27.02.2025 - 03:12
|
Actualització: 27.02.2025 - 08:41
El president Pere Aragonès ha apel·lat a la responsabilitat històrica per reivindicar l’estratègia del diàleg amb l’estat espanyol, tot i admetre que “el conflicte fonamental encara no s’ha resolt”. Ha estat aquesta matinada en una conferència a l’Escola Jackson d’Afers Globals de la Universitat Yale, en què ha reflexionat sobre el cas català i n’ha desgranat les lliçons que pot presentar per a més conflictes per la sobirania arreu del món. Ara fa uns dies, la conferència va generar força polèmica a les xarxes perquè el centre va dir que Aragonès parlaria sobre “el rol del lideratge polític en rebaixar els conflictes secessionistes i restaurar l’estabilitat”.
On Wednesday, Feb. 26, the Blue Center for Global Strategic Assessment will host a conversation with @perearagones, former president of Catalonia, on the role of political leadership in de-escalating secessionist conflicts and restoring stability.
More: https://t.co/VDxxNGCVwB pic.twitter.com/hfd0lYk95L
— Yale Jackson School (@JacksonYale) February 18, 2025
El diàleg, un procés tortuós
El president ha començat la conferència reivindicant la lluita per la independència de Catalunya com un procés vigent i en curs, producte de segles d’història i de conflicte polític. “Això no ha estat un esdeveniment aïllat en la història de Catalunya, ni tampoc és aigua passada. Encara hi ha molt camí per recórrer per poder resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, que des del meu punt de vista té una única solució: un referèndum d’independència”, ha dit.
En el curs de les seves intervencions, Aragonès s’ha centrat sovint en els obstacles amb què el seu govern topà a l’hora d’establir un diàleg polític amb l’estat espanyol. Molts d’aquests obstacles, segons que ha explicat, emanaven de la resistència de la classe política espanyola a encarar el conflicte polític català amb negociació i el diàleg –una resistència que es palesà en la negativa inicial de la Moncloa a negociar amb la Generalitat, com també en l’espionatge contra dirigents polítics independentistes durant el procés.
Però el seu govern, segons que ha admès, sovint trobà dificultats tan grans –o més– dins el moviment independentista. La mera feina de convèncer els votants dels mèrits polítics de la negociació amb l’estat espanyol, segons que ha explicat Aragonès, va ser una de les traves més grans que el seu govern va haver d’afrontar. “En un procés com aquest, en què hi ha molts greuges acumulats, resulta molt difícil de convèncer la teva gent de començar una negociació, sobretot si l’altra part la rebutja”, ha explicat.
El president també ha assenyalat “la competició entre partits polítics” com un dels obstacles perquè les negociacions poguessin començar i avançar. “En aquell moment, hi havia alguns partits del moviment independentista que s’oposaven a negociar. Ara són aquests partits que negocien amb l’estat espanyol; de manera que els dic: ‘Benvinguts sigueu’”, ha dit, en al·lusió a Junts. “Hi havia motius de polarització a ambdues bandes del conflicte […]. La competició política afegeix complexitat a l’hora de trobar solucions.”
ERC, font de legitimitat
A l’hora d’explicar els avenços en les negociacions amb l’estat espanyol, tanmateix, Aragonès s’ha centrat en el seu partit. “Crec que el fet que el partit polític independentista més antic de Catalunya, ERC, fos el partit que encapçalava la transició cap al diàleg i la negociació va ser un punt a favor“, ha explicat.
I ha prosseguit: “En alguns altres casos seria més difícil fer aquest tomb, haver d’explicar a la nostra gent que la manera com volem aconseguir els nostres objectius és amb negociació, encara més en un moment en què hi havia polítics empresonats o a l’exili. Això va ser molt difícil, però el fet que ERC, com a partit independentista més antic de Catalunya, fos l’encarregat de dirigir la negociació ens donà legitimitat per a dir als votants: ‘Podeu refiar-vos de nosaltres, en aquesta negociació'”.
La negociació, una responsabilitat històrica
Quant a les conseqüències electorals de negociar amb l’estat espanyol, el president ha reconegut que la negociació amb l’estat espanyol “ha tingut un cost electoral” per a ERC, però que això no hauria de llevar importància política al fet d’haver arribat a un acord amb l’estat espanyol. “Si mires en quines condicions estàvem fa cinc anys i en quines condicions estem ara, es pot dir que hem tingut èxit“, ha dit.
Anant una passa més enllà, Aragonès fins i tot s’ha referit a la negociació amb l’estat espanyol com un deure històric. “Assumeixo la responsabilitat d’aquest cost electoral, perquè en un món en què la polarització ha augmentat a tot arreu –a Catalunya, a Espanya, als Estats Units–, potser parlar sobre acords, negociacions o diàlegs no és gaire convenient. Però crec que és important de fer-ho, i que és allò que tenim la responsabilitat de fer, d’un punt de vista històric.” I ha afegit: “Si ets el president de la teva nació, no has de pensar en les eleccions següents. […] Crec que és en això que consisteix el lideratge.”
El cas català pot servir d’exemple per a la resolució de conflictes arreu del món? “Naturalment, cada país i cada nació té les seves condicions i la seva història específica, i per tant és difícil de trobar un model que puguis aplicar a qualsevol conflicte per la sobirania. Però crec que aquesta idea de la negociació i de l’acceptació del conflicte polític per part de l’estat espanyol –que això és quelcom que es pot negociar– és la millor manera de gestionar un conflicte d’aquestes característiques, especialment en una democràcia”.
“El conflicte fonamental encara no s’ha resolt”
Tot i reflexionar sobre les “victòries” aconseguides gràcies al diàleg, posant d’exemples l’aprovació de la llei d’amnistia i el reconeixement de l’existència d’un conflicte polític per part de l’estat espanyol, Aragonès ha admès que “el conflicte fonamental encara no s’ha resolt”, i que la “solució democràtica” acordada amb el govern espanyol no s’ha materialitzat.
“Vam acordar que el conflicte s’havia de resoldre mitjançant una solució democràtica, i que la ciutadania catalana havia d’aprovar qualsevol acord en una votació. Quin acord? Bé, encara no ho sabem. Confio que sigui l’acord que permeti de posar les bases perquè Catalunya dugui a terme un referèndum d’independència”, ha acabat dient.
