Per què no hi ha hagut aldarulls a Perpinyà per la mort d’en Nahel?

L’assassinat del jove Nahel Merzouk a mans de la policia a Nanterre la setmana passada va desfermar una onada de protestes contra la brutalitat policíaca a la perifèria de París. Cap al quart dia, els aldarulls es van escampar a més ciutats de l’estat francès com Marsella, Lió o Estrasburg, a més de Brussel·les (Bèlgica) i Lausana (Suïssa). Fins i tot es van registrar aldarulls a la Guaiana Francesa, a ultramar. Per tot això, el govern francès va desplegar 45.000 efectius per tot l’estat, incloent-hi unitats d’elit, tancs blindats i helicòpters, sobretot a les grans ciutats. Fins ara, els aldarulls han deixat en total 3.354 detinguts i centenars de policies ferits.

Tanmateix, ha sobtat que a Catalunya Nord no s’hagi registrat pràcticament cap incident, més enllà de les tretze persones detingudes a Perpinyà divendres a la nit, en la quarta jornada d’aldarulls, segons que informa la premsa local. Aquella nit, la policia va registrar un intent de robatori en una botiga del centre, alguns contenidors cremats i un agent de la Brigada Anticriminal (BAC) ferit lleu a la galta per una pedra. És un balanç important, però poc significatiu en comparació amb ciutats occitanes com ara Tolosa, Marsella o Narbona, on s’han vist forts enfrontaments entre manifestants i agents, cotxes i edificis institucionals cremats i saqueigs a comerços. A Marsella, la policia francesa ha arribat a detenir més de cinquanta persones en una sola nit.

Així doncs, com és que els aldarulls a Perpinyà han estat tan discrets? És sorprenent, sobretot si tenim en compte que en les protestes contra el nou pla de pensions del president francès Emmanuel Macron –el cicle de protestes més important d’aquest darrer any–, Perpinyà ha acollit manifestacions històriques amb uns 20.000 assistents, segons els sindicats.

Una presència policíaca intimidatòria

El sociòleg Gautier Sabrià assegura que aquests dies hi ha molta presència policíaca al centre de Perpinyà. Diu que l’ajuntament i les forces de seguretat de l’estat es volen anticipar a allò que pugui passar: “Hi ha tres furgonetes de policia, totes amb escuts i amb armes. Estèticament, tens la sensació que hi ha molta policia. Hi ha poc espai perquè puguin passar coses.” Poques hores després de l’assassinat d’en Nahel, la prefectura va anunciar una colla de mesures per a evitar els aldarulls, com ara tancar les parades d’autobús a partir de les 21.00, reforçar les unitats de policia, emprar drons per a controlar l’ordre públic i prohibir la venda de productes inflamables.

Sabrià afirma que la policia municipal de Perpinyà és coneguda per la seva duresa, sobretot d’ençà que l’ultradretà Louis Aliot, de Rassemblement National, n’és batlle. A parer seu, això pot haver marcat un cert clima de por, que fa que la gent de barris populars com Sant Jaume –un dels més pobres de tot el país i de tot l’estat francès– no surti a manifestar-se. Una investigació del mitjà digital Blast va concloure que el 2022 la policia municipal va fer 42.967 intervencions, un 38% més que l’any 2021, amb una mitjana de 117 al dia. Aquella mateixa investigació va publicar vídeos de pràctiques policíaques reprovables: ús inadequat de gasos, travetes a joves, detencions violentes i fins i tot amenaces de mort.

Perfil més jove i menys organitzat

Per Sabrià, la diferència d’afluència en les manifestacions contra les pensions i contra la violència policíaca s’explica pel perfil de manifestant. Identifica dos públics diferents. En els aldarulls per la mort d’en Nahel, hi veu un perfil de gent jove, pobre, de barris perifèrics. “Són gent jove, menys organitzada i més imprevisible”, diu. Segons fonts policíaques que recull BFM TV, entre els manifestants hi ha molts joves de catorze anys a divuit. La policia afirma haver-hi vist fins i tot a adolescents encara més joves, de dotze anys a catorze, en els enregistraments de les càmeres de seguretat. De fet, Emmanuel Macron va apel·lar a la responsabilitat dels pares per a controlar els aldarulls. I Sabrià ho contraposa amb un segon perfil, el de la manifestació contra les pensions: “És una mobilització clàssica de l’estat francès, una marxa organitzada pels sindicats. Hi va gent més gran, amb una condició socioeconòmica més alta, la majoria amb feina.” A parer seu, la participació en les protestes contra la reforma de les pensions no és extrapolable ni comparable amb els aldarulls per la mort d’en Nahel.

El precedent del 2005

Les protestes per l’assassinat d’en Nahel es comparen constantment amb els aldarulls de l’octubre del 2005 per la mort de Zyed Benna i Bouna Traoré, electrocutats i morts a la perifèria de París quan fugien d’un control de la policia. Els aldarulls van ser tan forts que van forçar al president de la República Francesa, Jacques Chirac, a declarar l’estat d’emergència, un decret que només s’ha aplicat sis vegades d’ençà que s’aprovà, al començament de la guerra d’independència d’Algèria, el 1955.

Aquella vegada a Perpinyà tampoc no va haver-hi avalots destacats contra la violència policíaca. Però pocs mesos enrere, a final de maig, la ciutat va viure un destacat episodi d’aldarulls. Tot va començar el 22 de maig: un home nord-africà de vint-i-nou anys va morir linxat per un grup d’homes gitanos en un bar. El dissabte següent, 28 de maig, s’organitzà una marxa blanca a la ciutat en memòria del jove assassinat. Va ser una marxa amb molta tensió, però sense incidents. L’endemà, un altre nord-africà, Driss Ghaïb, va ser assassinat a trets al barri de Sant Mateu per un afer de rivalitat amorosa amb un altre home gitano.

Els fets van commocionar la comunitat magribina, que protagonitzà uns quants dies de disturbis. Una cinquantena de vehicles van ser incendiats i nombrosos comerços saquejats. Un esclat de violència sense precedents, que va ser apaivagat al cap d’uns quants dies. Doncs el fet és que quan van començar les protestes per la mort de Zyed i Bouna, Perpinyà encara tractava de pair la violència que havia viscut pocs mesos enrere i la mobilització, com enguany, va ser testimonial.