Per què l’obsessió de destruir el president Puigdemont?

Quines ganes que tinc que tinguis raó Vicent! Son les 22.39 i el jutge belga encara no s’ha pronunciat, tot i que vistes les declaracions dels principals partits polítics belgues, tot fa pensar que no es mullarien si no tinguessin una gran confiança en que la justícia no extradirà Puigdemont. L’altra cosa que em balla pel cap em fa més por: no hi ha dubte que la figura de Puigdemont és ara mateix un actiu internacional important, i per tant, guanyar ell, liderant una candidatura guanyadora tindria efecte positiu internacional. En canvi, si es va al 21D amb Puigdemont encapçalant la candidatura NOMÉS del PDECat, ja hem begut oli, perquè tot sembla indicar que la candidatura separada guanyadora seria ERC, i el PDECat molt endarrere. Això podria alimentar el discurs interessat d’un Puigdemont … perdedor! I això tindria conseqüències gens bones, malgrat que suposo que pel mon tot-hom sap sumar vots. Pensem-hi si us plau, tots plegats.

Sembla clara, l’estratègia del President. I és engrescador veure com la Justícia a Bèlgica funciona de veritat. En el moment que hagen de posar damunt la taula la “instrucció” del procés contra el Govern, tothom el podrà valorar. I, en qualsevol cas, tota la resolució del Jutge belga durarà setmanes. I setmanes és molt temps, per a una Espanya que està cada dia més sola. I que es comença a trobar respostes a les seues actituds, com per exemple la de l’estat d’Israel, negant-se a publicar la circular que Espanya va enviar a tot arreu. I al final, ja veurem què fan els dirigents europeus, que fins ara han tingut un paper ben galdós. Tenim motius per animar-nos.

Lluis Paloma: et responc des de la immediatesa, la ignorància, la irreflexió, la improvisació, i el que tu vulguis, però és que la pregunta m’ha fet molta gràcia i no me’n sé estar: crec que NO, que la UE ara mateix ja té prou feina a intentar frenar moviments de països que en volen sortir, com perquè sigui ella mateixa qui es dediqui a expulsar membres (que a més a més ho deu prohibir la seva “constitució”). Estan posant pals a les rodes del Brexit de manera escandalosa, afavorint sense vergonya la feblesa política de la Theresa May per provocar noves eleccions per intentar deslegitimar el referèndum del Brexit; només cal mirar la cara de desolació de la May quan va sortir “segrestada” al costat de la Merkel a alinear-se amb ella per donar suport a una Ñ unida (una, grande y libre); o al menys a la foto que il·lustrava la notícia.

Voldria puntualitzar un parell de cosetes.

Teniu raó: el president Puigdemont ara mateix és un actiu internacional important, com diu l’Antoni. I és una carta que podem jugar també davant del nostre electorat. Cap pega, doncs. Bé, sí que en tinc una, encara que sigui menor: no m’agradaria que es personalitzés massa la figura del nostre president. Dic “massa”, és a dir, excessivament. A mi, m’agrada, també, que es parli del GOVERN DE LA R.C. Vejam si ara, sense adonar-nos-en, ens passem de mida i en fem, del President Puigdemont, un ídol, una mena de monarca. No hi veieu cap segona intenció, s. u. p.

La segona és que, al meu entendre, la República Catalana no està desconnectada pel fet que el nostre Govern estigui empresonat o a l’exili; només està “en espera” una branca del comandament. Hi ha altres parts de la República en funcionament ara mateix. Per ex., tenim 800 ajuntaments fidels i amatents. Tenim unes associacions cíviques -especialment, parlo ara dels CDR- que dirigeixen les mobilitzacions molt i molt bé; els qui heu assistit a les reunions preparatòries aquest cap de setmana bé prou ho sabeu. Hi ha, a més a més, una massa ingent de republicans fent “coses” i disposats a fer tot el que calgui. Crec que això és una República Catalana en marxa, un poble mobilitzat, lluitant pel seu territori, anant a totes. Déu n’hi do!

