Per què seria un error no anar a Manifesta?

Fa deu dies es va inaugurar a l’espai de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs la quinzena Manifesta. Explicar què és Manifesta segurament és un dels desafiaments principals dels organitzadors. Sense entrar-hi a fons, podem resumir-ho dient que és un gran esdeveniment (gairebé 9M d’euros de pressupost, poca broma!) basat en l’art contemporani, com ho poden ser la Biennal de Venècia o la Documenta de Kassel, els dos més famosos i multitudinaris. Però també hi manté diferències importants, la principal de les quals és el seu caràcter nòmada. Això la converteix en una oportunitat única per a nosaltres: la tenim ara i aquí. Fa dos anys era a Pristina i el 2026 serà a la conca del Ruhr alemanya. Pel cap baix hi ha cinc motius per a acostar-nos-hi.

1. Amplia fronteres. És la gran novetat d’aquesta quinzena edició. En lloc de limitar-se a una sola ciutat, abasta una àrea immensa, la més gran que hagi abastat mai. Les dotze seus de Manifesta són Barcelona, Badalona, ​​Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa. Alguns hi han volgut veure una versió ampliada de l’àrea metropolitana de Barcelona o fins i tot el naixement d’una Gran Barcelona, però en tot cas segur que és una bona oportunitat per a posar els peus a llocs com ara Cornellà, l’Hospitalet i Santa Coloma, que per a la majoria de barcelonins són territori ignot i que encara no estan gaire acostumats a col·laborar entre si més enllà del servei AMBici, que, per cert, no inclou Barcelona.

2. Descobrirem espais poc coneguts. Crec que és el valor més gran de Manifesta: fugir dels espais tradicionals. No és que fugin dels clàssics CCCB i MACBA, és que es plantegen desafiaments gegantins com recuperar i obrir al públic una catedral industrial com les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, aquest espai que tots hem vist circulant amb el cotxe per les rondes barcelonines però que molt pocs havien tingut l’oportunitat de veure per dins. Però n’hi ha molts més: l’antiga presó de Mataró, la Caldereria de Cornellà, la fàbrica Roca Umbert de Granollers o l’antiga fàbrica tèxtil Can Trinxet de l’Hospitalet. La inversió feta per poder obrir alguns d’aquests espais és un llegat que entre tots haurem d’aprofitar. Un cop descartada la idea de fer-hi un hotel, en part gràcies a la pressió veïnal, quin futur espera a les Tres Xemeneies? Menció a banda mereix l’oportunitat de visitar la Casa Gomis del Prat de Llobregat, a tocar de l’aeroport, una autèntica joia de l’arquitectura racionalista i durant molts anys punt de trobada d’artistes catalans i internacionals, des de Miró a Calder, passant per Tàpies, Robert Gerhard o John Cage.

3. Presenta cultura crítica. La cultura hauria de ser crítica per definició, però en aquesta època de cultures dòcils i subvencionades, és d’agrair que un esdeveniment que depèn en gran part dels diners públics sigui valent i no amagui el cap sota l’ala. La majoria d’exposicions i activitats estan relacionades amb qüestions de màxima actualitat i tenen un marcat accent ecosocial. Els artistes participants ens fan reflexionar sobre el canvi climàtic, qüestions de gènere, memòria històrica, desigualtats socials o el colonialisme i les seves versions modernes. L’exemple més clar, i el més valent, és el que ha dissenyat l’artista neerlandès Elmo Vermijs a la Ricarda, gairebé al punt just per on passaria l’ampliació de la pista de l’aeroport. Vermijs hi ha plantificat un “Parlament dels arbres”, en què els pretén de donar veu i l’oportunitat d’adreçar-se als qui els amenacen.

4. Bé de preu i sense presses. L’excusa que molta gent posa per no gaudir de la cultura (els experts i els tecnòcrates en diuen consumir cultura) és que és cara o que no tenen temps. Doncs bé, cap de les dues raons no és vàlida amb Manifesta. La biennal estarà en funcionament fins el 24 de novembre. És cert que el temps passa volant, però encara tenim més de dos mesos de coll. I l’accés als diferents espais i exposicions és de franc, amb l’excepció de les Tres Xemeneies, el Monestir de Sant Cugat i la Casa Gomis. En aquest cas, cal pagar quinze euros per una entrada que es pot fer servir tantes vegades com es vulgui fins al tancament de la biennal.

5. Bona organització. Per atzars de la vida i durant un breu període de temps, vaig formar part de l’equip inicial encarregat d’engegar el Fòrum Universal de les Cultures que va tenir lloc a Barcelona l’any 2004. Allò va ser un nyap integral, des de la concepció de l’esdeveniment (una maragallada com tantes més, però que en aquest cas ningú no va ser capaç de dur a bon port) fins al resultat final, passant per un primer conseller delegat a qui importava un rave la cultura i que passava les hores observant la platja i els banyistes amb un allargavistes des d’una planta elevada de la Torre Mapfre. Res a veure amb l’organització de Manifesta, amb un nucli dur fix procedent d’Amsterdam, reforçat per un nombrós equip local, que és altament eficient i amb una sensibilitat cultural, social i urbanística evident. Un equip amb gran majoria de dones, que potser ve d’aquí, això de l’eficiència i la sensibilitat.