19.01.2016 - 12:57
|
Actualització: 19.01.2016 - 14:08
La tardor del 2014, Carles Puigdemont no era president de la Generalitat ni es pensava que mai ho fos. El 9 de novembre d’aquell any hi havia convocada la consulta sobre la independència de Catalunya que finalment fou un procés participatiu. Dos milions tres-cents mil catalans van anar a votar a les urnes habilitades pel govern i custodiades per més de quaranta mil voluntaris. Els dies previs a la consulta, la campanya ‘Ara és l’hora’ va impulsar una iniciativa que consistia a fer públic a qui dedicaríem el vot per la independència.
Carles Puigdemont va escriure un breu article explicant que ell votaria pel seu avi matern. L’avi de Puigdemont va fugir a l’exili a l’estat francès l’hivern del 1939. Va passar per tot de camps de refugiats fins que el 1943 va morir. El president Puigdemont va acompanyar el text d’una imatge seva sostenint l’última fotografia que la família té del seu avi.
Tot seguit podeu llegir el testimoni escrit per Puigdemont:
«Em van posar el nom de Carles en record del meu avi matern, Carles Casamajó. Només l’he vist en algunes, molt poques fotografies dels anys trenta i començament dels quaranta. La meva mare tenia quatre anys quan el va veure per darrera vegada, abans de fugir a França aquell fred i dolorós hivern del 1939. Va passar per diversos camps de refugiats; primer als del Rosselló, en condicions infrahumanes, fins a desaparèixer per sempre l’any 1943. Les seves últimes cartes vénen datades del camp de concentració de Noé, prop de Tolosa de Llenguadoc, on havien anat a parar refugiats de la guerra civil espanyola malalts i també d’edat avançada i jueus desplaçats d’altres camps. Del meu avi Carles se’n sap poc, més enllà de les cartes que pacientment enviava als seus familiars de Barcelona i que va deixar d’enviar a partir d’un determinat mes de l’any 1943. Les tenim guardades, a casa, com un tresor molt preuat. Són cartes que passaven la censura, i per tant a vegades mutilades. Des d’aquell any, quan les coses a França encara van empitjorar més, silenci i desconeixement. Ni un sol rastre del que va passar amb la seva vida, malgrat els esforços familiars per trobar-ne.
El cas és que aquest diumenge, 9 de novembre, votaré per tu. Em van posar el teu nom perquè no ens oblidéssim mai que vas existir, que vas patir el que no ens podem imaginar i que només intuïm en el teu rostre vençut i potser adolorit d’aquella darrera fotografia. Votaré perquè tota aquella generació d’homes i dones innocents que només buscaven una vida millor vegin el triomf dels seus sacrificis i que els seus successors en sapiguem ser dignes. Res no ens ho podrà impedir.»
Molts polítics, actors, músics i intel·lectuals van participar en la campanya ‘Votaré per tu’. Artur Mas va votar per Pau Casals Carme Forcadell i Muriel Casals, llavors presidentes de l’ANC i Òmnium, per l’activista per la llengua Martí Gasull i pel polític Antoni Gutiérrez, el Guti, respectivament. Lluís Gavaldà, per Marc Grau; Eduardo Reyes, per Paco Candel; Anna Sallés, per Manuel Vázquez Montalbán, etc.
Aquest va ser el vídeo de la campanya:
