Pere Barrios: “No conec cap empresari que digui que li va bé dependre de Madrid”

Pere Barrios és el candidat d’Eines de País a les eleccions del 23 de febrer per a presidir la PIMEC. Fa més de trenta anys que va decidir de capitalitzar l’atur i fer-se empresari. Una decisió pensada, que l’ha dut a crear Recam Laser, una empresa de més de quatre-cents treballadors, especialitzada en tecnologia làser, amb seu a Caldes de Montbui i fàbriques en uns quants països. La candidatura d’Eines de País, impulsada per l’Assemblea Nacional Catalana, vol transformar la PIMEC, com va fer amb la Cambra de Comerç.

Durant trenta anys Josep Gonzàlez ha presidit la patronal sense cap oposició i ha deixat el càrrec amb el camí marcat per a la seva successió a les mans d’Antoni Cañete, amb la voluntat que tot quedés igual. Però de sobte Pere Barrios i la seva candidatura han originat un autèntic terrabastall. Hi haurà eleccions amb oposició, hi ha campanya i es votarà. Sobretot hi haurà debat. Fent l’entrevista, Barrios no veu pas clar si impugnarà les eleccions per les condicions amb què ha de fer la campanya. Falten molt pocs dies. Mentre dubta, expressa la dificultat de l’envit, però també el convenciment que només el moviment actual ja és una victòria.

—Des de quan sou independentista?
—Des de sempre. Els empresaris catalans som molt conscients que com més independència i autonomia tinguem de Madrid, més bé ens anirà. No conec cap empresari que digui que li va molt bé dependre de Madrid. Aquesta actitud només la tenen els de mentalitat de funcionari. Aquests sempre volen un paraigua i com més gros sigui millor. Tampoc no he vist mai la preocupació d’exportar a Espanya.

—Un dels objectius de la vostra candidatura és que s’acabi el paper predominant de Foment del Treball?
—Volem que s’acabi aquest complex de petita patronal, que per a mi és el problema. Hem de fer valer aquestes 128.000 empreses que representa PIMEC. Amb això n’hi ha prou per a poder dir que, indiscutiblement, és la principal entitat que representa les pimes catalanes. El primer objectiu és donar a PIMEC la força que ha de tenir. No pot ser que Nissan o SEAT negociïn els nostres convenis, això és una incongruència total. La tradició, la inèrcia i l’anquilosament que tenen totes les patronals fa que siguin unes organitzacions encarcarades i antiquades. És el moment de canviar-ho. Si no és ara serà d’aquí a quatre anys. S’ha de canviar radicalment. Ara em trobo molta gent que em diu que se n’ha anat de PIMEC. I declaracions com les que l’altre dia va fer Gonzàlez…

—A quines us referiu?
—Quan va dir que s’havia d’explorar l’acord entre el PSC i Esquerra.

—Què voleu dir? La crítica més repetida a la vostra candidatura és que voleu instrumentalitzar la institució en favor de l’independentisme?
—Sempre amb això de l’independentisme! És evident que PIMEC és un instrument, però ha de ser un bon instrument per a les empreses i el país. Si els empresaris som independentistes, per què s’ha de negar? Sempre van amb el perfil baix. Així no es fa res.

—Quan ho vàreu decidir, de presentar-vos?
—Fa molt pocs dies, va ser una decisió molt ràpida. Les eleccions havien de ser més endavant i tot es va precipitar gairebé sense deixar-nos marge de maniobra. Hem trobat tants obstacles i tantes coses increïbles, com això de no tenir accés al cens… El blindatge de la llista continuista ens ha fet pensar que potser anem contra una paret. Però també tenim moltes adhesions, molts voluntaris i creiem que tindrem molts vots d’empreses individuals.

—Per què no hi teniu accés, al cens?
—La junta electoral diu que no és previst que n’hi tinguem.

—I com ho feu per fer campanya?
—Quan hem d’enviar informació de campanya ens obren un correu …. El cens és de 6.000, però n’hi ha 200 o 300 que són entitats col·lectives que poden tenir 30 vots; en serien un exemple els gremis. Curiosament, la llista d’en Cañete té 27 associacions, de manera que tenen molts vots lligats. Això és una llosa. Nosaltres també en tenim, però, és clar, partint de porta freda. L’altra candidatura, quan truca, ho fa directament a socis de PIMEC.

—És que trenta anys sense eleccions són molts anys.
—Des de la fundació ningú no ha conegut cap altre president que Gonzàlez.

—Per tant no hi ha cap expectativa sobre participació, ni precedents?
—No hi ha res. El reglament se l’han fet mida.

—Si no hagués plegat Gonzàlez, doncs, no hi hauria hagut eleccions?
—No, ell presenta el seu successor, que és Cañete. Si no ens hi presentem nosaltres hauria passat com sempre passava. Com que no hi havia alternativa, no se’n feien.

