Per què va jugar el Barça l’1-O? La història de sis hores crítiques al Camp Nou

‘Si nosaltres juguem a la piloteta i als carrers hi ha un mort, ens haurem d’exiliar. No ens ho perdonaran.’ Aquesta frase la diu el vice-president del Barça, Carles Vilarrubí, al president Josep Maria Bartomeu. És el primer d’octubre de 2017. A desenes de viles i ciutats de tot Catalunya ja hi ha hagut actuacions policíaques violentes contra votants del referèndum i les imatges fan la volta el món. En poques hores, la junta directiva del Barça ha de prendre una decisió transcendental, que deixarà una forta empremta en la història del club.

Aquest és el punt de partida del llibre El partit més llarg (Ara Llibres), escrit pel periodista de la cadena SER-Catalunya Adrià Soldevila. Durant tres anys ha aplegat informació fins a arribar a reconstruir com es va gestar la decisió final i quins actors hi van prendre part. Això després d’haver parlat amb tots els protagonistes. Tots, excepte un: Josep Maria Bartomeu.

Aquell dia el president del Barça tenia un maldecap important. Decidís què decidís –jugar amb normalitat, jugar a porta tancada o suspendre el partit–, hi hauria un sector dels seguidors que se’n doldria. La decisió final és sabuda de sobres. El Barça va acabar jugant el partit contra Las Palmas a porta tancada. ‘L’opinió personal és que amb la decisió final es va prioritzar la imatge internacional de l’1-O, quan la gent necessitava que li donés suport’, diu Adrià Soldevila, que atén VilaWeb tres anys després d’aquella data i dos dies després de publicar el llibre.

El relat és precís i fins i tot inclou diàlegs que van tenir els directius durant el procés de decisió. Això és perquè Soldevila va tenir accés a la conversa del grup de WhatsApp de la directiva del Barça durant el Primer d’Octubre. Els missatges van començar a les 10.00. Poca estona abans del partit, a les 16.30, la decisió encara no s’havia pres.

La primera opció de la directiva era d’ajornar el partit per no perdre els sis punts –tres de no guanyar-lo i tres més de sanció– i així fer palesa l’excepcionalitat del moment. Però per a poder-lo ajornar el president de la lliga espanyola, Javier Tebas, exigia un informe dels Mossos d’Esquadra on s’explicités que no es podia mantenir la seguretat del partit. El llibre relata que, en veient això, Bartomeu va posar-se en contacte unes quantes vegades amb el conseller d’Interior, Joaquim Forn, perquè s’escrivís aquest informe: ‘Forn va dir a Bartomeu que això no ho farien, perquè prou feina tenien i perquè fer això era com dir que la policia catalana era inepta. La seguretat del partit era garantida. El govern va demanar al Barça que suspengués el partit i no cerqués excuses.‘ El llibre explica com Bartomeu, desesperat, també va provar de convèncer Forn mitjançant Carles Puigdemont, però el president ho va refusar.

Entre els directius, hi havia posicions diverses, que s’expliciten en les converses de WhatsApp recollides al llibre. Bartomeu consulta especialment el seu cercle més afí, format pels directius Jordi Moix, Manel Arroyo, Jordi Mestre, Jordi Cardoner i Carles Vilarrubí; aquest darrer és el més decidit a fer costat al poble i suspendre el partit directament. Finalment Bartomeu està decidit a suspendre el partit, amb informe dels Mossos o sense, i a assumir les conseqüències de les seccions. Però falta comunicar-ho a la plantilla, i aquí tot es torç.

‘Bartomeu es troba pressionat pel vestidor, pels jugadors, que tenen la paella pel mànec, i veu que si suspèn el partit, el vestidor se li girarà de cul’, diu Soldevila. La majoria de jugadors és favorable a jugar; tots, llevat de Sergi Roberto i Gerard Piqué. Alhora, l’entrenador, Ernesto Valverde, també opta per saltar al terreny de joc i no perdre punts en la lluita pel campionat de lliga. I Messi, quin pes hi té, en la decisió final? ‘S’ha publicat que Messi va imposar de jugar. No és veritat, Messi no va imposar res. Però era partidari de jugar’, diu Soldevila.

Bartomeu canvia d’opinió i s’agafa a la proposta feta per la directiva Maria Teixidor, que semblava haver restat oblidada en la frenesia de la conversa del grup de WhatsApp. La fórmula és jugar el partit a porta tancada. D’aquesta manera, el club no rebria cap sanció econòmica ni pèrdua de punts per haver-se negat a disputar el partit. Alhora, es palesaria internacionalment l’excepcionalitat de la situació de Catalunya.

Finalment, el partit es juga i el Barça guanya. A partir d’aquí les relacions entre el Barça i les entitats sobiranistes ja no foren mai més les mateixes. ‘Amb l’1-O s’esquerda completament la relació entre el Barça i Òmnium i l’ANC. Havien treballat braç a braç en moments del procés com en la Via Catalana o el Concert per la Llibertat. La relació amb les entitats sobiranistes les mantenia Carles Vilarrubí, i quan ell dimiteix tot es desfà.’