04.08.2022 - 21:40
Potser noteu que, amb el pas dels anys, la vostra oïda ja no és la mateixa de sempre. O que quan us parlen no aconseguiu de percebre adequadament la informació que el vostre interlocutor us vol transmetre, sigui pel soroll de fons o simplement perquè no ho sentiu bé. Si és així, pot ser que tingueu una pèrdua d’audició.
Això passa quan el so de l’exterior no entra adequadament a l’oïda, sigui per alteracions al nostre òrgan o al nervi auditiu. Com a conseqüència, el cervell no pot interpretar correctament l’estímul auditiu. Molta gent en té. Als Estats Units, gairebé la meitat dels més grans de seixanta-cinc anys té algun grau de pèrdua d’audició. Al món, la xifra augmenta als mil cinc-cents milions d’afectats.
La pèrdua d’audició origina alteracions greus en la comunicació de qui la pateix, perquè entorpeix la recepció dels missatges orals o els sons externs. En molts casos, redueix l’autonomia personal i afecta el desenvolupament correcte de relacions afectives o interaccions socials.
Envelliment i sorolls forts
A causa del dany cel·lular acumulat al llarg de tot el cicle vital, l’envelliment és un dels factors principals que augmenten les possibilitats de perdre audició. Uns altres desencadenants són els sorolls forts, l’herència genètica, alguns medicaments tòxics per a l’oïda i malalties com ara la meningitis. Tots poden danyar les cèl·lules ciliades que es troben a la còclea, el principal òrgan de l’audició.
A més, darrerament s’ha observat que a les grans ciutats hi ha potents emissors de soroll, com ara el trànsit rodat i les obres de construcció, que també poden tenir-hi un impacte negatiu.
Conseqüències de la pèrdua d’audició
La pèrdua d’audició és associada a moltes condicions de salut desfavorables, com ara la depressió, l’aïllament social o el deteriorament cognitiu. Cal ressaltar que és el principal factor de risc per a tenir demència a la mitjana edat.
A més, s’ha vist que podria ser un marcador fisiològic per a detectar la síndrome de fragilitat, una malaltia associada amb la mortalitat i la discapacitat en els adults més grans. Actualment, la pèrdua d’audició relacionada amb l’edat no té cura; tan sols es pot millorar parcialment la sensació sonora de qui en té. Entre els tractaments més coneguts, hi trobem els audiòfons i els implants coclears. No obstant això, aquests dispositius electrònics tenen dos desavantatges: el preu elevat i la qualitat del so que proporcionen, diferent de la d’una oïda sana.
Sumat a això, s’ha vist en moltes recerques que la constància dels pacients en l’ús d’aquests aparells deixa molt a desitjar, principalment pel preu de la bateria i la necessitat de netejar-lo i sotmetre’l a calibratges periòdics i perquè és difícil de fer anar. Per això és important la prevenció.
Estratègies de prevenció
Una protecció adequada pels sorolls d’alta intensitat, escoltar música a un volum baix o no fer servir auriculars pot mitigar l’impacte de l’alta pressió sonora sobre el sistema auditiu. Darrerament, s’han fet grans esforços en aquest sentit. Per exemple, a l’estat espanyol es van implantar noves polítiques públiques sobre els nivells màxims i temps que un treballador pot estar exposat al soroll, i plans per a reduir la contaminació acústica a les ciutats.
Amb les seves investigacions, la comunitat científica internacional també ha revelat que certs hàbits sans poden mantenir les nostres orelles en forma. Entre més coses, incorporar a la nostra dieta aliments com ara fruites, verdures, fruits secs i peix, a més de prescindir de carns processades i sal. A més, una alimentació rica en àcids grassos poliinsaturats podria reduir el risc de pèrdua d’audició en els adults.
Més costums saludables amb un impacte positiu són fer exercici físic periòdicament, evitar el consum excessiu d’alcohol, mirar de dormir entre set hores i vuit el dia i tenir conductes que afavoreixin el son reparador. A més, tal com passa amb les malalties cròniques, s’ha vist que no fumar redueix les probabilitats de perdre audició.
Els resultats dels nostres estudis i de la resta de comunitat científica apunten que hem de reduir substancialment l’exposició a sons d’alta intensitat, disminuir la contaminació acústica i mantenir estils de vida saludables. Petits canvis als nostres hàbits poden contribuir significativament a evitar una pèrdua d’audició en el futur.
Humberto Yévenes Briones és investigador postdoctoral d’epidemiologia i salut pública de la Universitat Autònoma de Madrid. Esther Lopez-Garcia és professora d’epidemiologia de la Universitat Autònoma de Madrid. Francisco Félix Caballero Díaz és professor de bioestatística de la Universitat Autònoma de Madrid. Aquest article va ser publicat originàriament a The Conversation.
