27.04.2021 - 21:50
L’Índia es troba de ple en una segona onada de la covid-19 i la xifra de noves infeccions diàries supera les dels Estats Units i el Brasil juntes. El pic actual ha arribat després d’una calma breu: el nombre de nous casos diaris havia passat de 97.000, el setembre del 2020, a prop de 10.000, el gener del 2021. Però a final de febrer, van començar a créixer novament els casos diaris. Dos mesos després, es va passar el límit dels 200.000 casos, que es van superar diumenge, 25 d’abril, amb 350.000 casos nous en un sol dia.
Els tocs de queda i els tancaments de caps de setmana s’han restablert en alguns estats com Maharashtra, inclosa la capital econòmica del país, Bombai. Els serveis de salut i els crematoris estan desbordats, falten equips de proves i s’allarguen els temps d’espera dels resultats.
Com es va estendre la pandèmia?
Els veïns de barris pobres i aquells amb llars sense vàters han estat els més afectats, cosa que fa pensar que la mala higiene i la massificació han contribuït a la propagació del virus.
Quan es discutien els motius d’aquest creixement de casos, una paraula va dominar les discussions: laaparavaahee (en hindi), que es pot traduir com a “deixadesa”. Aquesta negligència recau en les persones que no porten màscares ni respecten la distància física. Però això és tan sols una part de la història.
La negligència també rau en l’absència gairebé total de normativa o bé, en els casos en què n’hi ha, com els llocs de feina i els espais públics, en la seva manca d’aplicació. Les congregacions religioses, socials i polítiques han contribuït directament a la propagació del virus organitzant esdeveniments de gran difusió. Però així i tot, encara no s’explica del tot el gran creixement de casos que veiem aquests dies.
A l’Índia, la segona onada també coincideix amb la propagació de l’anomenada variant britànica del coronavirus SARS-CoV-2. Un informe recent ha trobat que el 81% de les darreres 401 mostres enviades a seqüenciar per l’estat de Panjab contenien aquesta variant. A més, a l’Índia també en circula una altra amb una nova mutació doble, que també pot haver contribuït al creixement de casos. Els estudis han demostrat, a més, que algunes variants poden infectar persones que ja han adquirit immunitat o que han estat infectades prèviament.
La baixa taxa de mortalitat inicial es va revisar a l’alça
Durant la primera fase de la pandèmia, es va elogiar l’Índia per la baixa taxa de mortalitat associada a la covid-19. Va ser al voltant de l’1,5%. Tanmateix, en l’editorial del 26 de setembre dedicat a la situació índia, la revista científica The Lancet advertia dels perills d’un optimisme enganyós.
En una situació de pandèmia, les autoritats de salut pública atribueixen generalment certes morts, les causes de les quals poden ser complexes, a la malaltia en curs. L’abril del 2020, l’Organització Mundial de la Salut va aclarir com s’haurien de comptar les morts relacionades amb la covid-19: “A efectes de vigilància, una defunció per la covid-19 es defineix com una mort derivada d’una malaltia clínicament compatible, en un cas probable o confirmat de covid-19. Tret que hi hagi l’evidència que és una mort no relacionada amb la malaltia del coronavirus, per exemple, per traumatismes.”
No és clar fins a quin punt les autoritats sanitàries de diferents estats de l’Índia han tingut en compte aquestes recomanacions a l’hora de comptar les defuncions. Després d’haver estat criticats per imprecisos, molts estats de l’Índia han creat comitès d’experts per a revisar i verificar les xifres de morts per l’epidèmia i s’han fet correccions de la taxa de mortalitat. Actualment, l’abast de la cobertura és objecte de recerca.
Les dades recollides indiquen que la taxa de mortalitat va superar el 3,4% en diversos districtes, com ara Maharashtra, Punjab i Gujarat, tant en la primera onada com en l’actual. Les taxes de mortalitat en alguns dels districtes més afectats han estat fins i tot superiors al 5%, una situació similar a la dels Estats Units.
Quins són els desafiaments d’aquesta vegada?
Hi ha deu estats que concentren la majoria dels casos i el 81% de les morts. Al Panjab i Maharashtra la situació és especialment greu. A més, hi ha cinc estats (Maharashtra, Chhattisgarh, Karnataka, Uttar Pradesh i Kerala) que representen més del 70% dels casos. Tanmateix, ara sembla que la infecció s’ha traslladat de grans ciutats a pobles i suburbis més petits, on la infrastructura sanitària és menys desenvolupada.
L’any passat, l’estratègia contra la pandèmia del govern va incloure la participació de funcionaris de tots els ministeris (encara que no fossin de sanitat) en activitats contra la covid-19, però aquests funcionaris han estat acomiadats. Probablement, això afectarà la detecció, la traçabilitat i el tractament dels casos. A més, els treballadors sanitaris ara han de fer-se càrrec de la campanya de vaccinació, a banda d’atendre els malalts.
I ara?
A començament de març, el govern indi va declarar que la pandèmia s’acabava, cosa que manifestava un optimisme clarament prematur.
Tot i el desplegament de la campanya de vaccinació i l’administració de més de cent milions de dosis de vaccí, amb prou feines l’1% de la població del país està protegida per dues dosis. A més, ‘India Task Force ha mostrat preocupació perquè el subministrament mensual de vaccins, actualment de 70 a 80 milions de dosis, és “menys de la meitat” de l’objectiu de 150 milions de dosis el mes.
Els tancaments estrictes i generalitzats que s’han establert en altres llocs del món no es poden aplicar a totes les parts de l’Índia, per l’efecte que tenen en els treballadors pobres. Per tant, pendents d’aconseguir una cobertura de vaccinació més àmplia, caldrà reforçar les mesures de contenció locals. Això vol dir controlar estrictament les zones on se suposa que s’apliquen aquestes mesures, per assegurar que no hi ha mobilitat de les zones amb epidèmies locals cap a fora. També cal garantir el compliment de les directrius de contenció, mitjançant el seguiment de les llars i la implementació d’estratègies de rastreig i de contactes generalitzades.
No cal dir que s’ha d’abandonar la idea d’organitzar grans reunions, com ara mítings polítics o festes religioses. Fins que no es pugui vaccinar més gent, controlar l’epidèmia requerirà un fort lideratge i estratègies descentralitzades basades en les restriccions locals.
Rajib Dasgupta lidera el Centre of Social Medicine and Community Health de la Universitat Jawaharlal Nehru, a Nova Delhi. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
