‘Per una societat pròspera i oberta de ciutadans lliures dins d’una Catalunya independent’

Una declaració de deu punts amb el títol ‘Per una Catalunya lliure i liberal‘ reivindica un debat sobre el model de societat per a l’estat català. L’ha promoguda un grup de liberals que es fa dir Col·lectiu de Catalans Lliures i que es defineix com a transversal i apartidista. Es queixen del desconeixement que hi ha a la societat catalana —i a l’espanyola, també— del liberalisme, els seus valors i els seus postulats.  ‘És alarmant, fins i tot entre la gent que fa discurs i debat polític’, ha dit Eric Herrera, un dels promotors de la declaració. ‘Hi ha molta confusió sobre el liberalisme. Es diuen bestieses com titllar de liberals el PP, Donald Trump, el rescat dels bancs i la troica, entre més.’

El Col·lectiu de Catalans Lliures defensa que la independència ‘és l’única oportunitat de superar el model d’un estat històricament autoritari i intervencionista com l’espanyol’. Ho expliquen així: ‘Els liberals apel·lem al dret d’autodeterminació perquè defensem que l’individu ha de poder decidir lliurement en quina comunitat política o administració estatal participar. Ser liberal és, en essència, defensar la llibertat individual, i per això entenem que no es pot obligar als individus a encabir-se de forma perpètua i immutable dins les fronteres d’un estat nació forjat al segle XVIII.’

Amb tot, més enllà de la independència i l’autodeterminació —que són els dos primers punts de la declaració—, defensen les bondats d’un estat petit i obert al món; proposen una renovació institucional profunda; advoquen per un estat limitat i justícia social; per la lliure competència; un mercat laboral sense intervenció de l’estat i sense la subvenció de sindicats, patronals ni cap tipus d’associació; proposa un model de democràcia radical —’creiem també en la democràcia directa i en els referèndums per resoldre conflictes comunitaris (model suís)’—; defensa els drets civils, les llibertats individuals i l’educació lliure; i, finalment, proposa situar la llibertat individual al centre del model de societat catalana.

La declaració té el suport de dos-cents sotasignants, entre els quals hi ha Marc Guerrero (PDC), Quim Torra (ex-president d’Òmnium i editor), Jordi Graupera (president del Catalan Institute of America), els escriptors Enric Vila i Melcior Comes, els periodistes Anna Punsoda i Toni Aira, el jurista Jaume Renyer, la traductora Latifa El Hassani o l’empresari Ramon Carner. Les signatures són obertes a tothom qui vulgui defensar el liberalisme.