—Des del 2017 anaven molt de bracet Foment i PiMEC? Sánchez Llibre i Gonzàlez?
—Quan s’ajunten i diuen no a la llei de cambres, la llei no entra ni al parlament. Això és un exemple clar de la força que tenen si van juntes. Hem de fer que la PIMEC tingui veu pròpia i deixi de ser una patronal acomplexada i fluixa.

—Relació PIMEC i CECOT.
—Cap conflicte, ni amb ells ni amb les patronals que hi ha al territori.

—Un dels problemes greus que tenen les pimes és el de la morositat?
—Aquí s’ha de reconèixer que PIMEC ha fet una bona feina, però no s’ha arribat al final. S’ha fet la llei de morositat, però no s’ha aconseguit de fer el reglament i no hi ha règim sancionador. Les grans empreses continuen pagant al termini que volen. Cobrem a 180 dies i no passa res, encara que la llei digui que han de pagar a 60. A les grans empreses no els fa gràcia que s’aprovi aquest reglament.

—En la crisi actual això perjudica molt el finançament de les pimes, que es troben obligades a finançar-se a partir de crèdit, tot i que, segurament, en alguns casos si cobressin a temps no els faria falta.
—Aquí qui hi acaba guanyant és la banca. Si cobres a 180 dies has de passar pel banc i ells, encantats de la vida.

—Pla de mesures per la crisi de la covid-19?
—Amb aquesta precipitació no hem pogut treballar a fons. La covid ha afectat per sectors, no per dimensió d’empresa. Hem de ser més actius. Fins ara PIMEC s’ha limitat a recollir projectes d’innovació tecnològica i els han presentat. Per una altra banda, a molts països europeus –Alemanya, França…– ho han vist clar: si obligues a tancar has de donar compensació. Aquí hi ha gent que no ha cobrat res.

—Al vostre adversari, Antoni Cañete, li critiqueu que no és empresari.
—Els seus mèrits són el de secretari general de PIMEC durant molts anys.

—És crític amb el fet que el nou president cobri un sou?
—Avui li he dit que ha de renunciar al sou de president. A cap institució d’aquesta mena els presidents tenen salari. El president que hi havia fins ara tampoc no cobrava. Aquest canvi es va fer a mida d’ell perquè vivia del sou de secretari general. Ara si ha de passar a ser president ha de continuar cobrant. Es va preparar, es va posar a votació i es va aprovar. Jo no he vist mai cap votació a PIMEC en què s’hagi votat, tot per unanimitat.

—Com a empresari, quines són les vostres credencials?
—Fa uns trenta anys vaig capitalitzar l’atur per ser empresari. Vaig veure una oportunitat en el món del làser, que era una tecnologia desconeguda. Va ser un encert. Ara tinc un grup d’empreses amb més de quatre-cents treballadors. La tecnologia làser es va convertir en una eina molt utilitzada.

—I de la vostra empresa, què n’expliqueu?
—És a Caldes de Montbui, va néixer a Granollers. Hem crescut molt. Tenim una fàbrica a Mèxic, una a l’Argentina, una a Còrdova, a Alacant, a Manresa, a Valls. No som màgics: també tenim projectes que no han anat bé. A Xile vam haver de tancar, al Brasil vam fer la torxa olímpica de Rio, en vam fer 15.000.

—La crisi us ha afectat?
—Les hem anat superant totes bastant bé, aquesta també. Ara curiosament anem creixent. Nosaltres treballem molt per al sector de l’automòbil, la bicicleta, l’autobús, el mobiliari, la il·luminació.

—De la vostra experiència com a empresari, que desacataríeu com a satisfactori?
—Doncs que un grup de persones treballi en aquest projecte amb ganes. Per a un empresari és un èxit que la gent se senti motivada pel projecte.

—I un fracàs?
—Doncs, que passi el contrari i la gent no participi en el projecte.

—En el fet bo i dolent, destaqueu el factor humà?
—Sí, en definitiva depenem d’això.

—Una qualitat que us caracteritzi?
—Sóc resolutiu. Els rotllos no fan per a mi. Jo vaig cap a allò que és concret. A mi m’agraden eslògans i coses concretes i no perdre’m en raons. Quan detecto un problema miro d’anar al gra. Res de divagar. I si no tens la solució no facis res. Si cal, per trobar la solució s’ha d’esperar. Res de precipitar-se.

—Com a empresari quin defecte teniu?
—M’agrada trobar-me virtuts, però no defectes, però segur que en tinc. Sempre dic que sóc emprenedor i no empresari. Jo no tinc formació universitària com a empresari. Potser aquest és una mica el dèficit que tinc, però al final veus que no és greu.