22.06.2016 - 22:00
L’escàndol és colossal. Per moltes raons. Un ministre d’Interior fent de rata de claveguera. Un director d’una oficina ‘independent’ al servei de la claveguera. Un grup editorial i de comunicació fent serveis per a la claveguera. Un ministre que no dóna la cara i amaga el cap sota l’ala. Un director d’oficina antifrau que menteix en directe a la televisió. Un ministre explicant que el president del seu govern actua amb la mà dreta mentre la mà esquerra no ho sap. Un cap antifrau afirmant que han aconseguit trinxar el sistema sanitari i que ha filtrat la informació que ho ha fet possible.
Si anés escrivint totes les coses escandaloses que hem sabut en quaranta-vuit hores no acabaria. Encara més greu que dos alts càrrecs prevaricant de manera descarada és que la fiscalia de l’estat no obrís una investigació d’ofici en el moment que es va publicar la filtració i no la posés a les mans d’un jutge. Ho recordeu que fou el mateix Fernández Díaz qui va dir, al debat, que el fiscal de l’estat era completament independent? Si ho fos, ja hauria actuat d’ofici.
I també és gravíssim que els implicats no hagin presentat la dimissió immediata. No tan sols no ho han fet, sinó que encara han mirat de plantar cara. És una reacció a l’estil fatxenda que es cultiva tant en la política espanyola.
I la cosa pitjor de totes, potser per la part gremial que m’afecta, és la reacció de pràcticament tots els diaris espanyols i dels unionistes catalans. Amagant miserablement un dels escàndols més greus dels quaranta anys de pseudo-democràcia espanyola. Com es pot pretendre passar per periodista i amagar un escàndol d’aquestes dimensions? Hi ha hagut trucada de la Moncloa com va passar l’11-M? Hi ha consigna en pro de la unitat d’Espanya per a amagar una claveguerota que s’ha destapat?
La cadena de disbarats és la següent: el ministre d’Interior espanyol i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya es dediquen a organitzar ‘investigacions’ contra dirigents independentistes amb finalitats polítiques; algú enregistra la conversa i la filtra; un diari publica la filtració quatre dies abans d’unes eleccions; els dos implicats no dimiteixen i encara gallegen; la fiscalia de l’estat mira l’Eurocopa i no té temps d’investigar què ha passat; els diaris espanyols i unionistes catalans toquen el violí (alguns d’aquests diaris havien publicat grans portades amb les falses informacions filtrades des de les clavegueres); els companys de partit del ministre sinistre l’agombolen i contraataquen dient que Catalunya és un país totalitari que fa un judici sumaríssim contra el pobre ministre sinistre…
A mi ja em perdonareu, però això no és cap fet aïllat. Això és un sistema. Tota la cadena funciona al servei d’una idea superior: la unitat d’Espanya. I, és clar, qui fa perillar aquesta idea superior són els partits independentistes majoritaris. De fet, són els partits independentistes que fan por a l’estat perquè volen aconseguir un estat per a Catalunya sense allunyar-se de la centralitat política. I aquí n’hi ha uns que s’haurien de fer una pregunta: per què les clavegueres no actuen contra ells? És que n’hi ha que es presenten com els grans transformadors i les forces del canvi i sembla que no preocupen gaire a l’estat. Bé, sí que els van treure uns suposats cobraments des de Veneçuela i coses així, però res comparat amb la guerra bruta que s’ha fet contra l’independentisme.
I el fet més trist és que diumenge les coses no canviaran gaire. Entre més raons, perquè hi ha un independentisme més pendent de fer guanyar el seu partit que no de fer-nos guanyar a tots. Amb una llista conjunta independentista, que ERC va refusar de mig a mig, aquest diumenge la resposta hauria pogut ser històrica. Però guanyaran els del referèndum impossible i anirem fent com podrem. Com hem fet sempre. Si no som capaços d’aprofitar situacions com la d’aquesta setmana des de la unitat, serem capaços d’aconseguir la independència?
@PereCardus, periodista
