Estimat David Fernàndez

David Fernàndez va fer ahir un pas que tinc la impressió que fa dies que volia fer. En el discurs que va fer a Manresa, al final de la jornada de debat de la CUP, alguns hi van veure una duresa i una agressivitat insòlites. Com un tancament de files amb allò que s’havia votat. El to era el que era. Recordem el tros final aquí:

Però em va semblar veure-hi la voluntat de transmetre un missatge a l’independentisme en un moment de desencís. No era un missatge per als militants de la CUP. Anava més enllà. Aquell ‘no fallarem’, ja l’hi havia sentit abans i em va semblar identificar de què parlava.

La reacció d’alguns individus de la CUP a l’article d’ahir de l’ex-diputat va ser furibunda. Sembla que es podien escriure articles i manifests sempre que anessin tan sols en una direcció. Quan les reflexions anaven en direcció contrària, allò era obra del diable i el ‘#pressingCUP’. Però la democràcia i la llibertat d’expressió ja ho tenen, això. Què hi farem, nois!

Amb tot, la proposta de donar dos vots a la investidura de Mas per desencallar el procés no té pas el camí assegurat. L’assemblea de la CUP el 27 de desembre hi tindrà l’última paraula i aleshores tots els vots valdran igual. Que ningú no es faci il·lusions, que les assemblees les carrega el diable. Veient la reacció d’un determinat sector –o dels més cridaners d’aquest sector–, s’ha de dir que la cosa no pinta pas fàcil.

De fet, ja han començat a acusar David Fernàndez d’haver cedit a la pressió, d’haver acotat el cap i, en alguns casos, de traïció. És una pena i sap molt greu per algú com ell, disposat sempre a empènyer en totes les lluites, tinguin el pes, l’alçada i la forma que tinguin, i que ha contribuït més que ningú a situar la CUP on és ara.

No faré cap elogi de David Fernàndez. El podria fer en determinats aspectes. I també li faria una crítica ben sincera en uns altres. Però ara no es tracta pas d’això. I si jo o algú com jo digués ‘gràcies, David perquè vols desencallar això’, el comentari seria utilitzat en contra seu pels qui ara l’ataquen.

La cosa és molt injusta i molt malparida. Els mecanismes d’etiquetar i d’assenyalar amb el dit que apliquen sectors determinats són implacables. I la maquinària funciona contra tothom que surti del guió que s’han inventat. Si penses diferent és que has cedit. Si qüestiones la seva veritat és que tens interessos foscs o reps consignes del poder. A banda el rigor democràtic, la manca de respecte per la llibertat d’expressió i de pensament és una de les qüestions que em preocupen més d’aquest país nou que diu que anem fent.

I per això, més enllà de la proposta concreta, sabent que hi havia una cosa que feia molts dies que portaves dins i que volies dir, vull felicitar-te, David, per la valentia, el coratge i la coherència del teu gest. Tu saps –n’hem parlat unes quantes vegades– que l’heterodòxia es paga cara. I l’esperit crític (el de debò) no és precisament una fàbrica d’amistats. Criticaran el lloc, el moment, el format i la puntuació del teu article… Diran que t’han vençut. Però tu has volgut saltar al camp sabent que només perd qui no juga. Que comenci a rodar la pilota.

Pere Cardús i Cardellach, periodista (@perecardus)