26.04.2023 - 21:40
Hi ha moltes maneres de definir una democràcia. I fa segles que els filòsofs i els sociòlegs ho discuteixen. La més senzilla que conec és aquella que diu que la democràcia és “una forma de governar que depèn de la voluntat del poble”. Té la gràcia que defineix només la substància i deixa, per tant, molt de marge als matisos.
Matisos que són importants, perquè les democràcies tenen moltes regles de funcionament, i variades, que es poden aplicar de maneres molt diverses. No és igual una democràcia plebiscitària com la suïssa que una de presidencial com la dels Estats Units, que una de mixta com la francesa o que qualsevol democràcia parlamentària corrent. I això mirant tan sols les diferències entre les democràcies que més o menys tenen un nivell. Perquè després trobem encara democràcies autoritàries, il·liberals, ètniques i tot de subconjunts semblants on la línia entre allò que és una democràcia i allò que no ho és es difumina tant que arribes a dubtar de què passa.
La votació és sempre allò que marca la diferència. Si votes, és possible que sigues en una democràcia –potser no, però és possible. La qüestió és que si no votes, aleshores segur que no ets en una democràcia. I, per tant, l’alteració del procés que fa que tries en un moment determinat la direcció cap on vols que s’encamine el teu país és la línia divisòria entre allò que és una democràcia i allò que no ho és.
En relació amb això, aquestes darreres hores, coincidint amb el començament oficial del període electoral, hem vist tot d’incidents que tenen a veure amb aquesta alteració i que ens haurien de fer estar alerta. La consellera Meritxell Serret, cap de llista d’ERC a Lleida, ha estat inhabilitada pel TSJC. Hi recorrerà en contra, i això li dóna un cert marge, però acabarà havent de deixar el càrrec i l’escó pel qual la va elegir la gent. També el candidat de Junts a Argentona, Eudald Calvo, ha estat apartat de les llistes per la Junta Electoral. Els d’Argentona s’han empescat una via alternativa suggeridora, però això no priva que l’acció siga condemnable. A Badalona, en un cas que no acaba de tenir tots els detalls clars, Marcel Vivet no podrà fer part de les llistes de Guanyem, a causa d’una inhabilitació prèvia. També ahir jutjaven l’ex-batlle de Sabadell, Maties Serracant (Crida per Sabadell), com abans han jutjat la batllessa de Roses o el batlle d’Alcarràs, i com n’investiguen molts més. Fa uns quants dies, en fi, vam publicar aquest article explicant de quina manera la justícia ha intervingut el Parlament de Catalunya i n’ha apartat quinze diputats i fins i tot presidents de la Generalitat.
El parlament intervingut: la llista dels diputats apartats per la justícia espanyola
I el problema no és tan sols que es coarta i talla l’aspiració de totes aquestes persones de participar en la vida social. El problema és que també es coarta i talla la voluntat de tots els seus electors. Si prohibeixes a algú de ser elegit restringeixes els drets democràtics de tots els qui l’han votat. Això són faves comptades.
Un darrer element, però que és el més important: això passa tan sols contra els independentistes i és una regla que Espanya aplica de manera sistemàtica i sense límits únicament contra el moviment independentista. Una constatació que posa en relleu la intencionalitat política, l’ús de les institucions electorals o de justícia, no com a àrbitres sinó com a pinxos. I, per tant, la necessitat no pas de fer reformes o pegats, sinó de trencar. Radicalment.
