L’estiu de l’any passat s’havia d’haver publicat una nova Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP). És el sondatge més important que es fa al Principat sobre l’estat de la llengua catalana i de la resta de llengües que s’hi parlen: l’última enquesta tenia una mostra de nou mil persones. La següent serà la cinquena: se n’han fet el 2003, el 2008, el 2013 i el 2018, i, després d’endreçar-se’n les dades, han solgut publicar-se l’estiu de l’any següent, de manera que les dades recollides durant el 2023 ja s’haurien de saber. Segons que ha pogut saber VilaWeb, aquest mes de gener se sabrà finalment la data exacta de publicació, que no passarà del mes vinent. El Departament de Política Lingüística n’acaba d’afinar els detalls i la presentació, però el banc de dades serà consultable en brut i en net.

L’Institut d’Estudis Catalans, que s’encarrega de recollir la mostra, ha explicat a VilaWeb que l’endarreriment es deu a qüestions administratives i de ritme governamental. L’acabament de l’enquesta es va escaure amb les eleccions del 12 de maig proppassat, la negociació per a la investidura i la constitució del govern, que van afectar directament l’àmbit de la política lingüística. Arran de l’acord d’investidura amb Esquerra Republicana, el govern del president Salvador Illa va elevar el rang de la Secretaria de Política Lingüística a un departament específic, encapçalat pel conseller Francesc Xavier Vila, que ja n’era secretari al govern anterior. Sembla, doncs, que la irregularitat té a veure amb el calendari polític, si més no en part. L’explicació casa amb un altre endarreriment, el del Pacte Nacional per la Llengua, que Illa va prometre de tenir enllestit els primers cent dies de govern, però que tampoc no s’ha presentat.

El silenci ha despertat suspicàcies sobre el contingut de l’enquesta entre experts i a les xarxes socials. Les dades que han anat aportant la resta d’enquestes que s’han fet aquests sis anys no ofereixen gaire bons auguris. Mai no són tan completes, però donen titulars preocupants. El novembre proppassat, per exemple, l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió deia que l’ús del català no superava el 50% en cap franja d’edat, que el 52% de catalans solen canviar de llengua per evitar problemes i que el 74% solen fer servir el castellà si l’interlocutor és castellanoparlant. La situació és especialment greu a Barcelona: l’enquesta de serveis municipals de l’ajuntament, publicada al setembre, revelava que solament el 36% dels ciutadans tenia el català per llengua habitual. A més, l’informe de l’Observatori de les Discriminacions a Barcelona de 2023 alertava que les discriminacions contra l’ús del català havien pujat d’un 40% en un any.

La publicació del febrer hi posarà ordre. Les entitats en defensa del català estan molt a l’expectativa de la nova EULP. Fonts de la Plataforma per la Llengua expliquen a VilaWeb que, sense voluntat de fer alarmisme i amb una gran prudència, sembla previsible que la davallada que reflectia la publicació anterior no s’haurà revertit. “A cada EULP s’hi ha anat perdent un llençol. Seria estrany que, sense haver aplicat cap pla de xoc, això s’hagués capgirat de manera espontània”, diuen.

Què deia l’EULP del 2018?

Els resultats de l’EULP del 2018, publicada el juliol del 2019, mostraven que, durant el període de quinze anys en què s’havien fet aquests sondatges, l’ús del català en els àmbits interpersonals s’havia afeblit progressivament. Sobretot, en els usos socials, que són el termòmetre més afinat per a calibrar la salut de la llengua. Passava en tots els àmbits més decisius fora de casa: amb els amics, amb els companys de feina, amb els companys d’estudi, a l’hora d’anar a comprar. Vegem-ho amb un d’aquests exemples. Quant a la llengua d’ús amb les amistats, l’any 2003 hi havia gairebé un empat tècnic entre el castellà (40,3%) i el català (39%). Les xifres van ser demolidores el 2008 (castellà, 42,9%; català, 33,3%), van ser-ho encara més el 2013 (43,8%-30,9%) i s’agreujaven en l’última publicació (42%-29,8%).

La dada realment demolidora era, justament, la cabdal: la quantitat de catalans que empren el català com a llengua habitual per a relacionar-se. Ací el 2003 hi havia quasi un empat tècnic amb el castellà: un 47,2% triaven el castellà i un 46%, el català. La baixada va ser molt contundent el 2008 (el català va davallar més de deu punts i el castellà es va més o menys mantenir), i d’aleshores ençà la distància entre totes dues s’havia mantingut estable en favor del castellà, sense cap indici de remuntada. El 2018, tan sols el 36,1% de catalans feien servir la llengua del país per a relacionar-se, en contrast amb el 48,6% dels qui optaven pel castellà.