Per fi sabem d’un govern democràtic i d’una Justícia amb majúscula i de debò en una Europa vergonyosament supeditada als desitjos d’un país cada vegada més feixista. M’imagino que les pressions que deu estar patint Brussel·les per part d’una Unió Europea d’ultradreta i per part d’aquest senyor amb nom de caldera, deuen ser impressionants, pel que vull donar-los les gràcies i felicitar-los per la seva valentia.
Veient com van les coses, penso que el que no s’atreveixen a fer els governants dels països europeus, els obligaran a fer-ho els seus pobles, perquè encara que la política estigui completament malalta i venuda als interessos d’uns quants, la gent del carrer no vol perdre els seus principis ni els seus drets, i acabaran exigint als seus representants que els respectin i que actuïn segons el criteri dels seus votants i no de les seves oligarquies. Ara espero que d’altres països comencin a manifestar amb més sinceritat el que realment en pensen d’Espanya, perquè el que els manen els governants d’una Unió Europea cada vegada més inservible per a resoldre res, sembla que s’ho comencen a passar per l’arc de triomf. Quant al que escriguin els diaris espanyols o diguin els seus lloros, a mi m’és del tot indiferent. Aquests ja no em poden sorprendre després del que he vist durant tota la meva vida. A mi m’ha sorprès la covardia d’una Unió Europea que fins fa poc em pensava que servia de quelcom més que per a la pràctica de l’usureria, i ara sé que no. El seu afany malaltís pels diners, els ha empès a prestar molts més diners que els que eren raonables, i ara veuen que Espanya no els ho podrà tornar ni girant-se del revés, per això no volen la nostra independència, encara que hagin de sacrificar el que abans eren els seus principis sagrats. Però no em digueu que no és a ser burros, acabar de sortir d’una crisi per a concedir hipoteques a gent que no les podria pagar i fotre’s a prestar diners a dojo a països que tampoc els podran pagar. Tant l’economista genial que volen semblar, i no arriben ni a nivell de P3.

–Què passa per cumplir un mandat democràtic majoritari de les urnes?
A Espanya presó de 40 anys, a Europa és un funcionament polític que entra dins la normalitat democràtica. Ara amb la jugada del govern català, Europa s’haurà de pronunciar per força en un tema de valors fonamentals, de drets humans !

–Eleccions
21-D. Unitat. L’Eulalia Reguant (CUP) es preguntava per què? Ara numerets els mínims. Hi ha un front comú : Podem, comuns, CSQP, etc… consistent en negar la República catalana democràtica i reafirmar-se en qualsevol forma de govern “progresista” (?) sota la Monarquia franquista. Cap novetat. Bé, sí, que hi ha dissidents. Benvinguts.

–l’acció del govern de la República tan necessaria per consolidar-la.
En aquest període electoral penso que seran ben poques per qüestions obvies. Es centrarà en la lluita contra el 155 i els presos. Haurem d’esperar el 22 per veure com governa.

Estic molt orgullosa del que fa en Puigdemont i de l’actitud de tot el govern, el que és a la presó i el que és a Bèlgica.
El que em preocupa és la unitat. No puc entendre que alguns dirigents es qüestionin la llista única. Ara és el moment de treure pit de gall de galliner? Sisplau, si hem arribat aquí és per la unitat i ara pensar que potser és millor anar individualment en vistes a resultats a favor d’uns o dels altres em sembla un error històric i terrible. Si no anem junts, molta gent votarem o no, però segur que deixarem de creure que cal lluitar, per què lluitar si els dirigents només miren pel seu interès de grup?
Jo i molta gent, ho hem donat tot pel procés, però la qüestió ara no és saber qui és el més guapo, el més no sé què. La qüestió és demostrar que continuem junts i si no és així, deixem-ho córrer, amb mi no hi compteu.

