Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?

Accepto el repte de la Carme Junyent d’opinar sobre la situació del català i em proposo fer-ho amb quatre paraules. Declaro que parlaré des de l’experiència en un servei lingüístic universitari i fins on n’hagi pogut treure profit.

Alineada. Els objectius de política lingüística s’han d’alinear amb els objectius estratègics de la universitat. No és obvi. Has de fer preguntes. El 1979, la UPC va crear el primer servei lingüístic universitari amb la voluntat de catalanitzar la universitat. Quaranta anys després: quins són els canvis d’entorn? I els reptes de l’educació superior? Quines prioritats té la universitat? Quines necessitats lingüístiques se’n deriven?

Planificada. La internacionalització i la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior cap al 2010 consolida un canvi en la política lingüística universitària. El finançament de les universitats públiques catalanes incorpora indicadors lingüístics que fixen objectius sobre el coneixement, l’ús i la qualitat del català i l’anglès. També estableix que les universitats han d’aprovar plans de llengües que defineixin, executin i avaluïn els objectius sobre les llengües.

Sistèmica. Els plans de llengües parlen d’impuls, gestió, bon govern o aposta estratègica pel multilingüisme i substitueixen (o absorbeixen i incorporen) els plans de normalització lingüística dels anys 80 i 90. Si el “Pla de llengües de la UPC” declara que el català, el castellà i l’anglès són llengües de treball i comunicació de la universitat és des d’una proposta de planificació que entén les llengües com un sistema. El canvi de posició d’una llengua (per exemple, l’anglès) produeix canvis en l’estatus, la presència i les funcions de les altres.

Pròpia. L’estatus del català com a llengua pròpia de la universitat continua sent inqüestionable (no com en altres àmbits) i és l’argument que trobem més efectiu per garantir-ne l’ús institucional. El multilingüisme ha estat útil per trencar la dialèctica català-castellà i en casos com el web institucional ha desproblematitzat la tria de llengües. Alhora, el recurs per defecte al multilingüisme genera excessos que poden arribar a posar en qüestió principis (cal que una aplicació per al personal d’administració estigui en tres llengües?). Sobre el català a la docència, en els graus de la UPC es manté estable: més del 70%. Ara, és decebedor que un principi estrella dels plans de llengües com és la seguretat lingüística no acabi de resoldre una qüestió tan repetida i repatània com el canvi de llengua a les aules.

Marta de Blas
Cap del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’