13.02.2018 - 05:01
Respon FRANCISCO J. MORALES OLIVAS:
La conjuntiva, és a dir, la mucosa que recobreix les parpelles i la part anterior de l’ull, està constantment lubricada per les llàgrimes. Les funcions d’aquestes són afavorir el lliscament de les parpelles i prevenir la sequedat de la part de l’ull exposada a l’aire. Estan compostes d’aigua (98%), sal i petites quantitats de proteïnes i greixos. Contenen també lisozima, un agent antibacterià descobert per Fleming.
Les llàgrimes es generen en les glàndules lacrimals i s’eliminen per l’angle intern de l’ull cap a les fosses nasals. Quan el llagrimeig és excessiu, no es pot eliminar totes les llàgrimes produïdes i es produeix l’acció que coneixem com plorar. Les que humitegen constantment els ulls són les llàgrimes basals. Quan una llum intensa, un cos estrany, un líquid o un gas irritant arriben a la mucosa ocular es genera una major producció de llàgrimes, anomenades reflexes, la funció de les quals és rentar i protegir l’ull. Aquesta secreció reflexa pot també produir-se per estímuls a la boca o el nas.
Quan el llagrimeig té un origen emocional sol anar acompanyat de sanglots i pot ser produït per situacions agradables o desagradables. Aquestes llàgrimes, anomenades psíquiques o emocionals, es produeixen per un mecanisme diferent, ja que no responen a una reacció local, sinó a distància originada en el sistema límbic del cervell (part del SNC relacionada amb el control de les emocions), i conduïda per nervis parasimpàtics fins a la glàndula lacrimal. La composició d’aquestes llàgrimes emocionals és també diferent, ja que contenen petites quantitats d’hormones com prolactina, encefalina o adrenocorticotròpica que estan relacionades amb la sensació de benestar.
La funció del plor no és ben coneguda, i s’atribueix a Darwin l’opinió que només serveixen per a lubricar l’ull. Avui s’accepta que té funció intra i interpersonal. Intrapersonal perquè després del malestar produït per una emoció, plorar produeix sensació de benestar, i interpersonal perquè afavoreix la connexió psíquica amb altres persones, tant en el sentit d’empatia, com de defensa en manifestar debilitat.
Algunes malalties neurològiques produeixen un increment de plor per un mecanisme no aclarit, però que millora amb dosis baixes d’antidepressius. També hi ha persones amb incapacitat per plorar, de vegades després de traumatismes o malaltia psíquica. Un estudi recent mostra que les persones amb dificultat per plorar són menys empàtiques i tenen amb més freqüència conductes d’evitació. Una qüestió important és que, si bé tots els mamífers produeixen llàgrimes, només els humans plorem, el que demostraria un component psíquic i probablement una funció social.
Podeu llegir més Perquès en la web de Mètode
Francisco J. Morales Olivas és el president de l’Institut Mèdic Valencià.
