Per què hauríem d’anar al teatre i evitar les sales buides?

Fa dies que se’n parla. No anem al teatre. Les platees són buides. Les taquilles fan llàstima. Els aplaudiments sonen esmorteïts i els actors estan desolats. En va alertar l’home de teatre de Núvol, Oriol Puigtaulé, en un article que ha fet forrolla: “Per què no anem al teatre?”. Puigtaulé hi expressava diverses causes: algunes d’externes, des de la ressaca de la pandèmia fins al bon temps que convida a fer coses a l’aire lliure, passant per la por de contagiar-se ara que estem desemmascarats i per la crisi econòmica i l’augment de la inflació que fa que molta gent es miri més les despeses culturals. Però també algunes d’internes, pròpies del sector, com ara la desconnexió amb l’interès del públic, la manca d’un circuit estable de rondes pels teatres del país, l’excés d’estrenes o la curta durada dels muntatges en sales. Al sector tothom en parla i, fins i tot, s’ha posat en marxa una campanya per a animar el públic a tornar al teatre.

No es pot dir en cap cas que la cartellera teatral estigui mancada d’espectacles interessants, o que no hi hagi propostes per a tota mena de públic. Al TNC, s’hi representa fins diumenge Els homes i els dies, de la qual ja vam parlar, amb direcció de Xavier Albertí i dramatúrgia de Josep Maria Miró. Dos noms que per ells mateixos ja són de referència. Però és que a la sala petita s’acaba d’estrenar El pes d’un cos, un text d’una de les dramaturgues més singulars del nostre sistema escènic, Victoria Szpunberg, que parla d’un tema tan present en el nostre dia a dia com són les cures, per mitjà d’una dona que ha de fer-se càrrec del seu pare després d’haver tingut un ictus. Encapçala el repartiment una actriu tan aclamada com Laia Marull.

Propostes per a tots els públics

Això, al TNC. Perquè al Lliure, hi podem veure un muntatge internacional d’Anna Karasinska, que porta aquest títol, precisament: Internacional. I s’acaba de recuperar el premiat muntatge d’un text clàssic de Txékhov, Les tres germanes, amb un repartiment de luxe –Cristina Genebat, Mireia Aixalà, Maria Rodríguez i Elena Tarrats, entre més– dirigit per Julio Manrique. Als teatres del Grup Focus, per altra banda, també hi ha força teca. Al Goya, hi tenim Joel Joan amb El gran comediant; a la Villarroel, Una teràpia integral, de Cristina Clemente i Marc Angelet, garantia de bona comèdia, amb Abel Folk, Àngels Gonyalons, Roger Coma i Andrea Ros; i al Romea, un Pere Arquillué que s’enfronta al tour de force d’interpretar tot sol els set papers diferents d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, que va enlluernar a l’estrena al Temporada Alta, amb Miró i Albertí, novament, a la dramatúrgia i a la direcció, respectivament.

Afegim-hi Unes abraçades insuportablement llargues, d’Ivan Viripàiev i direcció de Ferran Utzet, a la Biblioteca; i L’altre, de Roc Esquius, dirigit per Sergi Belbel, i Al final, les visions, de Llàtzer García, a la Sala Beckett. I, entre les sales petites, La pell fina, de Carme Marfà i Yago Alonso, que s’acaba d’estrenar a la Sala Flyhard, amb Laura Pau, Biel Duran, Francesc Ferrer i Àngela Cervantes. Per cert, que el mateix duo recuperarà, aquest estiu, Ovelles al Borràs. El Poliorama, per part seva, prepara un Romeu i Julieta dirigit per David Selvas amb dramatúrgia de Joan Yago i protagonitzat pels joves Emma Arquillué i Nil Cardoner.

En aquesta llista sense voluntat de ser exhaustiva, hi ha teatre per a tota mena de públic: per a famílies, per als amants dels nous creadors, per als qui volen riure, per als qui volen pensar, per als qui busquen grans noms, per als qui volen descobertes, per als de teatre i per als qui es refien del boca-orella. Amb aquesta cartellera, per què no hauríem d’anar al teatre?

L’imprescindible

Darrers dies per a acostar-se a la Capona, la mítica llibreria de Tarragona. Després de vint-i-cinc anys, els seus fundadors i responsables han anunciat la voluntat de jubilar-se i, mancats de relleu generacional, han decidit d’abaixar la persiana. En un comunicat, asseguren: “Hem intentat –i volem creure que ho hem aconseguit– oferir a la nostra clientela, tant a particulars com a escoles, instituts, universitat i empreses en general, un servei àgil i força acurat. Uns clients amb la majoria dels quals hem teixit uns llaços de bona amistat que esperem que perduri en el temps.” El 30 de juny, la Capona tancarà definitivament, però durant tot el mes oferiran descomptes en els llibres per a liquidar-los.

El nom propi

El director de cinema Albert Serra (Banyoles, 1975) ha presentat el seu darrer film, Pacifiction (Tourment sur les îles) al festival de Cannes, dins la secció oficial. Cannes estima especialment el cinema de Serra, que ja va guardonar-lo amb el Premi Especial del Jurat de la secció Un Certain Regard, i Pacifiction, filmada a la Polinèsia francesa, és una de les candidates a guanyar la Palma d’Or del festival.

L’efemèride

El 31 de maig de 1972 va néixer a Carcaixent (Ribera Alta) l’advocada i activista cultural Anna Oliver i Borràs. Llicenciada en dret per la Universitat de València, ha estat tècnica del Casal Jaume I – Grup Arrels del seu poble, membre fundadora de l’Associació de Dones Juristes d’Alzira, impulsora del projecte Sòriques i col·laboradora del Fòrum per la Memòria del País Valencià. Fa dos anys, va rellevar Joan Francesc Mira a la presidència d’Acció Cultural del País Valencià. Podeu llegir-ne una entrevista d’Esperança Camps.

Caldrà estar-ne al cas

Els poetes Jaume Pont i Miquel de Palol han estat convidats al Marché de la Poésie 2022, que es farà a París del 8 al 12 de juny. Els dos escriptors participaran en l’acte de les traduccions al francès de Mirall de negra nit i Dos cors per una bèstia, amb el traductor François-Michel Durazzo, que ha estat el responsable de la traducció de tota l’obra de Pont al francès. De Palol se n’han traduït, entre més, les novel·les El jardí dels set crepuscles, El testament d’Alcestis i és a punt de publicar-se El Troiacord.