02.04.2024 - 19:50
|
Actualització: 02.04.2024 - 22:52
Al març, “l’afiliació ha marcat registres històrics i s’ha accentuat el canvi estructural que ha significat la reforma laboral, amb un impuls de les ocupacions dels sectors amb més qualitat”, ha dit aquest matí la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz. I ha afegit que l’estat espanyol tenia 3,3 milions de contractes indefinits nous d’ençà de l’aprovació de la reforma laboral i la taxa de temporalitat més baixa de la seva història, d’un 12,7%.
La ministra s’ha mostrat molt optimista, com és habitual, però a l’hora de fer l’anàlisi de les xifres del mercat laboral del mes passat, té raó en algunes coses, i en unes altres, no tanta. Per exemple, no ha comentat que, aquest mes, el sector que més ha crescut en el règim general és el de l’hoteleria, amb 81.151 afiliats més, seguit del comerç, amb 13.643, la qual cosa representa la meitat de tots els nous afiliats, gràcies a la Setmana Santa, que enguany ha arribat més d’hora. On és la qualitat més alta de les feines?
A Catalunya passa una cosa semblant. I ho veiem quan comprovem que les afiliacions pugen a totes quatre demarcacions. La de Girona (+2,3%) i la de Tarragona (+2%) encapçalen el creixement, seguides de la de Barcelona (+0,6%) i la de Lleida (+0,5%), que presenten ascensos menys intensos. És a dir, creix més a les dues demarcacions on el turisme té més pes en les respectives economies.
D’acord amb les dades dels registres de la Seguretat Social, al març la mitjana d’afiliacions a Catalunya ha estat de 3.731.081; la xifra més alta en un mes de març de la sèrie històrica disponible (amb inici el 2004). Mentrestant, interanualment, es manté el ritme de creixement de l’afiliació a Catalunya en el 2,6%, la mateixa taxa que per a tot l’estat espanyol. Per comunitats, Catalunya queda al cinquè lloc, després de les Illes Balears, les Canàries, Madrid i el País Valencià.
A Catalunya, intermensualment, l’afiliació ha crescut d’un 0,9% (32.548 persones), comportament habitual al març (només va disminuir el 2009 i el 2020). “L’increment d’enguany és similar al del 2023 i més intens que el del 2022”, segons la Generalitat. Curiosament, tant la taxa de creixement intermensual com la interanual coincideixen amb les del conjunt de l’estat espanyol. “Les dades d’afiliació han estat bones. S’han mantingut dins el mateix rang en què oscil·la de fa deu mesos, amb un 2,6% interanual i un 0,9% intermensual”, en paraules de Javier Blasco, director d’Adecco Group Institute.
Per la seva banda, Josep Ginesta, secretari general de la PIMEC, ha estat més crític amb el creixement registrat a Catalunya. Sobre l’increment de l’afiliació a la Seguretat Social, ha indicat que el 50% s’atribuïa a l’hoteleria. A continuació, ha ressaltat que el creixement a Catalunya se situava en 32.548 afiliacions de mitjana, però ha alertat que aquest increment era inferior al que vam tenir el març de l’any passat, “i sense la Setmana Santa”, amb unes 1.000 persones menys. D’altra banda, ha recordat que, “interanualment, l’increment ha estat de 93.977 persones, lluny del de 107.421 obtingut l’any passat”.
I, per una altra banda, la contractació laboral s’ha frenat a Catalunya. Segons la Generalitat, durant el mes de març s’han formalitzat 187.946 contractes amb lloc de treball, el 47% dels quals han estat indefinits. Això significa que, intermensualment, la contractació laboral s’ha reduït d’un 0,4%, a causa del descens de la contractació temporal. En canvi, la indefinida ha crescut d’un 2%. La baixada és més forta, comparant-la amb el març del 2023. Així, la xifra de contractes ha estat un 10,7% inferior, i si bé la contractació indefinida és la que ha registrat el descens més intens, la davallada ha estat clara en ambdós casos.
Respecte de la contractació indefinida de fixos discontinus, també s’ha reduït al març en termes interanuals (-2%), però ho ha fet més moderadament que la resta de la contractació indefinida (-15,4%). Consegüentment, el pes total dels contractes fixos discontinus sobre el total de la contractació indefinida ha augmentat de 2,5 punts interanuals, fins al 22,9% d’enguany, és a dir, guanyen terreny.
Cal destacar que, a escala estatal (no han sortit aquestes dades de Catalunya), “els contractes continuen essent de molt curta durada i, durant el mes de març, gairebé 24.000 persones van signar més d’un contracte. Això situa en 824.000 les persones que van signar més d’un contracte indefinit el mateix mes d’ençà del gener del 2022”, segons que ha comentat aquest matí, Valentín Bote, director de la consultora Randstad Research.
Si passem a la desocupació, segons l’Observatori del Treball i Model Productiu, el març acaba amb 344.389 desocupats registrats a les oficines de Treball de Catalunya, el valor més baix en aquest mes d’ençà del 2008. Respecte del febrer, aquesta xifra representa un descens del 0,6%, “seguint el comportament habitual en aquest mes d’ençà del 2012”. Això sí, destaca que “és una reducció més moderada que la del 2023, però més intensa que la del 2022”.
El punt de vista de la PIMEC és que, per sectors d’activitat, la reducció de l’atur, en termes relatius, ha estat millor en el cas de la indústria, amb una diferència d’un punt en comparació amb el mes passat; un sector que, en termes interanuals, registra una reducció de més de 2.000 persones que, sobretot, provenen de la indústria agroalimentària i de l’automoció i de la demarcació de Barcelona. També destaca que, en termes absoluts, el 50% de la reducció es concentra en l’àmbit del comerç, menjars i beures i serveis d’allotjament.
Segons que ha apuntat Ginesta, “tenim un model laboral absolutament esgotat perquè no som capaços de reduir l’atur per equiparar-nos al que tenen les economies competitives i disposem d’un contingent permanent de persones en aquesta situació”. I ha afegit un detall important. “La durada mitjana de la demanda de feina s’ha reduït lleugerament aquest mes, fins als 9,5 mesos, xifra que continua essent molt elevada mentre existeixen llocs de feina vacants a les empreses”.
De totes maneres, crec que la cosa més important –i, aparentment sorprenent– d’aquest mes de març és comprovar com la desocupació baixa de menys de 2.000 persones a Catalunya i, en canvi, les afiliacions augmenten de més de 32.000. D’on surt una diferència tan destacada? Potser és gent nova que ha entrat al mercat? No, perquè si mirem els desocupats sense ocupació anterior, resulta que han augmentat el mes de març.
El més probable és que es tracti d’un descens en els anomenats “demandants d’ocupació”, que no compten per a la xifra de desocupats perquè tenen contractes fixos discontinus i que, després d’un període de temps sense treballar, han estat donats d’alta aquest mes, concretament per la Setmana Santa. Les dades detallades, que explicarien aquest fenomen per a Catalunya, encara no s’han fet públiques, però tot apunta que l’explicació va per aquest camí.
En definitiva, un maldecap addicional a l’hora de fer qualsevol anàlisi, atès que, d’ençà que va començar la reforma laboral, aquesta comptabilització especial dels desocupats fa que no se’n pugui saber amb exactitud la xifra real. Però sí que és segur que el seu nombre efectiu ha de superar amb escreix els gairebé 345.000 desocupats oficials que ens proporciona el registre.
