20.05.2022 - 02:19
|
Actualització: 20.05.2022 - 18:32
Un estudi internacional ha inventariat cinc centes espècies animals de les quals fa més de cinquanta anys que no se’n sap res ni han estat vistes. Així les coses no es pot saber amb certesa si s’han extingit o no.
Els investigadors van revisar la informació sobre 32.802 espècies de la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i van identificar 562 espècies perdudes. Les seves conclusions apareixen a la revista Animal Conservation.
La Llista Roja de la UICN defineix l’extinció com “quan no hi ha cap dubte raonable que l’últim individu d’una espècie ha mort”, cosa que en molts casos pot ser difícil de verificar. Segons el professor de biodiversitat de la Universitat Simon Fraser i coautor de l’estudi, Arne Mooers, la Llista Roja classifica 75 d’aquestes 562 espècies perdudes com a “possiblement extintes”. Els investigadors assenyalen que l‟existència de moltes espècies amb un estat de conservació incert pot ser cada vegada més problemàtica a mesura que la crisi d’extinció s’agreuja i desapareixen més espècies.
Un total de 311 espècies de vertebrats terrestres han estat declarades extintes des del 1500, la qual cosa significa que es consideren perdudes un 80% més de les espècies que han estat declarades extintes.
Els rèptils encapçalen la llista amb 257 espècies considerades perdudes, seguides de 137 espècies d’amfibis, 130 espècies de mamífers i 38 d’aus. La majoria d’aquests animals perduts es van veure per darrera vegada a països d’una gran diversitat biològica com Indonèsia (69 espècies), Mèxic (33 espècies) i Brasil (29 espècies).
Tot i que no és sorprenent, aquesta concentració és important, segons els investigadors. “El fet que la majoria d’aquestes espècies perdudes es trobin en països tropicals megadiversos és preocupant, ja que s’espera que aquests països experimentin el nombre més gran d’extincions en les properes dècades”, afirma l’autor principal de l’estudi, Tom Martin, del zoològic britànic de Paignton.
Mooers, que ha dirigit l’estudi, afirma: “Encara que les estimacions teòriques de les “taxes d’extinció” en curs estan bé i són bones, sembla millor buscar les espècies reals”.
Gareth Bennett, estudiant universitari de la SFU que va fer gran part del pentinat de dades, afegeix: “Esperem que aquest senzill estudi ajudi que aquestes espècies perdudes siguin el centre d’atenció en futures cerques”.
