Pere Aragonès, investit 132è president de la Generalitat de Catalunya

Pere Aragonès ha estat investit 132è president de la Generalitat de Catalunya amb els vots afirmatius d’Esquerra Republicana, que recupera la presidència més de quatre dècades després, de Junts per Catalunya i de la CUP. En total, 74 vots a favor, una majoria que no s’assolia d’ençà de la investidura del president Pasqual Maragall, l’any 2003, que també en va rebre 74. Amb tan sols trenta-vuit anys, Aragonès serà també el president més jove.

La presidenta del parlament, Laura Borràs, ha informat que el nomenament ja havia estat publicat al DOGC i comunicat al rei espanyol Felipe VI per correu electrònic. La presa de possessió serà dilluns a la tarda, i posteriorment s’anunciaran els consellers del seu govern de coalició amb Junts.

En el seu discurs d’investidura, ahir a la tarda, Aragonès es va comprometre a “impulsar la nova Generalitat republicana”. El candidat d’ERC, en un discurs breu, va reivindicar “una transformació social, feminista, verda i democràtica”, i va dir que el seu executiu treballaria per, “amb una mà, vèncer la covid, i amb l’altra, avançar cap a la República catalana”. També es va comprometre a “fer possible la culminació de la independència” i a “fer inevitable” l’amnistia i l’autodeterminació.

Aragonès va allargar la mà als comuns (avui, de fet, els ha demanat l’abstenció) i va demanar a l’estat espanyol que deixés enrere la repressió i presentés una alternativa política a la independència: “Confrontem projectes, democràticament, i que ningú no tingui por de perdre. D’això se’n diu democràcia. […] Aquesta és la meva obsessió. Superar d’una vegada per totes el conflicte amb l’estat espanyol. I això requereix inevitablement l’amnistia i l’autodeterminació. Vull fer com Escòcia”, va dir.

Junts i la CUP li donen la confiança amb “escepticisme”

Els dos partits que han permès la seva investidura, Junts per Catalunya i la CUP, s’han compromès a donar marge i confiança al nou president, tot i que han mostrat el seu escepticisme. Ahir, en nom de Junts, que entrarà al govern en coalició amb ERC, Albert Batet va recordar a Aragonès que els republicans només havien obtingut un escó menys que Junts, i va dir que l’acord havia estat “patit, retallat i fins i tot suat”, tot i que “portarà més solidesa i més estabilitat que qualsevol acord tancat de pressa i corrents”. Batet també va dir que Junts havia fet l’esforç de donar una oportunitat a la taula de diàleg tot i que no hi creien.

Així mateix s’han expressat avui els diputats de la CUP que han intervingut al ple, Dolors Sabater i Carles Riera. Sabater ha demanat que s’activi la via de l’autodeterminació, “no només per a fer el referèndum, sinó per a sostenir-ne el resultat”. I ha afegit: “No serem a la taula de diàleg, no hi creiem, però respectarem que participin en aquesta via, que pensem que és morta”. Sabater també ha posat la condició de mantenir el suport a la majoria parlamentària a la retirada dels antiavalots dels desnonaments.

El primer discurs com a president

En el primer discurs posterior a la investidura, Aragonès ha fet un homenatge al president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, i ha recordat els disset anys de companyia i feina conjunta. “Voldria agrair-li la confiança, el compromís i l’aprenentatge”, ha dit. També ha recordat Pere Horta, primer regidor d’Esquerra Republicana a Pineda de Mar després del franquisme. “Encarnava els valors republicans. Era un bon amic, i en aquell moment ell no era conscient de l’admiració que generava. Avui m’hauria agradat que fos aquí”, ha explicat.

Per acabar, Aragonès ha citat uns versos del poeta Salvador Espriu a La pell de brau, els mateixos que va citar el president Jordi Pujol en el seu comiat com a president i el president José Montilla en la seva presa de possessió:

“Si et criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari pas
de les generacions,
aparta l’or,
la son i el nom.

També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del ventre
i els honors.

Imposaràs
la veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.

No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.

El desvalgut
i el qui sofreix
per sempre són
els teus únics senyors.”