La decisió del diari The Guardian de reduir l’activitat a la xarxa X –abans, Twitter– ha desencadenat reaccions, també la de mitjans com La Vanguardia, que han decidit d’afegir-se a la maniobra. The Guardian no era el primer mitjà de prendre mesures contra Twitter –als Estats Units l’abril del 2013 ja se n’havien anat la PBS i la NPR–, però la seua influència i el fet de ser el primer diari de paper, tradicional, a deixar la xarxa ha desfermat una polèmica important i interessant. Per això vull explicar avui als lectors i subscriptors de VilaWeb quina és la nostra posició.

1. Deixar un espai públic en mans de l’extrema dreta perquè hi ha molta gent d’extrema dreta no sembla una manera eficaç de combatre la influència de l’extrema dreta.

Efectivament, Twitter ja fa anys que ha esdevingut un espai tòxic i que sobrerepresenta l’extrema dreta a tot arreu del món. També ací. Això no ho discuteix ningú. Però abandonar la plataforma i deixar-la completament a les mans de l’extrema dreta, tenint en compte la difusió i la importància comunicativa que té per a moltíssima gent, no ens sembla una idea encertada.

2. Si es vol demonitzar Twitter –assenyalar-lo i avergonyir els seus usuaris, perquè l’acaben abandonant–, les mesures anunciades són molt poc eficaces i fins i tot semblen hipòcrites, més destinades a una operació de màrqueting que no a tenir una eficàcia real.

L’única decisió adoptada és de deixar de publicar missatges als comptes oficials dels diaris. Però això no afectarà significativament el trànsit de Twitter, que continuarà arribant a aquests mitjans pels missatges que relacionen articles seus, a càrrec d’uns altres usuaris –no solament periodistes i col·laboradors, sinó sobretot lectors.

Si realment es volgués cridar l’atenció sobre la toxicitat de Twitter, hi hauria mesures clarament més contundents i que farien un gran efecte, però que no es prenen. Per exemple, impedir l’accés als articles del diari si el visitant procedeix de Twitter. Que es trobàs una pàgina informant-lo de la toxicitat de Twitter i que li reclamàs de passar per portada o arribar-hi per via d’unes altres xarxes socials. Una altra possibilitat, més fàcil, seria retirar la possibilitat de piular un article a partir de les seues pàgines. Però no es fa res d’això.

3. De notícies falses ja n’hi havia abans de Twitter i la premsa tradicional n’era el vehicle privilegiat.

No deixa de ser xocant que mitjans tradicionals que han manipulat la informació durant dècades i que fins i tot han practicat la censura –o, si es vol dir en termes menys crus, que han obscurit les veus crítiques de la societat– es planyen ara perquè uns altres manipulen la informació. Una manipulació també evident, però que en el cas de Twitter no consisteix a imposar la censura.

4. Les empreses de mitjans tradicionals continuen sense entendre els canvis que ha portat internet i sense assumir, humilment, el nou esquema en què ens movem de ja anys.

Internet ha destruït el paper privilegiat que tenien les empreses de mitjans. I ha creat grans dificultats econòmiques amb la seua disrupció del mercat. Fa anys “la realitat” era la realitat publicada pels mitjans i es podia modular fàcilment si es posaven d’acord entre ells. Avui això ja és impossible. Els mitjans hem passat a ser solament una part de l’ecosistema informatiu i hem de competir amb les xarxes socials, amb les institucions i les empreses; en definitiva, amb tothom, perquè tothom és avui, d’una manera o d’una altra, un comunicador. I això ho hem d’assumir amb humilitat, mirant de treballar per oferir a la societat el millor periodisme possible com a alternativa constructiva i positiva a la desinformació. Però sense esperar cap mena de privilegi addicional com passava abans –tot i que n’hi continua havent, en forma de subvencions, filtracions, etcètera.

5. Hi ha gent que tan sols troba a internet allò que cap mitjà no li ofereix.

La funció d’un mitjà és aconseguir que els seus lectors entenguen avui el món on viuen millor que no l’entenien ahir, ajudar-los a fer-se una idea tan aproximada com siga possible de la veritat de tot allò que passa cada dia. Amb la publicació de notícies, l’elaboració d’anàlisis i opinions, però també amb els silencis instructius, si cal. Però això no vol dir que puguem abastar-ho tot, ni que tinguem la pretensió de fer-ho. És impossible. De manera que qualsevol lector normal ha de poder complementar les seues necessitats, i les xarxes socials són un lloc on aconseguir això és fàcil. Restringir-les és un error. Si de cas, s’hauria d’intentar que fossen innecessàries, però això no sembla realista.

Estarem atents a tot aquest fenomen i en seguirem rigorosament l’evolució, però ara per ara VilaWeb continuarà usant Twitter i la resta de xarxes socials que fa servir (YouTube, Facebook, Instagram i TikTok), sense deixar de denunciar-ne el caràcter efectivament tòxic i el suport descarat que dóna als moviments d’extrema dreta.

PS1. Avui, divendres, Carlos Mazón compareixerà a les Corts per explicar el seu comportament durant la gota freda. Evidentment, us oferirem en directe tot allò que vaja passant dins el palau dels Borja i fora, on hi haurà concentracions de protesta contra el cap del Consell. També podeu seguir el Twitter de VilaWeb País Valencià i apuntar-vos al butlletí diari de notícies sobre el País Valencià, que rebreu còmodament al vostre correu.

PS2. Respecte d’això, hem elaborat aquesta “Guia per a detectar les mentides i les negligències de Mazón en la compareixença a les Corts”.

PS3. Ahir, com cada dijous, hi hagué La tertúlia proscrita. Podeu veure’n el vídeo.

PS4. Aquest cap de setmana Andorra la Vella serà la seu de la primera semifinal de la Lliga del Paraulògic. Seguiu tota la informació sobre aquest acte, al qual podeu assistir.