Per què tu reps ajuts i jo no?

Finalment, ahir, el congrés espanyol va convalidar el decret llei de suport a la solvència de les empreses afectades per la crisi de la covid-19, dotat amb un fons d’11.000 milions d’euros (7.000 milions en ajuts directes), si bé enmig de fortes crítiques dels partits de l’oposició. Val a dir que va rebre el suport de 177 diputats, amb 50 vots contraris i 113 abstencions. Recordem que el decret ja era en vigor des del 13 de març, quan es va publicar al BOE. Dels ajuts, se’n poden beneficiar gairebé 100 sectors de diferents activitats de la Classificació d’Activitats Econòmiques espanyola (CNAE). I aquí han començat els problemes, perquè moltes activitats s’han sentit excloses injustament i han fet notar de seguida el seu malestar. Ahir va ser al congrés, però durant tota la setmana hi ha hagut un degoteig de protestes d’associacions i patronals. Els més moderats han parlat de les incongruències que hi ha en el decret, i els més crítics, senzillament, han acusat d’injust el govern espanyol, acompanyant-ho d’exemples clarificadors i demostratius.

En realitat, els diners que es donen com a ajuts directes són pocs, ja ho vam dir el primer dia. Una vegada trets els 2.000 milions que van a les Illes Balears i a les Canàries, en queden 5.000 per a repartir a la resta de l’estat i no són prou, ni de bon tros, per a cobrir en un percentatge adequat els estralls causats per la pandèmia. Per això, el govern espanyol ha fet una tria entre les activitats que en podran gaudir i les que no. És veritat que hi ha activitats que han quedat molt més tocades que altres, però en aquest cas, no s’han tingut en compte moltes que havien estat afectades de manera indirecta. Això passa perquè els ajuts s’haurien d’haver distribuït segons l’afectació en la marxa de l’empresa i no tan sols en el sector.

El govern espanyol sempre diu que no hi ha prou diners i recorda, sumant pomes amb peres, allò que ja ha distribuït. A la píndola ja hem explicat mantes vegades que això és fals i que a Europa hi ha molts diners que esperen que el govern de l’estat els demani. Per exemple, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), que no es vol fer servir per por de les obligacions que pugui comportar per a l’executiu, tot i que Europa ha dit que no n’hi haurà.

Però la realitat és la que ahir es va convalidar al congrés, i puc entendre perfectament les protestes dels qui han quedat fora. Són de pur sentit comú. Aquesta setmana, el president de la PIMEC, Antoni Cañete, destacava que “la llista tancada de les activitats que poden accedir-hi és massa curta” i considerava que “cal apostar pel concepte de la cadena de valor, tot permetent que les empreses que són subministradores també hi quedin incloses”. Segons l’anàlisi de la patronal, més de cinquanta codis de la CNAE han quedat fora de l’abast dels ajuts, malgrat que són sectors afectats econòmicament per la pandèmia, com certs àmbits del comerç, la formació, la perruqueria i estètica i el lleure educatiu, entre més. Però, afegeix, “aquesta classificació tampoc no respon a la realitat de les pèrdues de moltes activitats vinculades directament o indirecta a aquelles altres amb més afectació”.

Un dels primers que van protestar va ser el president de l’ATA, Lorenzo Amor, quan es demanava: “Quins són els criteris que segueix el govern perquè una casa d’apostes pugui accedir als ajuts i una perruqueria no? O per què una empresa de lloguer de vehicles sí, però una de lloguer de bicicletes no, si totes dues han sofert la crisi i la caiguda del turisme?”. Són les incongruències de què parlàvem fa un moment. Per això, va demanar que el consell de ministres espanyol s’afanyés a corregir aquest “error”, atès que els ajuts “arriben tard, són insuficients i el més greu és que deixen fora molts autònoms”. I no ho ha fet, és clar. Ahir, la ministra Calviño va tirar pilotes fora al congrés i es va limitar a dir que,  “veient que la realitat és dinàmica”, l’executiu espanyol estava disposat a ampliar el nombre d’activitats beneficiades “si fos necessari”. I va deixar a l’aire, entre molts retrets, el que li va fer el portaveu del PDECat, Ferran Bel, que li va criticar “la manca de marge per a ajustar les mesures a la realitat de les comunitats autònomes, a les quals es reserva un paper de simple gestoria”.

Per la seva banda, el president de l’Autcat, Enric Rius, ha fet una crida perquè entre tots pressionem perquè el govern canviï la mesura i elimini la llista de les gairebé cent activitats, per la injustícia que comporta a les que no hi han entrat. Diu, per exemple, que no té ni cap ni peus que un restaurant se’n pugui beneficiar i els seus proveïdors, que es troben en la mateixa situació d’augment de pèrdues, no puguin. “No entenc la doble vara de mesura que apliquen. Per rebre ajuts, la facturació ha d’haver baixat un 30%. No n’hi hauria prou amb això? Doncs sembla que no. A més, la pime ha de ser en una de les activitats de la llista, de la qual, tot sigui dit, hi ha absències clamoroses, com les activitats del lleure, quan és un dels sectors més afectats. No té cap mena de sentit. Pensem, a més, que Hisenda sap perfectament quines empreses entren en la condició del 30% en la baixada dels ingressos. Tampoc n’hi ha prou?”

És evident que a molts dels qui han quedat inexplicablement exclosos els cau el cel al damunt. Ara sí que col·loquen milers de pimes i autònoms al llindar de l’abisme. Penso que va ser Idoia Sagastizábal, la portaveu econòmica del PNB al congrés espanyol, qui ahir va acabar sintetitzant millor què ha significat aquest decret dels ajuts directes tan esperat. “Ha estat una gerra d’aigua freda, perquè els ajuts ni són clars, ni suficients, ni s’adapten a la realitat de cada territori, que no obstant això, hauran de gestionar-ne la concessió.” Novament, Madrid es treu les puces de sobre, amb uns ajuts que són –cal insistir-hi– substancialment inferiors als dels principals països europeus, cosa que deixa el nostre teixit productiu en inferioritat de condicions quan torni la normalitat.