Per què no s’ha derogat la llei mordassa?

En un món connectat constantment per les xarxes socials, el poder de l’expressió i la denúncia pública és incontestable. L’estat espanyol controla aquest poder amb una sèrie de prohibicions i restriccions que limiten la llibertat d’expressió i el dret a la protesta. Des d’una piulada fins a fotografiar un policia cometent una il·legalitat, moltes accions que es considerarien fonamentals per a una societat democràtica estan prohibides a causa, entre més lleis, de la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. Cada cop es percep més temor d’organitzar concentracions, ocupar espais públics o manifestar-se. Una llei que en teoria hauria de garantir la seguretat, i de passada garantir els nostres drets, com és l’obligació de tota llei, provoca tot el contrari: inseguretat i por. I això dota l’estat i les forces de seguretat d’un poder impropi d’una democràcia, més aviat propi d’una dictadura.

Després de cinc anys de majoria parlamentària, del –segons ells– el govern més progressista de la història, s’ha renunciat a derogar la polèmica llei, impulsada durant el mandat del govern de Mariano Rajoy, incomplint el programa electoral. S’ha cedit a la pressió dels sindicats policials i la Guàrdia Civil, que s’havien oposat a la derogació de la llei –recordem les manifestacions sota el lema “Per una Espanya més segura”. El govern de coalició progressista ha aplicat la llei mordassa més vegades que el govern del Partit Popular.

El Ministeri de l’Interior, liderat per Fernando Grande-Marlaska, ha defensat la importància de mantenir la presumpció de veracitat de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Argumentant que limitar aquesta presumpció podria generar problemes de seguretat jurídica per a centenars d’agents que treballen diàriament per mantenir l’ordre públic i garantir la seguretat ciutadana. És a dir, no volen renunciar a la impunitat que aquesta llei els atorga, malgrat que s’han documentat nombrosos casos de violacions de drets humans per part de les forces de l’ordre. No obstant això, Marlaska insisteix que aquesta presumpció és fonamental per al funcionament correcte de les forces de seguretat i per a protegir la integritat dels agents.

Fa uns anys, de segur que tots pensàvem que era improbable que s’aprovés la llei d’amnistia. Això ens demostra que tot és qüestió de voluntat política, de voluntat i de necessitat. Ha arribat l’hora de posar a la taula de totes les negociacions la derogació de la llei mordassa, posar fi a les restriccions injustificades, a la impunitat de les forces de seguretat i de garantir els drets civils i les llibertats fonamentals de tots els ciutadans.