22.03.2017 - 22:00
|
Actualització: 23.03.2017 - 07:10
Divuit mesos. Aquesta és la xifra més reiterada del procés cap a la independència. El full de ruta i el número 18 es van unir arran de la proposta del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que havia pres de referència el pla del govern escocès per a preparar la desconnexió en cas de victòria del referèndum d’independència. Divuit eren els mesos que havien de passar entre la votació que establís el mandat democràtic i la proclamació de la independència. Si tot hagués anat com una seda, la proclamació de la independència s’hauria fet dilluns o dimarts vinent. Però és evident que no serà així i caldrà esperar uns mesos més. Ja hi ha veus a les xarxes socials que han recordat que s’acabava el temps establert en un principi.
Certament, el 27 de setembre de 2015 es van fer les eleccions anomenades plebiscitàries. Si el comptador dels divuit mesos s’hagués engegat en aquell moment, dilluns o dimarts vinent hauria saltat l’alarma del compte enrere i s’hauria exhaurit el temps. Tanmateix, el comptador no es va activar el 28 de setembre, l’endemà de les eleccions, sinó que van caldre tres mesos i mig de negociació per a poder encarrilar la legislatura. La investidura de Carles Puigdemont es va fer el 10 de gener de 2016. Si establim aquesta data com a començament de període, els divuit mesos es compliran el 10 de juliol d’enguany.
El canvi del full de ruta
El full de ruta va canviar quan ja havien transcorregut nou mesos de legislatura i el referèndum, que no formava part dels plans inicials, va irrompre-hi com un compromís presidencial en la qüestió de confiança de final de setembre de 2016. El referèndum obligava a recalcular el calendari previst? En principi, no. O almenys això deien els governants principals. Allò que hauria d’haver estat la proclamació de la república passava a ser ara una llei de transitorietat o de desconnexió que donaria pas al referèndum per a validar el pas a la independència.
Puigdemont va dir que les estructures d’estat s’haurien enllestit al juny o juliol d’enguany i que les lleis s’aprovarien en aquell mateix moment. Aquest és encara l’últim compromís explícit i formal del president de la Generalitat, que també posava com a data límit del referèndum la segona quinzena de setembre. Si la proclamació es fa després del referèndum, hauran passat més de divuit mesos des de la investidura. Concretament, vint-i-un, comptant que la proclamació es farà a principi d’octubre si el resultat del referèndum és afirmatiu. Darrerament, han aparegut informacions que apunten la possibilitat d’aprovar la desconnexió al parlament al setembre i fer el referèndum el mateix mes per escurçar el temps de reacció de l’estat espanyol.
‘El compliment del calendari és impecable’
Fonts de Presidència consultades per VilaWeb diuen que el calendari coincideix plenament amb aquest compromís de divuit mesos per a desplegar les estructures d’estat i bastir l’arquitectura legislativa necessària per a proclamar la independència si la ciutadania l’aprova en el referèndum. ‘El compliment del calendari és impecable’, diuen aquestes fonts. Presidència opina que els divuit mesos començaven a comptar amb la investidura de Puigdemont perquè els mesos anteriors ‘no hi havia govern constituït que pogués fer avançar els compromisos electorals’. Aquestes mateixes fonts no descarten l’opció d’escapçar una mica aquests terminis per a fer el referèndum al juny si fos la voluntat de la majoria pro-referèndum al parlament.
Quan es va explicitar el compromís dels divuit mesos?
La primera vegada que les forces polítiques sobiranistes van assumir públicament el compromís de fer la desconnexió en divuit mesos va ser quan van acordar el full de ruta, a final de març del 2015. El text d’aquell acord subscrit per CDC, ERC, ANC, AMI, Òmnium deia això: ‘El procés de transició nacional cap a la proclamació d’un nou estat o república catalana, que començarà amb les eleccions del 27 de setembre, culminarà en un període màxim de divuit mesos.’ La CUP va acceptar aquest calendari en la negociació posterior al 27-S.
El govern de Junts pel Sí ha confirmat unes quantes vegades la voluntat de proclamar la independència poc després del referèndum si el resultat és favorable al sí. Un cop proclamada la independència, els partits de la majoria independentista s’han compromès a convocar unes eleccions constituents que es farien el març del 2018. Això ja formaria part del període constituent, amb el nou estat independent en funcionament.
