12.01.2022 - 21:50
|
Actualització: 12.01.2022 - 21:55
La setmana passada alguns lectors es van estranyar de veure el topònim Casaquistan en les notícies de VilaWeb. Per què Casaquistan i no Kazakhstan, com proposen algunes obres de referència?
La dificultat principal d’aquest topònim és que la llengua original (el casac) s’escriu en alfabet ciríl·lic, diferent del nostre, cosa que impedeix d’adoptar directament el nom i exigeix de fer-ne una transcripció.
Un exercici que segurament molts lectors han fet és mirar com ho escriuen les altres llengües romàniques. Vegem-ne unes quantes.
- Occità: Cazacstan
- Francès: Kazakhstan
- Italià: Kazakistan
- Sard: Kazachistàn
- Romanès: Kazahstan
- Castellà: Kazajistán
- Gallec: Casaquistán
- Portuguès: Cazaquistão
Com podem comprovar, les transcripcions a les llengües de l’entorn són ben diverses. Veiem diferències en les consonants: n’hi ha que ho escriuen amb K i KH, n’hi ha que ho escriuen amb C; n’hi ha amb Z, n’hi ha amb S. I l’altra diferència principal està en la vocal epentètica (de suport), que en aquest cas és la I: és present en algunes llengües (castellà, gallec, portuguès, italià i sard) i absent en algunes altres (occità, francès i romanès).
El llibre d’estil de VilaWeb té un criteri definit per a les transcripcions d’aquesta mena de topònims “importants”, és a dir, els que designen territoris amplis, que se solen anomenar corònims. A la pàgina 80, diu:
“Quan el nom propi originari necessita transcripció, aquesta ha d’ajustar-se a l’ortografia catalana, sobretot si es tracta d’un nom de país (corònim), i no pas a les regles de transliteració que puguin fer servir els mitjans especialitzats.
L’Azerbaitjan, Cambotja (no Cambodja ni Kamputxea), Catar (no Qatar), l’Irac, el Paquistan, el Tatgiquistan, el Turquestan, l’Usbequistan (o Usbèquia)…”
I a la pàgina 252 diu, explícitament:
“Casaquistan: estat de l’Àsia (no Kazaquistan o Kazakhstan); gentilici: casac -a.”
Si comparem la solució de VilaWeb amb la de les altres llengües romàniques veiem que, gràficament, coincideix amb l’occità, amb el gallec i amb el portuguès; i fònicament amb el gallec, amb el portuguès, amb l’italià, amb el sard i, d’alguna manera, també amb el castellà. No podem dir pas, doncs, que la solució de VilaWeb sigui una solució “rara” en el conjunt de la Romània.
D’on ve el topònim Casaquistan?
El sufix -stan de molts topònims és un sufix d’origen persa que vol dir ‘terra, país’. Per tant, Casaquistan vol dir ‘terra dels casacs’, igualment com Afganistan vol dir ‘terra dels afgans’; Tatgiquistan, ‘terra dels tatgics’; etc.
Per saber l’origen de Casaquistan, doncs, hem d’esbrinar d’on prové casac. L’origen de casac és el turc qazaq, que vol dir ‘nòmada’, però també ‘home lliure, cavaller, aventurer, guerriller’. L’arrel d’aquest nom turc és el verb qaz, que significa ‘vagar, errar’. El fet curiós és que aquest qazaq turc és també l’origen de cosac i probablement del nom de la peça de vestir casaca (que el català va agafar del francès casaque). Aleshores, si segons la normativa hem d’escriure cosac i casaca, dos noms provinents de la mateixa arrel que el gentilici dels habitants del Casaquistan, sembla coherent que també escriguem casac, així: amb C (no pas amb K) i amb S (no pas amb Z).
Caldria explicar encara per què hi ha la I de suport; és a dir, per què no escrivim, semblantment a l’occità, Casacstan. Bé, si repassem els corònims acabats en -stan veurem que en català tots tenen una vocal de suport: Afganistan, Paquistan, Usbequistan, Tatgiquistan, Turquestan… Per analogia, doncs, també escrivim Casaquistan.
I encara s’hauria de raonar per què algunes llengües escriuen KH al mig del mot i algunes no. El dígraf KH sol representar el so de la consonant fricativa velar sorda, representat internacionalment amb el signe [x]. És, per a entendre’ns, el so de la J castellana. Bé, el cas és que sembla que ni en l’original turc (qazaq) ni en la llengua casaca (Қазақ) no hi ha pas aquest so, que probablement prové de la transcripció de la forma russa (Казах).
Finalment, cal dir que el llibre d’estil de VilaWeb no és pas l’únic que fa servir la forma Casaquistan. A internet podem trobar el Llibre d’estil de la revisió de la toponímia estrangera, d’Enciclopèdia Catalana, elaborat per David Ordóñez el 2010, que també propugna Casaquistan (vegeu la pàgina 49, per exemple), amb un raonament semblant al nostre, en què fa esment del filòleg Joan Coromines:
“Així, l’ètnic kazakh no és totalment nou, ja que havia estat tradicionalment, en català i en altres llengües, cosac, que té l’origen final en el turquès qazaq, difós a les llengües occidentals amb la vehiculació del rus kazakh (veg. Joan Coromines, Lleures i converses d’un filòleg, pàg. 60); cal remarcar que el nom originari del Casaquistan és Қазақстан (transliterat Qazaqstan).”
Com es pot veure, doncs, hi ha diverses raons –sobretot, la coherència– que fan que el llibre d’estil de VilaWeb propugni la forma Casaquistan.
