Per què només piquen els mosquits femella?

Respon Carles Martín Cantarino (professor titular d’Ecologia del departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada i coordinador de l’Aula de la Ciència. Universitat d’Alacant):

La resposta pot ser simple en essència, i de segur molta gent ja la coneix: només piquen els mosquits femella perquè necessiten la sang, no tant com aliment, sinó per a produir ous. De fet, un mosquit, mascle o femella, pot viure molt bé sense picar, llepant tan sols substàncies sucroses, com el nèctar de flors. Però una femella no pondrà ous (o, en algunes espècies, només uns pocs) si no aconsegueix trobar un vertebrat a qui xuplar-li la sang. La raó és que una dieta de nèctar, tot i ser molt energètica, no proporciona quasi proteïnes (aminoàcids) ni altres substàncies necessàries per a la generació d’ous, l’oogènesi. I això s’ha comprovat experimentalment: si s’injecta un bon combinat d’aminoàcids a un mosquit femella, aquest produirà ous sense haver d’ingerir sang.

Però la resposta ens planteja immediatament moltes altres preguntes, preguntes que la investigació recent està començant a resoldre i que presenten un interès científic (i humanitari) notable. Perquè qualsevol assumpte relacionat amb els mosquits ens interessa i molt. Una primera qüestió, potser la més òbvia, però de cap manera banal per a un biòleg: per què eixa dependència de la sang quan la immensa majoria de femelles d’insectes, incloses les d’altres dípters (com la mosca comuna) no tenen cap problema en pondre ous sense xuplar-nos la sang?

Els mosquits, com tants altres insectes que presenten metamorfosi, tenen una doble vida: la larvària i la d’adult. La vida de l’adult depèn i s’explica en bona part a partir del que ha sigut quan era larva. Les larves dels mosquits, estrictament aquàtiques, colonitzen medis de vegades pobres en nutrients: l’aigua que queda en un pot abandonat en un solar urbà o l’aigua de pluja d’un clot, per exemple. Aconsegueixen desenvolupar-se ràpidament en aquests ambients efímers i transformar-se en un mosquit adult en un temps rècord aprofitant molt eficaçment els aminoàcids i nutrients disponibles. Però l’adult, després de la metamorfosi, ja no tindrà quasi reserves per a la producció d’ous, procés que necessita una bona quantitat d’eixes substàncies, i n’haurà d’obtenir pel seu compte… Per exemple xuplant sang d’un vertebrat, que les conté en abundància. És una demostració de com l’evolució reïx en generar organismes capaços d’adaptar-se a quasi qualsevol circumstància. Per a compensar les limitacions del desenvolupament larvari ha produït el mosquit femella, una veritable màquina especialitzada en la difícil tasca d’aprofitar la sang.

Però xuplar sang té els seus problemes. Un d’ells és que la sang, malgrat tot, és un aliment poc equilibrat: té moltes proteïnes, sí, però una concentració baixa de glúcids o lípids, els combustibles més eficaços per a sostenir el metabolisme. I ja sabem que els mosquits, per volar, necessiten bastant energia: aletegen entre 250 i 500 voltes per segon. Per això no és estrany que els mosquits, també les femelles, mantinguen la dieta de substàncies sucroses, perfecta per al seu metabolisme quotidià. També hi ha el problema del ferro. Tot i ser necessari per a l’oogènesi del mosquit, la sang el conté en una concentració massa alta (com sabem, forma part de l’hemoglobina) i, per ser un oxidant potent, pot ser perillós per a l’organisme. Els mosquits, per això, posseeixen mecanismes ben ajustats que neutralitzen l’ió Fe i n’eliminen l’excés, com mostren investigacions recents.

Però sobretot els mosquits femella han de superar el fet que l’organisme dels vertebrats, lògicament, disposa de mecanismes bastant eficients per a evitar qualsevol pèrdua de sang. Per abordar aquesta qüestió fixem-nos abans en un altre aspecte intrigant de la picada del mosquit: el simple fet, experimentat per tothom, que «fa mal», que «cou». I per què cou la picada del mosquit? No és una pregunta estúpida: si quan t’extrauen sang en una donació o en l’anàlisi amb una xeringa no sents a penes mal, per què molesten tant les picades dels mosquits, a voltes durant molt de temps, tot i que un mosquit extrau menys d’una goteta de sang? No es tracta d’una qüestió mecànica: de fet, l’aparell picador del mosquit femella està tan perfeccionat tècnicament que resulta més subtil que qualsevol agulla clínica: segons alguns estudis recents, fins i tot podria servir com a model per a dissenyar un sistema d’inserció d’agulles clíniques menys molestes que les actuals, que millorarien la vida dels que han de sotmetre’s a insercions hipodèrmiques contínues. Aleshores? Doncs bé: les picades couen perquè els mosquits femella no tan sols perforen la pell amb el seu subtil aparell xuplador i extrauen sang dels capil·lars, sinó sobretot perquè hi injecten saliva abans de començar a succionar. Eixa intrusió de les molècules alienes que conté la saliva del mosquit és la que provoca una reacció en l’organisme en forma de prurit i, a voltes, fins i tot produeix reaccions al·lèrgiques greus en persones sensibles o si les picades són nombroses.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Llig més ‘perquès’ a la web de Mètode.

Si voleu participar en la secció ‘Els perquès de Mètode’, envieu-nos una pregunta sobre qüestions científiques amb una fotografia al correu metode@metode.cat. Si resulta seleccionada i publicada, un expert en la matèria la respondrà de manera senzilla i divulgativa, i a més aconseguireu de regal la nostra última monografia, ‘Científics lletraferits’.