Per què el llançament d’un míssil intercontinental sobre Ucraïna canviaria el nostre món?

En el cas que es confirme que Rússia ha disparat un míssil balístic intercontinental (ICBM) contra Ucraïna, seríem davant una escalada gravíssima de la guerra que ens acostaria molt a la possibilitat d’una tercera guerra mundial i, per primera vegada en la història de la humanitat, a una guerra nuclear. 

[Actualització a les 18:48. Vladimir Putin ha confirmat oficialment el llençament d’un míssil balístic, però Rússia afirma que tècnicament no és un míssil intercontinental sinó de mig abast i no està clar, per això, si hauria d’haver avisat abans als Estats Units]

[Actualització 22 de novembre. 13.23. El Pentàgon ha confirmat que va ser avisat per Rússia mitja hora abans de dispara l’ICBM, tal i com està estipulat en els convenis internacionals i reduïnt per tant de manera clara el risc de resposta.] 

Primer de tot, caldrà confirmar i verificar sense cap mena de dubte que ha estat, efectivament, un ICBM i no un altre tipus d’arma. Perquè, de moment, només tenim la versió de l’Exèrcit de l’Aire ucraïnès i alguns vídeos en què es veuen els impactes d’unes quantes càrregues simultànies, que són compatibles amb la càrrega típica d’un ICBM. Amb aquestes dades no n’hi ha prou per a confirmar que s’ha llançat un ICBM.

Però, si es confirmés, seríem davant d’un acte de guerra extraordinari. Per tres raons. 

La primera és el fet que no s’ha disparat mai un míssil d’aquestes característiques en combat real. Seria la primera vegada en la història.

La segona és el missatge que envia. Fa unes poques hores, en resposta a l’autorització dels Estats Units a Ucraïna per a llançar míssils de llarg abast Atacms i Storm Shadow sobre Rússia, Vladímir Putin ha ordenat un canvi en la doctrina militar russa, pel qual l’exèrcit estaria autoritzat a respondre amb armes nuclears a un atacant amb armes convencionals –cosa que prèviament era prohibida.

En aquest sentit, el llançament d’un ICBM seria una acció propagandística, però d’una gran eficàcia i importància. Vindria a dir que Rússia està disposada a escalar el conflicte encara un pas més.

Cal tenir en compte dues coses. La primera és que ja es disparen sobre Ucraïna míssils que podrien dur càrregues nuclears, com és el cas dels Kh-47M2 Kinzhal, que es llancen des d’avions. La segona és que no té cap sentit llançar un ICBM –amb els costos enormes que té– només per impactar amb càrregues convencionals que es poden fer arribar per mitjans molt més barats. Tret de causar la reacció de pànic i preocupació que clarament ha causat.

Hi ha una tercera raó, que faria molt extraordinari i perillós aquest llançament i que crec que seria la més significativa i important: segons els tractats de desarmament, Rússia tenia l’obligació d’avisar els Estats Units que llançaria un d’aquests míssils, i sembla que no ho ha fet.

Novament, tot depèn que es confirme si el míssil és un ICBM o no. Però, si ho fos, sí que seria molt greu que Rússia no hagués avisat els Estats Units i la resta de potències nuclears –especialment, la Xina– que ho faria.

En primer lloc, perquè seria una violació evident dels tractats internacionals que han estat respectats durant dècades i, per tant, un senyal que Rússia està disposada a fer coses que no ha fet abans.

Però, en segon lloc, i principal, pel risc militar extrem que implica llançar un artefacte com aquest sense avisar.

Tots els ICBM estan vigilats. Concretament, se sap que Rússia en té 326. Els Estats Units i les altres potències nuclears saben des del primer segon si es dispara un d’aquests míssils i quan. El que no poden saber és quin tipus de càrrega porta: si és convencional, és a dir, bombes normals, o si és nuclear. Això és impossible de saber-ho fins que impacta en l’objectiu i es comprova empíricament. 

El problema rau en el fet que, en una guerra nuclear, la resposta s’ha de donar en el moment de la detecció del llançament perquè, si s’espera a l’impacte, ja és massa tard. 

Per aquest motiu és tan desestabilitzador i perillós fer un llançament sense avisar: l’altra banda sempre tindrà la temptació de disparar al seu torn, sense esperar a saber quina classe de càrrega porta el primer míssil llançat. I si es disparen dos míssils, un en cada direcció, la guerra nuclear ja és inevitable.