Pere Aragonès, president

Veig probable que hi hagi repetició electoral. I més d’una. A l’octubre pot passar que ens trobem igual que ara. Illa guanyador, però sense prou vots per a ser investit. Terceres eleccions. Per tant, em demano si no comencem, aquests dies, llargs mesos, si no anys, de govern en funcions de Pere Aragonès. Ell, que volia anar-se’n, lligat a la cadira. A Bèlgica hi van estar 541 dies. Vejam quants n’hi estarem nosaltres.

No diria pas això si, a ERC, hi manés Junqueras. Aleshores ERC potser investiria Illa, si no ara, a l’octubre. De fet, el seu missatger Joan Tardà anunciava just això. Però ara ja sabem que avui, a ERC, hi mana la Rovira, que és qui negociarà en nom d’ERC i que la possible investidura d’Illa la votaran les bases. En aquest cas, crec que és probable, possible, que ERC digui no a investir Illa. I que a l’octubre ho torni a dir. Enquestes de fa setmanes dividien per dos els votants d’ERC a l’hora d’investir Illa. No ho veuen pas tan clar com Joan Tardà, diguem. El tripartit, amb Junqueras fora, és menys probable. Fins i tot abstenir-se és menys probable. El no pot guanyar a ERC.

Per tant, avui, si Illa vol ser president, i tots els independentistes hi voten contra, necessita els vots del PSOE, PP, Comuns i l’abstenció de Vox. Si ho aconsegueix, Illa president. Si no, repetició electoral. L’unionisme, d’Albiach al PP, votaria Illa. Però els de Vox són un món a part i no són tan llestos com Albiach i Fernández, que posen Espanya davant de tot. S’ha repetit molt la feblesa independentista, ben certa, ben real. Es parla poc de la feblesa unionista. Illa no té prou força i Vox ens pot enviar a la repetició electoral.

I aquest octubre, sant tornem-hi: els unionistes guanyen, però Vox no els vota el candidat. Aragonès continuaria de president en funcions. Fins quan? Bèlgica, alguns ho deveu recordar, va estar 541 dia amb govern en funcions. Cambotja, 353 dies; Espanya, 319; l’Irac, 249; els Països Baixos, 207. A Catalunya fa una setmana que tenim govern en funcions. I no descarto pas que arribem a tenir-ne durant anys.

Durant aquests anys el govern no pot fer lleis noves, perquè el parlament resta aturat. Però sí que pot legislar: amb decrets, perquè el govern no hi està pas, aturat. Està en funcions, que és diferent. Hi ha qui dirà que amb decrets es pot fer ben poca cosa. I que el que calen són lleis. Però el govern Aragonès ha fet via amb decrets llei. Ací en teniu exemples: mesures urgents en matèria d’habitatge, mesures extraordinàries en matèria de sequera. I encara un exemple ben bonic de decret llei: el referèndum d’independència es va convocar amb aquest decret llei. Un decret té un rang inferior al decret llei, i permetria menys coses, però podrien anar fent.

Tres són les opcions actuals: Illa, nou president. Puigdemont, nou president. Aragonès, president en funcions. Un càrrec, puc dir-ho?, ideal per a ell, amant de la gestió (Bèlgica va créixer econòmicament i va fer baixar la desocupació durant els dos anys de govern en funcions). El control parlamentari, això sí, amb governs en funcions es perd. Més val tenir presidents nets. I Aragonès és net, honest i digne, tant com apagat i gris. Per a acabar, durant aquest temps, l’independentisme de l’ANC, d’Òmnium i de la resta, tindrà temps d’enfortir-se, de tornar a ser un contrapoder; Junts d’organitzar-se; ERC de tornar a fer d’ERC; la CUP de copiar el model Salellas de Girona; tots plegats de cercar ponts. I el país s’estalviarà un president Illa i presidents del parlament del PP.

Si els militants d’ERC volen incentius per a no investir Illa, aquí en tenen un: poden mantenir el seu president, el nostre president, en funcions i durant anys.

*Avui és un dia per a recordar-me a mi mateix aquest article, en què deia que AC entraria al Parlament, i aquest altre, en què deia que l’opció de Girona, i no pas de Barcelona, era la bona per a Orriols. L’avantatge d’articles com aquest, deia, és que són carn d’hemeroteca. Si els d’Aliança entren, tindré raó jo. I si no, em menjaré l’errada amb patates.