Per què volen que votem si faran el que vulguen?

Apunteu-ho això. Perquè el llistat és GOI.

Afegeix-ne, també el cas de Mònica Oltra i Jarque, que malgrat no voler ser GOI, ells ja s’han encarregat de ficar-la dintre del sac.

Recordes quan en un editorial de fa molts anys vas definir els Països Catalans com a una “Unitat d’agressió” per a l’estat español?

De casos en concret, els mapegem i apareix sempre el perfil geopolític.

L’aparició de Ciutadanos, dels VOX, dels torturats per l’individu aquell tal Garzón, etc.

Sort que estan encanats de tant de negar allò que no existeix, eh !

S’ha d’anar a votar ni que siga per a taponar els intersticis per on s’escola eixe verí que és l’espaÑolada -tant indígena col·laboracionista com la forastera- vinguda i pagada ex professo per a damnar i podrir aquesta societat.

Espere resultats molt bons i que concentrem el vot a les Illes a favor dels Més, així com al País Valencià per part de +Compromís.

Al Principat, no ens queda més remei que concentrar el vot en Junts, i fer “patâ i avant” com diem ací baix.

Josep Blesa (València)

Hi ha una cosa que no entenc: amb la repressió galopant que patim des de fa anys, perquè els partits independentistes segueixen el joc a l’estat espanyol?
No crec que siguin estúpids i que no s’adonin que l’estat espanyol és mentider, brut i corrupte; estic convençut que hi ha gent molt més intel·ligent que jo al darrere de cada partit.
Què els mou a acatar submisament si això poc a poc els va arruïnant? No puc entendre com ha deixat de ser independentista un partit com ERC, si a mitjà llarg termini els ensorrarà com a partit!
M’agradaria saber les raons pel canvi de jaqueta que han fet molts polítics catalans. Fredament jo veig que no porta enlloc, què se m’escapa?

Molt bé, trenquem radicalment i com i amb qui tirem endevant?
Ja fa temps que em pregunto que hagues passat si no s’hagués congelat la DUI. En aquell moment creia fermament que potser passaríem un temps d’incertesa i de carències fins que poc a poc ens anéssin reconeguent i possant les coses al seu lloc. M’havia fet fins i tot l’idea de no cobrar la pensió durant un temps, erem molts que sabíem que comportaria mancances i uns començaments difícils .
Però avui en dia, després de veure el que són capaços de fer els nostres polítics, no puc estar-me de pensar que potser no haguéssim arribat enlloc.
Tenim un pais arruïnat. Infraestructures obsoletes, trens vells, una xarxa deficitària, carreteres en mal estat, embassaments buits i canonades foradades perdent millions de litres d’aigua. Anys i anys de governs de tots colors i que només han mirat de conservar i entaforar els seus amb sous astronòmics comparats amb els de la gent corrent. Nepotisme també és corrupció.
Tenim 1 de cada 4 catalans , més d’un milió i mig, que han de recórrer a ajudes per poder su subsistir. I tot això no és culpa de Madrid .
Madrid ens roba, si. Però els nostres governs han estat i el d’ara per demés , un ineptes . Uns pocavergonyes aprofitats .
Avui en una comissió del Parlament de 6 diputats per escoltar a les víctimes de pederàstia d’aquí, que ni Montserrat s’en deslliure, una d’elles els ha cridat l’atenció per estar tota l’estona mirant el mòbil, aquest és el nivell.
I em pregunto com farem el dia a dia d’un estat independent amb aquesta gentussa? I no em digueu que hi farem el poble, per què no tenim els recursos ni la valentia d’anar a fer-los fora

Totes aquestes vulneracions del dret de ser electe o de poder elegir lliurement els nostres representats haurien de ser documentades exhaustivament i presentades a la justícia EU, que és l’únic camí.

De fet, TOTES les vulneracions, les arbitrarietats, la persecució de l’estat als catalans, en conjunt, hauria de constituir un enorme i documentat dossier de denuncia que evidenciés davant les institucions EU que els independentistes catalans -i, de fet, els catalans tout court- som un GOI PERSEGUIT. A nivell polític, jurídic, econòmic, lingüístic i cultural… a tot nivell!
Però aquesta feina imprescindible no la fa, el govern “independentista”. Ni cap partit “independentista”.
Prova evident que, d’independentistes, no en són gens.

O és que, com passa amb les “negociacions” amb Madrit (concepte), els “nostres” prefereixen passar per inútils per tal d’encobrir la seva submissió autonòmica (pactada)?
Queixar-se eternament és un frau als electors.
Quan sentiu que un polític professional, pertanyent a un partit que, naturalment, coneix el pa que es dóna a la política, diu:
“Ens han TORNAT a enganyar!”, “Espanya MAI no compleix!”… sapigueu que us està aixecant la camisa.
I portem anys, així.
Quan direm prou? Als “nostres”, em refereixo.
Prou autonomisme.
Fem Foc Nou. Aquesta gent “no serveix”.

MERCENARIS
Se sap que la inhabilitació de càrrecs electes és una regla que el regne d’Espanya aplica de manera sistemàtica i sense límits únicament contra el moviment independentista, i és bo que se sápiga.
L’ús de les institucions electorals com la Junta Electoral, o de justícia com el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, no com a àrbitres sinó com a mercenaris, és una obvietat que veu tothom, i és bo que es vegi.
Des de la victòria de l’1-O de 2017, el règim del 78 ja admet que la independencia de Catalunya és inevitable perqué ha perdut totes les batalles:
– Ni amb la violència dels cossos i forces de seguretar de l’estat contra ls població que anava a votar, no van poder impedir el referèndum, i el van perdre.
– Van haver d’indultar els presoners sense complir la sentencia exemplaritzant de TS.
– Tot i l’estratègia d’oposició desfermada i l’intent de segrest a Estrasburg, els exiliats van aconseguir ocupar el seu escó d’eurodiputats al Parlament de la UE.
– Han retrocedit fins a haver de suprimir el delicte de sedició a l’ordenament jurídic espanyol.
– Han de renunciar a l’extradición dels exiliats i no aconsegueixen el reconeixement de cap altre tribunal europeu.
En definitiva, se sap i ho veu tothom que, quan hi ha elecciones democràtiques, en un darrer intent d’impedir la independència de Catalunya, el regne d’Espanya s’ha de rebaixar a contractar mercenaris.

Ahiiiii!!!! apreciat Vicent, això que comentes només té un nom, POR DERECHO DE CONQUISTA, com els col.laboracionistes que han tingut des de la colònia catalana històricament, com ara amb la majoria de partits/polítics que emblanqueixen aquesta realitat d’opressió, espoliació i aniquilació de la nostra cultura i aquest pajaros els defineixes d’autonomistes Vicent, quant és tindrien que definir de traïdors i botiflers.
Caldria ser més clar i definir aquest partits/ polítics en base els seus fets.
Llàstima Vicent que no fas esment de l’entrevista que li varen fer a la nyorda de TV3, ja no és la nostra, és la seva, la d’ER+PSO€, una tal Oltra li va fer una entrevista a l’advocat Sr. Boye, l’advocat en qüestió va dir que havia’t el president Puigdemont vindrà a Catalunya, i aquesta espanyolissima Oltra li va replicar, que venia EspaÑa, assumpte que el Sr. Boye va tenir que defendre la colonitzada Catalunya.
Com definiries Vicent aquesta entrevistadora Oltra i TV3?

Democràcia és el poder del poble, però aquí no és només que el poble no té cap mena de poder, sinó que els polítics elegits tampoc en tenen cap, perquè són constantment interferits pels jutges. Els únics que tenen poder i n’abusen tant com poden, són els que no es poden elegir per la senzilla raó que si ho fessin anirien tots a l’atur per incompetència, parcialitat, i sobretot pel seu desconeixement manifest del que és la Justícia, el poder judicial. O sigui que res és més lluny de la democràcia que aquest país, que mai ha deixat de ser una DICTADURA exclusivament formada per l’ètnia més primitiva i inculta de tota la península i darrerament ajudats pels pobres d’esperit que canvien els seus pobles per quatre caricies dels corruptes centrals.

Hi ha molts catalans que no votaran perquè, com ha dit algú abans, els catalans no sabem què fer-ne del poder, i per això s’escudaran rere els seus sentiments d’enuig, de fastigueix, de culpa mal dissimulada, d’autoodi, de cansament, d’esgotament, de decepció, desig de càstic etc, etc, etc, i per això els catalans no podem més que celebrar derrotes i així hi consta i hi constarà sempre als llibres d’Història, que altres escriuran per nosaltres. Amagats rere l”olla pudent dels nostres sentiments, ens abstindrem i votarem nul o blanc. Perquè la intel.ligència només ens arriba per a servir el nostre amo espanyol i res més.
Això sí, tenim els egos ben engreixats i per a enganyar-nos a nosaltres mateixos sempre i cada dia sí que ens arriba i per això ens creiem que entregar el poder al botxí és el millor que podem fer. I encara esmentareu la dignitat i blablabla.
Faria riure si no fos tan dramàtic.

Recordeu:

Què és el vot nul i quin efecte té? 
És comptat com un “vot emès no vàlid”. Per tant, aquests vots es compten, però no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits. No beneficien ni perjudiquen cap partit.

Què és el vot en blanc i quin efecte té? 
El vot en blanc és un vot vàlid i entra en el recompte per al repartiment de representants. Amb l’aplicació de la llei d’Hondt, el vot en blanc encareix l’obtenció de representants, perjudica els partits petits i afavoreix que als parlaments o als ajuntament hi hagi menys partits.

I l’abstenció?
L’abstenció és senzillament no anar a votar. Per tant, tan sols es té en compte a efectes d’anàlisi política, però no té cap impacte concret en el recompte electoral ni en el resultat.

En els pobles com al meu tothom es coneix i sabem de quin peu calça cadascú. Sé qui votaré.

A les eleccions al Parlament hi vull participar però no pas amb aquests partits. Votaré nul.

Al Congreso no s’hi pot parlar la meva llengua. Com volen que el consideri el meu parlament? M’abstindré de votar.

Estic d’acord amb l’editorial del senyor Partal, però amb un matís: jo no he votat ningú directament. Vull dir que, em sembla escandalós que el gobierno, amb totes les seves eines, estigui coartant la nostra democràcia, però tinc tendència a pensar que aquesta democràcia no ho acaba de ser.
En efecte, ni jo ni ningú dels que estem aquí ha votat “realment” els seus representants. El que hem fet és escollir unes llistes tancades que s’han cuinat prèviament i segons criteris que tenen poc a veure amb la democràcia i molt amb l’amiguisme, el clientelisme i el nepotisme.
Un cop hem votat, tenim uns representants que no són els que volíem ni de bon tros sinó que són el resultat d’una segona cocció sobre la qual no tenim control: tots els tractes, negociacions i altres intercanvis poc o gens confessables entre partits i polítics per designar el govern. I no en cap el més mínim que en aquesta segona fornada és on es cuinen totes les traïcions al votant.
Salut

Tres-cents i pico d’anys Conquerits i Pastats a Imatge i Semblança del Conqueridor, donen per a molt. Quina i quanta part del “Estado Español”, “juntos i revueltos”, condicionats en cos i ànima, administrativament, culturalment, econòmicament, històricament, per “la nobleza e hidalguia castellana”, el qüestiona? Democràcia és poder votar?: Amb Franco ja votàrem els “25 años de paz”. Limitats, immersos dins aquest mateix cercle quadrat, heretat, “atado i bien atado”, podem votar, ara, el sistema monàrquic, amarat i alletat per ell? Quan, qui i com se li posa el cascavell al gat?

Democràcia és un concepte que s’expressa amb una paraula tan sols, quan necessita d’aclaracions del concepte, epítets i altres especificacions, el concepte ja queda adulterat…, ja no és DEMOCRÀCIA. Recordem sinó la “democracia orgánica” del franquisme, o la seva hereva; l’actual “democracia consolidada”.
Tot i aquesta situació no volguda -la de “democracia consolidada”- hem d’anar a votar…, a votar en BLANC, naturalment.

El Vicent Partal s’oblida del més important: està prohibit portar a terme el programa dels partits independentistes encara que guanyin sempre per majoria absoluta. Per tant la voluntat dels electors és paper mullat. Fins i tot quan simplement els partits només demanaven més autogovern l’Estat tampoc atenia als resultats electorals. Però segur que si algun dia guanyen partits partidaris de més centralisme i més castellanització tots els seus desitjos seran satisfets en un nanosegon. A Catalunya només hi ha democràcia si votem extinció.

En un estat que inhabiita, jutja i condemna els electes que volen complir la voluntat dels electors i on els electes successors dels primers traeixen desvergonyidament el mandat dels seus votants per temor a ser represaliats com aquells, la democràcia no existeix; és un mot buit de significat i seguir votant-los és un contrasentit; un acte de masoquisme només explicable per una completa alienació mental de la població.
En absència d’una formació electoral clarament disposada a assumir la causa de l’emancipació nacional de Catalunya amb totes les coseqüències -i aquesta sembla ser, no ens enganyem, la realitat a frec de les eleccions-, repetiré un cop més que l’única opció no només digna, ans també efectiva en ordre a reagrupar, enfortir i comptabilitzar l’independentisme, rau en VOTAR NUL. I ja veuríem amb quina cara accedien als llocs de govern els qui es repartissin els escons, amb més d’un 50% de vots nuls d’inequívoca i inocultable significació independentista, tant per als amics com per als enemics d’una Catalunya independent, i com ho explicaven al món.
Com que no ho espero del tarannà perpetuament infantil i ploramiques dels catalans, em resignaré a veure com segueixen confiant el seu destí als mateixos que porten sis anys traïnt-los i enganyant-los.
Si fa només deu anys m’haguéssin dit que veuria el que estic veient, no m’ho hauria cregut, per considerar-ho la més inimaginable, indigna i vergonyosa de les possibilitats. Així doncs aneu-hi, aneu tots plegats a votar… a la vía.

Ara ho has dit, benvolgut director, trencar radicalment. Fotre-li una òstia a l’estat espanyol que el deixi ben estabornit i així poder fer via (al meu parer). Perquè tot el demès, estructures d’estat, eines de país, espais de sobirania, no aniran gens de lluny si aquest estat no està com he dit abans, ben estabornit a resultés d’una bona òstia. La que no li vol fotre un independentisme poruc i inoperant amb el qual tenim el país paralitzat, caminant cap a la decadència i l’extinció com a nació.