Per què l’estat espanyol s’acarnissa amb Joaquim Forn?

TEMA DEL DIA

La venjança del 17-A. Joaquim Forn és l’únic membre del govern, al costat del vice-president Oriol Junqueras, que continua a la presó. La resta de consellers van sortir el mes de desembre i ell es va quedar a Estremera, compartint cel·la amb el dirigent d’ERC. Des d’aleshores ha demanat diverses vegades la llibertat provisional, fins i tot ha renunciat a ser diputat, però no ha servit de res. El jutge Llarena li ha negat sempre la sortida de la presó amb l’excusa del perill de reiteració de delicte, tot i que Forn ja ha deixat clar que vol deixar la política. Però el jutge, en la seva interlocutòria, arriba a dir que mentre sigui independentista, hi ha risc, i per tant ha de continuar a la presó.

Aquest acarnissament contra Forn és legalment injustificable i denota una clara voluntat política de castigar-lo per la seva tasca al capdavant de la conselleria d’Interior. L’estat espanyol no li perdona dues coses: la brillant gestió de l’atemptat del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona i l’actuació dels Mossos durant el referèndum de l’1-O.

L’atemptat del 17 d’agost va posar a prova la política de seguretat de Catalunya i Forn la va superar amb nota, aconseguint, al costat del major Josep Lluís Trapero, desarticular la cèl·lula gihadista en 72 hores. Però sobretot, Forn va demostrar que Catalunya podia actuar com un estat normal per fer front a una amenaça gihadista, sense necessitar l’ajuda del govern espanyol ni les forces de seguretat de l’estat. Els Mossos es van guanyar el respecte internacional com a policia i l’estima de la gent.

La Moncloa va pair molt malament aquell episodi. La manifestació de rebuig a l’atemptat, durant la qual el rei Felipe VI, Mariano Rajoy i la resta de representants del govern espanyol van ser sonorament escridassats, va acabar d’encendre els ànims. La previsió del govern espanyol era, si fallava el dispositiu dels Mossos, fer intervenir els cossos i forces de seguretat espanyols, i es va arribar a estudiar si decretaven l’estat de setge a Catalunya, cosa que hauria estat letal un mes abans del referèndum, però el PSOE s’hi va oposar.

Després d’aquell episodi, l’estat espanyol ja va posar la lupa sobre Forn i Trapero de cara al referèndum de l’1-O, per mirar que els Mossos fossin la cara repressiva de la jornada. Novament, Interior va actuar amb intel·ligència i els Mossos van acabar tancant més col·legis electorals que la policia espanyola o la Guàrdia Civil sense emprar la violència. Una dada que el jutge no vol escoltar però que desmunta l’acusació de ‘passivitat’ d’Interior durant el referèndum.

Forn paga aquestes dues reeixides actuacions amb una presó provisional injustificable i amb un tracte vexatori en un centre on fins i tot han negat l’entrada al bisbe de Solsona, Xavier Novell, per visitar-lo, tot i haver demanat permís. La seva continuïtat a la presó només s’explica per un sentiment de venjança i desmenteix que l’estat tingui cap intenció de rebaixar la repressió a canvi de gestos de distensió a Catalunya. Forn els ha fets tots i aquesta nit, com les últimes 92, tampoc no dormirà a casa.

MÉS QÜESTIONS

Polèmica pel decret del català a la sanitat. El govern balear reconeix que les discrepàncies retarden l’aprovació del decret del català per als professionals de la salut pública. El decret preveu d’exigir el català com a requisit a metges i infermers i algunes informacions apunten que l’executiu de Francina Armengol es planteja de retirar-lo. El govern ho nega i atribueix el retard al fet que cerca el màxim consens i, alhora, garantir la qualitat de l’assistència sanitària. L’objectiu és aprovar-lo tan aviat com sigui possible i poder convocar les oposicions. Unes explicacions que no han satisfet Més per Menorca, que ha advertit que retirarà el suport al govern si frena del decret. Per la seva banda, l’Obra Cultural Balear s’ha mostrat preocupada ‘per la desatenció dels drets lingüístics en l’àmbit sanitari’. El seu president, Jaume Mateu, ha advertit que ‘no es pot conculcar cap dret del pacient, entre aquests, el dret de poder-se expressar en català, llengua pròpia d’aquest país’.

Crisi a Medi Ambient. Petita tempesta a l’àrea de Medi Ambient del govern valencià. Després de mesos de tensió amb la consellera, Elena Cebrián, el Consell ha destituït Julià Álvaro, fins ara secretari de Medi Ambient i Canvi Climàtic, i co-portaveu de Verds-Equo País Valencià. El seu relleu serà Ferran Quesada, fins ara regidor de Compromís a Ontinyent, històric del moviment ecologista i també membre dels Verds. Així, es conservarà la quota verda, una de les tres potes de Compromís. En la roda de premsa posterior al Consell, Mònica Oltra, ha justificat el relleu per donar un nou impuls a les polítiques de Medi Ambient. Però la veritat és que la marxa d’Álvaro arriba després de diverses discrepàncies en la gestió de la conselleria, com és el cas de l’aplicació del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos, les restriccions sobre la crema de la palla de l’arròs o la gestió de l’empresa pública Vaersa, en què la consellera Elena Cebrián va prescindir del director general Víctor García, home de confiança de qui fins avui ha estat el número dos de la conselleria.

Les primàries a Més per Mallorca. La consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, es postula per liderar Més per Mallorca després de la dimissió de Biel Barceló. Creu que té prou qualitats per a presentar-se a les futures primàries de la formació, en què probablement disputarà la candidatura amb Bel Busquets, actual vice-presidenta del govern. Precisament, el nom de Fina Santiago és un dels que va sortir com a possible vice-presidenta, però finalment va ser nomenada Barceló perquè així ho va decidir l’executiva de Més.

LA XIFRA

1.684 milions d’euros. És el benefici net que ha obtingut el grup CaixaBank durant l’any 2017, benefici que representa un 60,9% més que en el 2016. És a dir, el millor resultat de la seva història durant l’any del referèndum.

TAL DIA COM AVUI

El 2 de febrer de 1208 neix a Montpeller Jaume I, comte de Barcelona i rei d’Aragó, Mallorca i València. Començà a regnar a l’edat de deu anys assistit pel Consell Reial, regnà 58 anys i morí a l’edat de 68 anys. És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.