28.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 29.10.2021 - 00:42
Avui és el primer dels tres dies de votació a la primera Assemblea de Representants del Consell per la República. I això vol dir que avui una part dels catalans tenim per primera vegada en la nostra vida l’oportunitat de votar d’una manera diferent. Aquestes eleccions sobretot són, s’han d’entendre, com un gran exercici d’autoorganització popular. Però també com la prefiguració d’una República de Catalunya que no vol ser una Espanya en petit.
Sobre això, crec que és fora de tota discussió que d’avui endavant els qui votem podem votar diferentment, d’una manera que no ens havia estat mai permesa abans. Votem electrònicament i des de qualsevol indret del món. Votem uns representants de territoris concrets que responen per ells. No votem llistes tancades, sinó persones individuals, d’una en una. Votem representants de tots els Països Catalans. Votem en una doble urna –per a independents i per a càrrecs electes. I ho fem sabent que el nombre d’independents doblarà el de càrrecs electes –81 contra 40. Votem un parlament en què les dones seran majoria obligatòriament, gràcies a un reglament electoral innovador.
Tot això implica un canvi mental molt gros. Jo tinc decidit quins quatre representants de la meua circumscripció votaré. I per veure-ho clar he hagut d’esmerçar unes quantes hores a conèixer i escoltar un total de dinou candidats, dels quals pràcticament no sabia res quan va començar la campanya. No ha estat, doncs, una campanya normal, com és evident. I és possible que això repercutesca en la participació, perquè hem de fer tantes coses diferents de les de tota la vida que potser hi haurà gent que trobarà que el mètode és enrevessat.
Però precisament això, el mètode, és la cosa més important de totes. La democràcia espanyola té molts defectes, moltíssims. I bona part tenen l’origen en el format de les eleccions. La llei electoral i la llei de partits configuren un sistema peculiar, que crec que puc qualificar de malvat, en què les cúpules dels partits polítics tenen un poder absolut i poden fer i manegar al seu gust i conveniència els vots dels ciutadans. I és precisament per això que l’experiència d’aquesta elecció a l’Assemblea de Representants és tan important.
És indiscutible que del vot dels seus membres n’emergirà una assemblea lliure per definició. Lliure del control espanyol, com tantes vegades hem dit, sí. Però també lliure perquè els seus membres no respondran, si més no en l’urna que conforma la majoria, a les ordres de ningú. No respondran a cap consigna de partit ni faran la seua feina pensant que han d’agradar als de dalt perquè tenen el futur a les mans, també el futur professional, de cada diputat. I no arribaran allí amb aquest ridícul apriorisme que fa que, en qualsevol tema, els nostres polítics “pensen” allò que els diu el WhatsApp de la direcció i no allò que els diu el seu cervell.
Arribar fins ací no ha estat fàcil. Els boicots i les manipulacions han estat constants i, precisament en aquest procés electoral, s’han fet més visibles que mai –quins silencis més espessos que guarden alguns! Els errors propis i les indecisions també hi han fet el seu paper. Però, al capdavall, després de parlar durant molt temps de la necessitat de transformar el mandat del Primer d’Octubre en una institució democràtica, viva i enfocada cap al futur, finalment aquest cap de setmana ha arribat l’hora de fer-ho realitat. L’hora de prendre el relleu de l’organisme provisional que van crear aquell govern i aquell parlament que ens van dur a votar el Primer d’Octubre, a guanyar el referèndum d’autodeterminació, a sentir el poder de la democràcia a les nostres mans, a proclamar la independència.
Que el Primer d’Octubre apareguessen urnes de sota les pedres per a votar enmig de l’agressió violenta d’Espanya va ser un goig. Perquè va ser un exercici immens de poder popular i de democràcia en acció. Com és un goig veure com aquest poble aguanta la repressió, ferm com una roca. Perquè les victòries s’afermen en els moments més difícils, en la capacitat de creure en un mateix. És un goig enorme veure tanta gent brillant, capaç no solament d’empènyer contra les cordes l’estat postfranquista sinó de ser avantguarda democràtica a Europa. I, en aquest terreny, que gran que ha estat la victòria d’ahir de Valtònyc! I, sí, és un goig i una responsabilitat continuar construint una legitimitat republicana paral·lela, i no pas copiant allò que no ens agrada sinó oferint un exemple d’allò que podem ser. I és per tot això que faré el meu vot avui, plenament convençut de la importància del gest.
VilaWeb depèn del vostre suport per a poder seguir existint. Feu-vos subscriptors punxant ací, si voleu i podeu.
Només a VilaWeb
VilaWeb ha seguit molt de prop les eleccions al Consell per la República. Us recomane, en cas de qualsevol dubte que tingueu, de llegir aquest dossier especial en pdf publicat a VilaWeb Paper. Diumenge al vespre us oferirem tots els resultats i el seguiment en vídeo de la nit electoral.
Entre els continguts d’avui del diari em permetran que destaque aquest recorregut pels 50 anys dels Premis Octubre que es celebren aquest cap de setmana a València. Una efemèride digna de ser remarcada. I també aquesta entrevista a l’escriptor i periodista Xavier Aliaga, que acaba de publicar la novel·la “No estem morts, amor”.
Però sobretot els vull destacar aquesta entrevista amb Josep Costa: “M’he vist sol defensant l’estratègia de no cedir”.
La fotografia
Grups de manifestants es van concentrar ahir a Londres per protestar davant el tribunal on es jutja la causa d’extradició de Julian Assange als Estats Units. La fotografia és d’Andy Ryan.
