Per què la nit del 4 d’octubre de 1582 va durar deu dies?

L’octubre de l’any 1582 es va viure un fet excepcional. La gent que va anar a dormir el dijous dia 4 es va despertar l’endemà i ja era dia 15. Sembla que la nit d’aquell dia durés deu dies, però l’endemà va continuar essent divendres. Què va passar exactament aquella nit?

Aquests deu dies tenen una explicació. El 4 d’octubre es va fer la substitució del calendari julià pel calendari gregorià. La reforma gregoriana es va adoptar per corregir el desfasament que hi havia hagut amb el pas dels anys. El calendari julià va ser proposat per Juli Cèsar l’any 46 aC, i establia un calendari habitualment de 365 dies, però amb un any cada quatre anys de 366, anomenat any de traspàs. De fet, bona part de la població encara es pensa que el calendari actual segueix fil per randa aquesta norma, i no és així.

En el Concili de Nicea, del 325, es va fixar el moment astral en què s’havia de celebrar la Pasqua, com també la resta de festes religioses que no tenen una data concreta. La Pasqua s’havia de commemorar el diumenge següent de la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera a l’hemisferi nord. Aquell any, l’equinocci va ser el 21 de març, però, amb el pas dels anys, s’havia anat avançant i l’any 1852, el desfasament ja era de deu dies i l’equinocci va ser l’11 de març.

Això passava perquè hi havia un error en el càlcul del nombre de dies que dura l’any solar. Fins llavors, es creia que l’any solar era de 365,25 dies, i això feia que amb un dia més cada quatre anys es corregís adequadament; però, la realitat és que la xifra correcta és de 365,242189 dies, una petita variació que implicava que s’afegien onze minuts cada any, i en els 1257 anys entre el Concili de Nicea de 325 i l’any 1582, ja hi havia un error acumulat de deu dies.

El calendari manté l’any de traspàs

El calendari gregorià, el que ha estat acceptat internacionalment, manté l’any de traspàs cada quatre anys, però hi afegeix correccions. D’aleshores ençà, s’exceptuen els anys que són múltiples de cent. Amb una excepció a l’excepció, que fa que els anys que siguin múltiples de 400 sí que siguin de traspàs. Això fa que el 1700, el 1800 o el 1900 no fossin de traspàs, però sí l’any 1600, el 2000 i, ho serà el 2400. Aquest sistema és el que hi ha ara i, per això l’any 2000 sí que va ser de traspàs, però no ho serà pas l’any 2100.

El calendari gregorià va entrar en vigor immediatament a l’Europa catòlica, en un canvi imposat en el Concili de Trento (1545-1563). Tanmateix, a les zones protestants s’adoptaria a partir del 1700: el 1753 al Regne Unit, l’any 1873 al Japó i el 1918 a Rússia, ja llavors com a Unió Soviètica. Això causa, per exemple, que el dramaturg anglès William Shakespeare morís el 23 d’abril de 1616 segons el calendari julià i el 3 de maig de 1616 segons el gregorià.