22.04.2021 - 21:50
Fer tots els papers de l’auca dins del petit i endogàmic món editorial català et permet tenir-ne una visió de conjunt que de vegades se’t fa tan clara que t’enlluerna i veus taquetes d’ombra pertot i altres t’enterboleix tant la vista que no saps ni què trepitges, però entre un extrem i l’altre de vegades tens alguns brots de clarividència. No sé en quin estat em trobo ara, avui, aquests dies de Sant Jordi, en què a estones em poso el barret d’autora de literatura infantil, a estones el de literatura adulta, a estones el de traductora, el d’editora, el de correctora…, però, sigui com sigui, tinc ganes de dir-hi la meva i aquesta és la setmana –i avui és el dia–, penso, per fer-ho.
Un dels brots de clarividència no és nou i té a veure amb el tractament que rep la literatura infantil als mitjans dits tradicionals. (Amb el risc de repetir-me, hi tornaré una mica, així que aviso als que ja teniu aquest sermó avorrit que podeu saltar de paràgraf i anar de dret al següent.) Des que a finals de l’any passat vaig guanyar un premi de novel·la infantil, m’he fet un tip de repetir una cosa que ja deia abans: que la literatura infantil (i la juvenil, entengueu que parlo de totes dues) no és una segona divisió de la que per distingir-se de vegades mal anomenem “literatura adulta”. No tornaré a reivindicar el paper dels contes i els àlbums i les primeres novel·les, ara; només em vull centrar un moment en l’adjectiu infantil. Un llibre infantil no és un llibre fàcil, no és un llibre senzill, no és un llibre simple, no és un llibre que demana poc esforç perquè és per a nens i els nens són poc llegits, un llibre infantil és un llibre clau, un llibre llavor, és la clau per obrir la porta de la literatura sense adjectius, i convé que l’obrim amb una bona clau, és la llavor per ser lector tota la vida, i cal que la plantem i la cuidem bé. Pensar que un llibre si és per a nens no demana tant d’esforç és per començar faltar al respecte als nens i de retruc als autors d’aquests llibres, però també és sobretot disparar-se als peus, perquè els lectors de literatura, tots, abans han sigut nens, i de fet encara ho són, ho poden ser, perquè la literatura infantil no té edat màxima. Jo crec que això que dic ho sap tothom, que no descobreixo res de nou a ningú del gremi, però una cosa és saber-ho i una altra és aplicar-ho. N’hi ha que ja s’han posat les piles, però en general, aquests dies que els mitjans s’omplen de recomanacions, la literatura infantil sol aparèixer al final de la pàgina, al final del programa, o en una secció a part, amb una pàtina d’anomalia, de “és per a nens, posem-hi colors, diguem un parell de títols i passa que t’he vist”. És cansat rondinar tot el dia, ho deixo aquí, que al paràgraf següent m’esperen els que ja se saben aquest sermó.
Enguany que les circumstàncies pandèmiques obliguen a fer uns quants canvis, val la pena prendre nota de quins podrien ser beneficiosos a llarg termini. Jo en veig un de molt clar: que Sant Jordi s’allargassi, per davant i per darrere, em penso que serà beneficiós per a tots. Diria que abans de la pandèmia ja hi havia veus dins del sector que apostaven per convertir la diada de Sant Jordi en una setmana del llibre amb el dia 23 com a plat fort però repartint una mica els actes i les celebracions al llarg de set dies. Ara ho fem perquè les restriccions ens hi obliguen, i quedi clar que escric aquestes ratlles el dia 21, que encara no sé com anirà tot, com aniran les vendes. Perquè d’això es tracta, de vendre llibres, diguem-ho clar, no solament d’encomanar la passió per la literatura, sinó de fer que la gent entri a les llibreries i s’hi gasti els quartos. I gastar-se els quartos avui no és a l’abast de tothom, tinguem-ho present, que tenim un núvol gris enorme damunt dels caps de molts a punt de descarregar (si no ho ha fet ja) una tempesta de crisi que aneu a saber quant durarà i com ens deixarà, i això caldrà tenir-ho en compte a l’hora de fer balanç econòmic del Sant Jordi de 2021.
Estic tan ficada dins del gremi del llibre que em costa tenir una visió de conjunt, més panoràmica, que se centri en les xifres, i confio que la setmana que ve ja hi haurà qui sàpiga fer balanç de tot plegat i analitzi què ha funcionat i què no. Jo només toco ferro perquè això de fer un Sant Jordi allargassat es repeteixi, fins i tot quan estiguem tots vacunats, quan puguem tornar a anar pel món sense mascareta, quan puguem escurçar una mica les distàncies. Em penso que fent-ho així hi ha més espai per a tothom i els autors, editors, traductors, etcètera, tenim més dies per arribar al públic més general, o dit d’altra manera, al públic que no busca informació sobre els llibres i els autors, sinó que només la llegeix si la troba, si l’hi acosten ben arran del nas.
El balanç del Sant Jordi del 2021 estic segura que es farà centrant-se més en les xifres, i no sé si sumant les vendes de tota la setmana s’arribarà a números pre-pandèmics, el que sí que sé és que des de fa ben bé una setmana les llibreries són plenes de gent, els llibreters van de bòlit recomanant llibres, les caixes d’exemplars van amunt i avall i tot i el cansament els implicats tenen la sensació que tot torna a rutllar, i això ja és motiu de celebració. El got és mig ple, podem fixar-nos en l’aigua que l’omple, podem lamentar-nos per l’aigua que falta o podem mirar de pensar maneres de fer rajar l’aixeta d’una manera més continuada, i diria que un Sant Jordi allargassat seria un bon punt de partida (el motlle ja el tenim fet, es diu Setmana del Llibre en Català, no?).
Acabo desitjant-vos una bona diada de Sant Jordi.
Compreu llibres tot l’any.
Llegiu llibres tot l’any.