Ens hem adonat que som valents. Els que varem resistir els atacs dels vàndals uniformats el dia del Referèndum, els que hem anat a la presó ara, els que patim persecució, els que escrivim als diaris… Parlo en primera persona perquè som nosaltres els que hem realitzat aquestes accions sense tenir por. Quan dic nosaltres vull dir els catalans, valencians, murcians, gallecs andalusos…i de totes les nacionalitats que viuen a Catalunya. Reconeixem-nos en aquest valor i diguem-los al Gobierno del PP que obrin els ulls d’una vegada. Ho tenen perdut.

En un dels meus grups de whatsapp vaig obrir sense voler un debat que quan va créixer més del raonable, vaig demanar de tallar en sec: llistes úniques vs separades. Però ara ho vull reobrir aquí perquè veig que s’acosta la deadline i el més calent és a l’aigüera. Està fora de discussió que si del que es tracta és de maximitzar escons, és millor llista única transversal. Però em sembla que el 21D el que comptarà tot-hom fora de les fronteres de Ñ seran vots. I per maximitzar vots tradicionalment hi ha dos factors; a favor de llistes separades hi ha el que va dir Tardà ahir: que cadascú passi el rasclet en el seu propi espai electoral; però a favor de la candidatura única transversal hi ha el factor de motivació que descriu la Teresa Puig en el seu comentari, del qual només en discrepo per la “rabieta” final: “deixem-ho córrer, amb mi no hi compteu”. Però és que ara hi ha un tercer factor que sobrepassa en influència als altres dos junts, el factor President Puigdemont: si el President de la República perd unes eleccions (que és el que passaria liderant la candidatura del PDECat en solitari), HEM BEGUT OLI. Si es basteix una candidatura transversal única, liderada per Puigdemont, el resultat reforçarà la seva figura i per tant, reforçarà la República (¿què vol dir la “R” de ERC?). I aquí ho deixo.

Sra. Teresa Puig:

no ha pensat que potser hi ha qui proposa anar per separat no per partidisme sinó perquè creuen que és el millor per assolir la majoria? Tal com vostè està segura del contrari he llegit arguments que m’han convençut de que tal vegada potser no es tracta de partidisme sinó d’un legítim convenciment.

Dit això fins ara he defensat la llista única. No m’imagino que Puigdemont encapçalés una llista que no fos la guanyadora. Crec que és el líder del moviment i penso que cal reforçar la seva opció i fer-la l’opció de tot l’independentisme. Una altra llista guanyadora que no fos la del President seria un desconcert i per tant un debilitament del moviment. Però només és una opinió i cal respectar les contràries.

El que no em sembla legítim és venir aquí a dir “amb mi no compteu”. Això és molt dur, com molt bé sap. Així que si ja no vol més estar de la nostra banda no cal fer-ne ostentació, crec jo. Per pietat.

Jo crec que un gran favor que ens està fent també el President Puigdemont és deixar-nos ben clar a catalans i españols que existeixen estats verament democràtics, respectuosos i honrats. La seva situació i l’actitud belga desmunta l’opinió interessada i molt extesa de que és impossible que existeixin polítics, governants i jutges decents, respectables i no corruptes. Només cal acceptar-lo amb intel.lgència desapassionada, amb decència i amb la valentía moral necessàries.

El volen destruir perque es un president de Catalunya independentista (el primer) i els ha declarat l’independencia. El problema es que ara tot el projecte esta sota control de llei, espanyola, belga i europea, i es la EU qui tindra la ultima paraula al respecte de l’independencia de Catalunya pel seu poder de negociacio i persuacio militar.

Recordo les seves repliques al debat d’investidura i altre aparicions.. quan es formi un nou govern necessitarem un altre lider o algu amb molta personalitat i les idees molt clares que respongui a un pla conjunt de l’independentisme per fer sortir el pais del sotrac i aconseguir l’objectiu de l’independencia.

Hi ha un govern legitim derrocat, pero el nou govern sera el nou i realment legitim davant el mon i es el que hauria d’actuar “en funcions” del derrocat, i si els independentistes no actuen EN BLOC estaran donant el missatge que el govern derrocat s’ha descomposat, ja que “el govern exiliat” no podra donar instruccions a tres partits per separat, sera un kaos i serem la riota.

