20.05.2020 - 21:52
|
Actualització: 20.05.2020 - 23:50
La tensió entorn del debat sobre si cal reobrir els centres educatius ha anat augmentant aquests darrers dies arreu del país, especialment al Principat. Els sindicats han criticat amb molta contundència el conseller d’Educació, Josep Bargalló, arran les condicions del seu pla de reobertura d’escoles i instituts. La pretensió del departament és que els centres que ja siguin a la fase 2 o que hi passin dilluns obrin el primer de juny amb la possibilitat, voluntària per als alumnes, de tornar a les aules per a fer tasques d’orientació i suport lectiu, a més de rebre acompanyament tutorial i emocional.
En general, els sindicats critiquen que Bargalló ni tan sols ha negociat i que ara ‘es renta les mans amb les seves competències i fa que les decisions les prenguin les direccions dels centres’, cosa que a la Unió General de Treballadors consideren ‘perillosa’. Així mateix, la Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya (USTEC) ha demanat la dimissió del conseller i ha dit que la distància física en l’educació infantil és impossible. I la Intersindical ha acusat Bargalló d’anar descoordinat i de mentir per haver dit que les previsions havien estat pactades: ‘No s’ha comptat amb els sindicats ni amb la comunitat educativa, no hem tingut ni veu ni vot en aquest procés’, lamenten.
Però, per què la polèmica només ha esclatat amb aquesta força al Principat, i no pas a la resta del país? La resposta és simple: no hi ha cap part del país on la situació no hagi estat controvertida, però al Principat el cronograma ha anat més avançat i, almenys, sembla que no hi ha hagut tant diàleg amb els sindicats. A Catalunya Nord, l’estat francès no ha estat exempt de crítiques, però Emmanuel Macron s’escuda en el fet que els protocols són, diu, detallats i estrictes. A les Illes Balears, la Conselleria de Salut, per la pressió dels sindicats, ha renunciat a l’aspiració de recuperar el curs presencial de manera controlada i finalment només permetrà tutories. I al País Valencià, el més calent és a l’aigüera.
A les Illes, tan sols tutories per als alumnes de final de cicle
Els centres educatius de les Illes Balears encara no tindran els protocols definitius de tornada als centres educatius fins d’aquí a sis dies, segons que ha anunciat la Conselleria d’Educació. La proposta primerenca que va enginyar el departament va haver de passar el filtre del Ministeri d’Educació espanyol. Després es va tornar a modificar d’acord amb les peticions que havien fet en un seguit de reunions les entitats educatives de la societat civil, i ara els consells de cada illa, els ajuntaments i els sindicats encara poden fer-hi les esmenes que creguin convenients. Aquesta és la versió del conseller Martí Xavier March. Però no pas la de la resta d’actors.
Antònia Font, professora i alliberada del Consell Sectorial d’Ensenyament de la Unió Obrera Balear, explica que la conselleria tampoc no s’ha avingut especialment a negociar, però almenys ha parlat amb ells. ‘March ha claudicat perquè s’ha decidit que no es reprèn el curs sinó que només s’ofereixen tutories voluntàries per als alumnes de final de cicle’, diu Font. Aquestes tutories no tenen pas objectius acadèmics sinó de guiatge i suport. ‘Això ho demanaven totes les entitats, llevat de les associacions de pares i mares.’ Per ella, hi havia voluntat de resoldre el problema de la conciliació familiar fent pagar les escoles. ‘Però la conciliació l’ha d’esmenar l’empresa, no l’escola’, diu.
Font reitera que no tenia gens de sentit obligar els centres a fer classes, mal que fos amb menys alumnes: ‘Hi ha centres que tenen cinc línies de primer d’ESO, per exemple. Només que haguessis de dividir cada grup en dos, hauries de cercar deu aules.’ I els maldecaps no s’haurien acabat aquí, perquè, acabada la jornada laboral, caldria atendre telemàticament els alumnes que no havien anat a classe. ‘Això hauria volgut dir fer doble jornada’. I sentencia: ‘De fet, ara ja se’n fa, de doble jornada’, perquè la majoria de mestres són permanentment connectats als recursos informàtics i pendents dels alumnes.
Al País Valencià, la reobertura es retarda fins que no es passi a la fase 2
La Conselleria de Sanitat del País Valencià era partidària que la regió passés a la fase 2 dilluns vinent, però finalment ha rectificat. La d’Educació ha decidit, a més, que les aules no s’obrissin en cap cas durant la primera fase, de manera que fins ara han romàs tancades. Hi ha una reunió convocada avui perquè el conseller Vicent Marzà negociï amb sindicats i entitats els passos i els protocols del desconfinament. Marc Candela, membre de la Intersindical Valenciana, ens explica també que, per més que la conselleria els hagi obert la mà, les maneres de negociar no han estat com els hauria agradat: ‘Ens han avisat a última hora del dia que l’endemà a primera hora del matí hi havia reunió.’ Candela diu que la Intersindical s’oposa que el curs es reprengui presencialment: ‘Quan passem a la fase 2 potser quedaran tan sols quinze dies de curs, i ens demanem si paga la pena de córrer riscos per quinze dies.’
Durant aquestes darreres hores sembla que la conselleria també ha canviat el to i s’acosta com més va més a les peticions de les entitats: Marzà ha renunciat ara a obrir els centres d’infantil i educació especial abans del curs vinent perquè creu que no s’hi poden garantir les mesures de seguretat, i ha proposat que el curs acabi de manera telemàtica. Demà s’acabaran de negociar els casos especials en què certs alumnes sí que podran assistir als centres educatius. La intenció és que els centres puguin organitzar també tutories i activitats de reforç esporàdiques per als alumnes de final de cicle.
L’estat francès tanca setanta centres que havien reobert
A Catalunya Nord ja fa més d’una setmana que una part dels alumnes han tornat a les escoles i instituts, guiats per un protocol estricte. Arreu de l’estat francès s’han reincorporat a les aules un milió d’estudiants de totes les edats, una xifra considerada baixa i que s’explica perquè l’opció d’assistir a classe és voluntària. De fet, només el 30% dels alumnes de primària han tornat a seguir presencialment el curs. Tanmateix, la gestió de Macron tampoc no ha inspirat prou confiança, i el debat ha estat si fa no fa com a l’estat espanyol. D’una banda hi havia els qui creien que deixar la mainada tant de temps sense classe la perjudicava, i, d’una altra, els qui temien que reobrir escoles accelerés els rebrots. Molts pares ja van avisar que els seus fills romandrien a casa, i tal dit tal fet.
Però l’executiu francès defensa que n’hi ha prou amb les mesures de protecció que han imposat. Els alumnes de secundària, per exemple, han de dur màscara tot lo dia. Només se la poden treure per als àpats. A l’estat francès no hi ha fases de desconfinament: el territori és dividit en les regions ‘vermelles’, que tenen una situació epidemiològica més delicada, i les ‘verdes’, on les condicions són més favorables. La retirada de restriccions es va fent d’acord amb aquests paràmetres. De moment, la reobertura de les aules no ha dut grans maldecaps: dels quaranta mil centres que han tornat a funcionar, només setanta han hagut de tornar a tancar portes per prevenció. El govern se n’ha vantat, com una prova que és prudent i té totes les opcions sota control.
