Per què mengem el tortell de Reis?

L’origen del costum de menjar el tortell de Reis no és documentat. Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, el significat etimològic de la paraula tortell deriva del mot llatí torta, per a referir-se a una mena de pastís. “Sense cap certesa científica”, precisa el folklorista i escriptor Amadeu Carbó, però com a estudiós de la cultura catalana i fill de pastisser, sí que es veu amb cor de dir: “El tortell és el dolç més estès en la geografia dels Països Catalans, sobretot en les festes importants de l’hivern sovinteja la seva menja.” I, com a exemples, el tortell de Sant Antoni, el tortell de Rams i el tortell de Reis. També fins on arriben les indagacions de Carbó, sembla que el tortell procedeix d’una menja molt més simple, com serien unes coques ensucrades o pans enriquits, amb arrel romana, sacramentals o sacralitzats que no hem deixat de fer mai. Sí, hi ha qui vincula la menja del tortell de Reis a la celebració de les saturnals romanes –que vindrien a ser els carnavals actuals–, grans festes de l’hivern.

Pel que fa a la forma rodona del tortell, Vicent Marquès indica que “La pastisseria tradicional fa servir sovint les formes d’anell o corona per a tota classe de dolços. Són formes populars, gens complicades. En el cas de les pastes, generalment petites i de pasta dura, s’anomenen rosques o rotllets, però si es tracta de pastissos amb una certa entitat, de massapà, pasta bamba o pasta fullada, farcits o no, reben el nom, en el cas dels de massapà, de casques, i en els altres de tortells”.

I segons Amadeu Carbó, “totes les festivitats importants estaven relacionades amb un dolç fet amb farina, que en el fons no era res més que un pa enriquit, un pa ensucrat, un pa dolç. Tota la resta seria una evolució d’això, però no sabem a partir de quan, fins que cau en mans dels pastissers i en fan autèntiques filigranes”.

És clar que és una menja extraordinària per a un dia extraordinari. Abans casolanes, entre més motius perquè no hi havia pastisseries.

Jaume Fàbrega explica que “el tortell, arreu dels països catalano-occitans, és un dolç ritual: de Reis i unes altres festes, del Ram o de Pasqua”. I Vicent Marquès remarca que el “el tortell de reis, però, típic del 6 de gener (del 5 a Occitània, tret de la Vall d’Aran i les Valls Occitanes), és molt semblant arreu dels Països Catalans i Occitans.”

Diferents farcits

El tortell es defineix com a pastís de pasta de brioix o fullada, estirada com una barra de pa i, connectant totes dues puntes, dibuixa una anella. La massa porta ous, farina, sucre i aigua. El de Reis pot no estar farcit i, si ho està, pot ser de massapà, cabell d’àngel, nata, crema, xocolata o alguna confitura.

Què és important en el tortell de Reis?

La varietat és una de les característiques del tortell. Al País Valencià  elaboren la casca, que és feta amb una pasta més semblant al massapà que no pas al brioix o pasta fullada del tortell de Reis. Però no es tanca en forma d’anella, sinó que es deixa oberta i representa la forma d’una serp. La massa és feta amb ametlla mòlta, farina, sucre i ous, i s’acostuma a farcir de confitura de moniato o carabassa. “D’alguna manera, les casques estarien emparentades també amb la rabassa de l’Empordà, que és com un tortell de Reis, però sense fruita confitada i que per Nadal els padrins regalen als fillols”, explica Carbó.

L’altra curiositat del tortell de Reis són les figuretes que s’amaguen dins la massa: una fava i un rei. Són l’element sorpresa i més important d’aquest dolç. Segons que conta Amadeu Carbó, “antigament tan sols portava una fava i qui la trobava era coronat rei de la fava. Posar-hi també un rei és un fet moderníssim”. En canvi, “l’ús de faves com a obsequi i element d’atzar és molt antic, ens remet a l’època romana, quan era símbol de fertilitat”.

Per què una fava?

Qui treu la fava paga el tortell, però per què és una fava i no res més? “Una fava seca té la capacitat de conservar-se i no fa mal al tortell, és una qüestió pràctica”, apunta Carbó. Però també detalla que les faves eren emprades en diversos processos d’elecció a sort, era un afer màntic. “Per exemple, en el Consell de Cent, hi havia càrrecs que es triaven per insaculació. Es preparaven faves de cera i a dins s’hi ficava un paper amb un nom i, totes en un sac, es treien a l’atzar.” Barrejar una fava negra amb unes altres blanques i veure qui treia la negra també era un sistema de tria a l’atzar. Segons Carbó, “la fava del tortell de Reis té concomitàncies amb el període de Carnaval, que ara es redueix a uns quants dies, però que també en les festes de Nadal i celebracions pròximes, com el dia dels Sants Innocents, hi ha coses que ens el recorden”.

Jaume Fàbrega diu que el fet de posar una fava al tortell de Reis ja es troba documentat a la Provença del segle XIV. I que Loís Stouff ho esmenta a Ravitaillement et alimentations en Provence aux XIV et XV siècles, on diu que un flequer ofereix als frares menors d’Avinyó com a “estrenes” (mot occità i català) “una fogassa on hi havia una fava”.

Versions noves

La tradició, en mans dels pastissers, també fa passes innovadores. Cada any als aparadors de fleques i pastisseries el tortell de Reis tradicional conviu amb variants que volen sorprendre la clientela. A la fleca Pa de Can Maula, de Melianta, al municipi de Fontcoberta, al Pla de l’Estany, l’Albert Serralvo enguany ha substituït la figureta del rei per la d’un caganer i la corona reial per una barretina.

Serralvo és la sisena generació de flequers d’una mateixa família. Ho són d’ençà de l’any 1876, i respecte del tortell de Reis, explica: “La meva mare, Rosa Maria Canut, recorda que en fan des que ella tenia uns dotze anys, i ara en té seixanta-nou. Ella havia sentit sempre que era una tradició vinguda de França”. Ell enguany va pensar que hi volia posar alguna cosa ben nostrada, més catalana i de la terra, i la idea que més patxoca li va fer va ser la de fer servir un caganer, molt habitual també per aquestes dates en els pessebres. Als seus tortells de Reis tampoc no hi ha corona, sinó una barretina feta per ell mateix amb cartolina. El seu brioix sí que manté la tradició d’amagar-hi una fava, que obliga qui la troba a pagar el tortell. El tortell, elaborat amb farina ecològica i productes de proximitat, s’acompanya de la frase “A Can Maula no tenim rei”. Diu que ells fan “tortells republicans amb fava i barretina”.