19.04.2018 - 17:00
|
Actualització: 19.04.2018 - 19:46
Diu la llegenda fundacional d’Alcoi que, al segle XIII, Sant Jordi va tenir un paper molt destacat en la conquesta de la ciutat. Per això, d’aleshores ençà, és el patró de la vila i cada any s’hi fan unes de les festes de Moros i Cristians més destacades del País Valencià en honor seu. Durant quatre dies, milers d’alcoians es vesteixen de cristians i de sarraïns per rememorar els moments més destacats de la gesta.
La festa es divideix en quatre jornades: el dia de la música, el dia de les entrades, el dia de Sant Jordi i el dia de l’alardo. Aquesta seqüència serveix per a recrear, amb tota mena de detalls, el setge, les negociacions i la presa de la ciutat d’Alcoi de l’any 1276. La festa arrenca dissabte al vespre amb el dia de la música, que és quan entren les bandes musicals.
L’endemà, diumenge, és el dia de les entrades amb la presentació de les esquadres mora i cristiana. Són dues grans cercaviles –al matí, la cristiana i a la tarda, la mora– en què desfilen milers de festers agrupats en filaes. Enguany sortiran quinze filaes per cada bàndol, totes ben guarnides i caracteritzades. La música, la riquesa dels vestits, el maquillatge i els accessoris omplen els carrers de la ciutat.
Dilluns, dia de Sant Jordi, hi haurà la part més religiosa i solemne de la festa: es trauran en processó dues vegades les relíquies del sant patró. Després hi haurà la Retreta, una desfilada informal de carrosses guarnides i il·luminades. Un dels elements més destacats de la jornada és el Sant Jordiet, un nen escollit per sorteig que representa el patró dels alcoians.
La festa s’acabarà dimarts, el dia de l’alardo, en què es representarà el complicat assalt final de la ciutat. Durant tota la jornada, moros i cristians faran escaramusses pels carrers del poble, s’alternaran la possessió del castell i negociaran la rendició sense èxit. Finalment, com explica la llegenda, els cristians es proclamaran vencedors de la festa i, quan arribi la nit, el Sant Jordiet apareixerà entre els merlets del castell.