15.05.2018 - 05:00
Respon INMACULADA PASCUAL VILLALOBOS:
L’aigua, en xicotetes quantitats com en un got o una botella, es percep com un líquid transparent; no obstant això, quan s’observa una gran quantitat d’aigua com succeeix en la mar, distingim un color blau que pot variar depenent de la massa d’aigua que estiguem observant. Aquest fenomen es deu al fet que l’aigua no absorbeix per igual la radiació electromagnètica de diferents longituds d’ona que constitueixen la llum blanca que prové del sol.
Quan la llum del sol arriba a la superfície de l’aigua, aquesta absorbeix la radiació roja i infraroja molt més que la radiació corresponent a la zona del blau. Aquesta radiació blava no absorbida és reflectida per la superfície arribant als nostres ulls i produint la percepció de color blau que ens permet veure la mar d’aquest color.
Quan estem en la platja i movem l’aigua amb les nostres mans, notem que aquesta es veu transparent, ja que l’absorció és mínima. Si nadem on la profunditat és xicoteta el blau és més clar, mentre que en aigües més profundes cap a mar obert o en alta mar notarem que el color blau es torna més intens perquè l’absorció és considerable. Fins i tot és possible observar que existeixen diferents variacions del blau depenent d’altres elements que es troben en la mar i que també absorbeixen radiació.
En dies ennuvolats, el mar es veu gris, ja que els núvols absorbeixen una part important de llum blanca eliminant radiació electromagnètica que arriba al mar.
Podeu llegir més Perquès en la web de Mètode
Inmaculada Pascual Villalobos és professora del Departament d’Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d’Alacant.