Tres partits van tirar endavant el projecte, si el volen continuar hauran de continuar plegats, ells sabran que volen fer i quin era l’objectiu dels utims dos anys. Haurien de comencar a fer un full de ruta “implementable”, no “ilegalitzable”, i molt “atractiu” per a tothom (sigui independentista o no), ho han de fer el tres, amb l’objectiu d’arribar quan abans millor a l’independencia.

Proposo que en cap cas ens referim al que es farà el 21-O com a eleccions sinó com a “mobilització popular”.

Proposo que la llista (o llistes) que es presenti a la mobilització popular del 21-D tingui tres punts al programa: 1) Llibertat presos polítics 2) Retorn del govern de la república a l’exili 3) Recuperació del control de l’administració catalana. O fins i tot els tres resumits en un únic: Retorn de la legalitat a Catalunya.

Proposo que tan bon punt guanyi en escons i en vots, mentre Rajoy no baixi del burro acceptant els punts 1 i 2, l’assemblea dels escollits en la mobilització popular del 21-D ocupi el parlament guardant-li el lloc al parlament legal de la república. Que reconegui la legalitat del govern de la república a l’exili i es limiti a nomenar un òrgan de govern de l’administració.

Proposo que en cap cas s’anomeni a si mateix parlament de Catalunya sinó “assemblea d’escollits a la mobilització popular del 21-D” i tampoc anomeni al president de l’òrgan de govern de l’administració catalana “president de la Generalitat” sinó “director general de l’administració provisional”.

Crec que es important aprofitar la convocatòria del 21-D per infringir una derrota vergonyant al govern espanyol i per recuperar el control de l’administració, però en cap cas se li ha de donar validesa com si fossin unes eleccions que permetessin substituir el govern i el parlament legalment escollits pel poble.

Mentre escric aquest comentari, estic veient “TARDA OBERTA” a TV3, on els tertulians reflexionen sobre els motius del Sr. Puigdemont per a presentar-se a aquestes eleccions. Raonaments no en sobren, però crec que en falta un i nogensmenys important.
Només conec al Molt Honorable Senyor Puigdemont per les seves accions i les paraules que he llegit o li he sentit en els àmbits on s’ha desenvolupat des de que es el NOSTRE PRESIDENT.
Estic segur que, per a ell, aquestes no són les eleccions a les que va dir que mai es presentaria. No oblidem que cada mitja hora tot (poc o molt) canvia. Això, que ara ho diem amb la seguretat de que demà volem o podem trobar-nos una realitat diferent, fa divuit mesos era impensable. Mai haurien pogut dissenyar un full de ruta amb un panorama com el d’avui.
Aquesta “nosa del 21D” es filla del 155 que ara coneixem en tota la seva cruesa. Ningú amb dos dits de front podia pensar un escenari com el present. Si ens posem en aquesta realitat cal considerar la cita a les urnes com aquell que presenta una nova instància demanada per un tribunal europeu aparegut de sobte i que cal omplir “necessàriament”.
Jo no li dono més importància política que aquesta d’un tràmit més i inesperat que cal saltar per seguir la cursa cap a l’objectiu amb el qual va fonamentar la seva promesa i compromís de fer un pas enrere i no tornar-se a presentar a unes eleccions que serien pel President de la República Catalana.
Mirat amb aquesta perspectiva tot m’encaixa. Només es tracta d’un tràmit administratiu per comptar d’una vegada els que son NO DEPENDENTS i els que no volen ser independents. Ras i Curt. Crec que ho he entès perfectament i així ja ho vaig dir en els meus comentaris dels subscriptors a OPINIO dels dies 3.11.2017 | 08:33 i 4.11.2017 | 09:36 intitulat “COM DEIA AHIR…”
Per a mi, la “llistaunitaria” (ara mateix amb 230.845 signatures aconseguides en 36 hores) és la resposta més contundent a la credibilitat d’aquesta interpretació. Mi jugo dos pèsols que el futur em donarà la raó.
Caram! ho he escrit molt ràpid perquè els esdeveniments no m’obliguin a reescriure-ho.