06.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 08.12.2023 - 21:31
The Washington Post · Rachel Chason
La branca africana d’Estat Islàmic que durant anys havia estat considerada secundària per l’organització, va guanyant força. Ha ampliat les files dels seus combatents i controla més territori que en qualsevol moment d’ençà de la seva fundació, el 2015, segons que afirmen els investigadors. Fins i tot, ja es parla d’un canvi de centralitat d’Estat Islàmic, des dels seus punts forts tradicionals a l’Irac i Síria, cap a l’Àfrica.
Els experts diuen que la província d’Estat Islàmic al Sahel va en ascens a Mali i Níger i, en grau més baix, a Burkina Faso, a causa del buit de seguretat creat per una reducció de l’assistència militar occidental, sobretot per la sortida dels soldats francesos i pel tancament de la missió de manteniment de la pau de les Nacions Unides a Mali enguany.
Un altre factor ha estat la decisió del grup rival d’Estat Islàmic –Jamaat Nusrat al-Islam wal-Muslimin (JNIM), afiliat a Al-Qaida i considerablement més gran– de centrar els seus recursos en altres llocs després de les pèrdues al camp de batalla contra Estat Islàmic al Sahel. Això l’ha portat a cedir àmplies zones de territori prop de la frontera entre Mali i Níger.
Després d’haver-se guanyat una mala reputació per la brutalitat i la violència indiscriminada, la branca africana d’Estat Islàmic ara se centra més a governar les ciutats i els pobles que controla i comet menys atrocitats contra civils.
“Estan més organitzats en termes d’adoctrinament i reclutament”, explica Guillaume Soto-Mayor, un acadèmic no resident de l’Institut del Pròxim Orient. “I hi ha algunes classes de violència que feien servir i ara semblen reticents a utilitzar-les. Es mostren més com una força de govern.”
Soto-Mayor diu que fa molt poc temps que s’ha començat a sentir parlar de comunitats senceres que opten per unir-se a Estat Islàmic; algunes, atretes per la imposició de la xaria en territoris on manca governança, i en altres casos, perquè no tenen els recursos per a moure’s i reconstruir la vida en una altra banda. I explica que a mesura que el grup ha crescut, també se n’han ampliat estructures internes, incloent-hi el nombre d’escoles on s’entrena la pròxima generació de soldats.
D’ençà de la mort de l’emir d’Estat Islàmic Abu Bakr al-Baghdadi el 2019, l’organització s’ha anat centrant en les seves províncies africanes, incloent-hi les branques a Somàlia, la República Democràtica del Congo, al voltant del llac Txad i altres regions del Sahel, que travessa el continent per sota el desert del Sàhara.
Els investigadors diuen que la província d’Estat Islàmic al Sahel, que comptava amb uns pocs combatents quan el fundador del grup Abu Walid al-Sahrawi va jurar lleialtat a Baghdadi el 2015, ha començat a rebre més atenció de l’organització central d’Estat Islàmic aquests darrers anys. Les estimacions actuals dels investigadors situen el nombre de combatents en uns quants milers.
Estat Islàmic és “definitivament més actiu al Sahel i hi comet més atacs, tant de perfil alt com baix”, que no pas a l’Irac i Síria, segons Caleb Weiss, un analista sènior de la Fundació Bridgeway que se centra en els grups afiliats d’Estat Islàmic a l’Àfrica.
Weiss opina que la lluita entre Estat Islàmic i JNIM és el principal factor que limita el seu creixement. “És un món ben estrany, aquest: ara resulta que per contrarestar Estat Islàmic, depenem d’Al-Qaida”, explica Weiss, i afegeix que “JNIM proporcionaria la defensa contra qualsevol expansió d’Estat Islàmic, i viceversa.” I JNIM té altres prioritats, com ara, el centre de Mali i la pressió cap al sud, cap als estats costaners de Costa d’Ivori, Benín, Togo i Ghana.
L’any passat, Estat Islàmic es va “expandir de manera significativa” a les zones al voltant de Gao i Ménaka, a Mali, on JNIM i més grups armats havien estat dominants, segons que explica Héni Nsaibia, un investigador sènior del Projecte de Dades de Llocs i Esdeveniments de Conflictes Armats. Nsaibia diu que les batalles entre Estat Islàmic al Sahel i JNIM han disminuït d’ençà del juliol, després d’uns quants enfrontaments en què Estat Islàmic va vèncer al Sahel. “Es van adonar que s’enfrontaven a desafiaments comuns i que la lluita era perjudicial per a tots dos”, diu, i afegeix que la pausa és, probablement, temporal.
Nsaibia explica que el grup encara exerceix la violència a les ciutats i els pobles on prova d’expandir-se, però que les seves estratègies han evolucionat a les àrees que ja controla. Mentre que encara s’apliquen càstigs físics als infractors, diu que ara posen més èmfasi en la reconstrucció i la gestió de les infrastructures.
