13.09.2018 - 22:00
Dimecres el Parlament Europeu va votar per primera vegada a favor d’aplicar l’article 7 del Tractat de la Unió Europea contra un estat membre, en aquest cas Hongria, per haver erosionat la democràcia. No havia passat mai que la cambra decidís d’emprendre el procediment sancionador contra un estat de la Unió.
Però la proposta no reeixirà. Ara la pilota és a la teulada del Consell Europeu, la institució on hi ha representats els vint-i-set estats membres de la UE. El pas següent serà que el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, doni explicacions als seus socis. Per a aquest cas, cal una majoria de quatre cinquenes parts dels estats membres (22 de 27). Després, el Consell podrà fer ‘recomanacions’ a Hongria. Aquest és el pas previ a la sanció, que s’ha d’acordar per unanimitat.
No obstant això, Polònia i la República Txeca ja han anunciat que, dins del Consell Europeu, s’oposaran a l’aplicació de l’article 7. Orbán ja té, doncs, dos aliats en el si del Consell, tot esperant la posició de la resta dels estats. Polònia, la República Txeca i Hongria, juntament amb Eslovàquia, formen part de l’anomenat grup del Visegrád, un bloc d’oposició interna a algunes polítiques de Brussel·les, especialment a les quotes de repartiment dels refugiats.
A més dels països del Visegrád, cal veure què hi diuen estats com ara Itàlia i Àustria. El tomb cap a l’extrema dreta del govern italià, amb Matteo Salvini, i la coalició de govern dels conservadors i l’extrema dreta a Viena poden dificultar la suma dels 22 estats necessaris per a obrir el procés contra Hongria. És a dir, si Eslovàquia es decanta cap a Hongria i Orbán suma el suport de dos estats més, com podrien ser Itàlia i Àustria, l’aplicació de l’article 7 aniria de dret al calaix.
La unanimitat impedeix la sanció
En el supòsit que hi hagués una majoria de vint-i-dos estats al Consell Europeu que decidís d’obrir el procés sancionador contra Hongria, i una vegada fetes les ‘recomanacions’, la constatació posterior de l’existència d’una ‘violació greu i persistent’ dels valors de la UE requeriria una aprovació unànime del Consell. És a dir, que els aliats d’Orbán haurien de votar a favor de l’aplicació de l’article 7.
Aquests valors, citats a l’article 2 del TUE, són la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, l’estat de dret i el respecte dels drets humans i de les minories, el pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones.
Quan el Consell Europeu constata que s’han violat els valors de la UE, aleshores l’article 7.3 sí que preveu que se sancioni per una majoria qualificada. Tanmateix, per a arribar a aquest punt, el requeriment de la unanimitat bloca qualsevol intent de suspendre el vot d’un estat membre al Consell i de privar-lo de més drets que regulen els tractats de la Unió.
Orbán, el mal menor?
Malgrat les dificultats, el Parlament Europeu va voler fer un toc d’alerta a Hongria, igual com havia fet la Comissió Europea amb Polònia, quan va proposar l’aplicació de l’article 7 per unes reformes qüestionables del govern sobre el poder judicial.
Ara, la probable pretensió de desgastar Orbán amb vista a l’opinió pública europea no sembla pas que afecti els electors hongaresos. Enguany, Orbán va ser reelegit primer ministre per tercera vegada seguida, amb majoria absoluta del partit conservador i nacionalista Fidesz –133 escons de 199–, amb gairebé la meitat del vot popular (49,27%). El principal partit de l’oposició, el Jobbik, va obtenir 26 diputats i el 19,06% dels vots. Però el Jobbik encara agrada menys a Brussel·les: és un partit d’extrema dreta amb vincles amb el feixisme.
