Perdre el tren

Martxelo, Vicent, no sé si sabeu que a Galícia no tenim trens de rodalia i continuarem sense tenir-ne en vista del projecte de pressupost que el govern espanyol ha presentat per al 2023. No hi ha cap àrea metropolitana a l’estat espanyol que superi els més de 580.000 habitants de la de Vigo i que no tingui una xarxa de rodalia. Trams com ara el de la Corunya i Ferrol afecten més de 600.000 ciutadans, xifra clarament superior a les de Múrcia i Santander, que sí que tenen rodalia.

Els qui vivim a l’eix atlàntic encara podem fer servir el tren, sigui el regional, sigui el de mitjana distància, però la major part de les estacions tenen menys de deu trajectes d’anada i deu de tornada, amb períodes de més de tres hores i mitja sense cap tren. Però això no passa a tota la faixa atlàntica. Al tram la Corunya-Ferrol hi ha un servei encara pitjor: solament cinc freqüències, amb una durada fins d’una hora i vint per a fer un trajecte que, en cotxe, es fa en uns quaranta minuts. I, tret de la línia d’Ourense a Sant Jaume de Galícia, hi ha poca cosa. Lugo, per exemple, no té connexió directa amb la capital. És més, les deficiències en matèria ferroviària d’aquesta ciutat són tan grans que es tarda menys a arribar d’Ourense a Madrid en TGV que no pas de Lugo a la Corunya –un trajecte que, en cotxe, es fa en una hora.

Us deveu preguntar si hi ha demanda d’ús del tren. N’hi ha, i molta. De fet, la bonificació dels bitllets per als usuaris recurrents va causar més ús del ferrocarril i evidencia la necessitat de tenir un servei de rodalia. També posa de manifest la manca de combois, atès que els trens circulen al límit de la capacitat i deixen dotzenes de passatgers a l’andana.

Si la xarxa de rodalia no és una prioritat, tampoc no ho és la connexió fèrria de Galícia amb Portugal, que resta fora del pressupost del 2023. El nostre país veí té els deures fets per unir-nos amb gran velocitat i, de fet, el govern portuguès la setmana passada va anunciar que les obres en els camins de ferro arribarien a Valença, a la frontera amb Galícia, el 2030. La previsió de l’executiu portuguès xoca amb la voluntat del govern espanyol, més interessat en una connexió ferroviària que uneixi Lisboa amb Madrid perquè, ja ho sabem, també en l’àmbit d’infrastructures tot continua passant per Madrid.