PP menys un són encausats?
—La situació és anormal i trista. El 90% del Partit Popular és encausat! I per tant el nom de València continua vinculat a la corrupció per aquest passat que alguns es resisteixen a abandonar. Jo personalment estic disgustat perquè això no col·labora gens a netejar el nom de València, que crec que ja és hora que es netege. És molt trist que quan la senyora Bonig ha intentat fer alguna cosa haja estat desautoritzada per Rajoy mateix, que sembla que té molta por que la senyora Barberá estire la manta. No té sentit que aquestes persones continuen als càrrecs i que la senyora Barberá siga blindada com a senadora en aquesta diputació permanent per tal de no haver de donar comptes. Volen amagar alguna cosa, altrament no la sobreprotegirien tant.

—Què creieu que passarà?
—No ho sé, perquè no tinc cap bola de vidre, però em fa la sensació que tard o d’hora tota aquesta gent haurà de deixar el càrrec perquè si no ho fa el Partit Popular ho pagarà encara més car a les urnes. Perquè, compte: ha costat, però ací a València al final ho ha pagat.