11.06.2021 - 21:50
El fundador i cara visible de WikiLeaks, Julian Assange, fa més de dos anys que és tancat a la presó de Belmarsh, des que l’ex-president de l’Equador Lenín Moreno va retirar-li la protecció internacional i va permetre que un grup d’agents de Scotland Yard el detingués a l’ambaixada equatoriana a Londres. Aquest periple entre reixes, que de moment sembla que no té horitzó, no ha fet sinó reforçar la figura de l’activista com un símbol de la llibertat de premsa i expressió.
Sobre Assange hi ha una ordre de detenció internacional dictada per Washington, que el reclama per haver violat la llei d’espionatge (1917) arran d’haver publicat, amb l’ajuda de l’ex-analista d’intel·ligència Chelsea Manning, documents classificats que vinculaven els Estats Units amb espionatge diplomàtic, crims de guerra i altres violacions dels drets humans.
Per aquests fets, que es remunten al 2008, Assange és acusat de divuit delictes de noms gairebé cinematogràfics: un de conspiració per obtenir i revelar informació de seguretat nacional; un de conspiració per cometre intrusions en aparells informàtics; set per obtenir informació de seguretat nacional; i nou més per revelar informació de seguretat nacional. En cas de ser declarat culpable, podria ser condemnat a 175 anys de presó.
El van detenir l’11 d’abril de 2019. Era un dia típicament londinenc, rúfol i apagat. L’activista feia gairebé set anys que vivia reclòs dins les parets del número 3 del carrer de Hans Crescent, a tocar de Hyde Park i del centre comercial Harrods. Ara bé, una patrulla de policia estacionada a tocar de la porta, evitava sempre qualsevol pulsió de fer un passeig furtiu. Aquesta vigilància constant, segons el govern britànic, va costar més de 21 milions de lliures.
L’1 de maig de 2019, dues setmanes després d’haver estat empresonat, l‘activista va ser condemnat a cinquanta setmanes de presó per haver violat les condicions de la llibertat condicional que li havia estat concedida el 2010, quan Suècia el va reclamar per un cas d’agressió sexual. Assange sempre ha negat els fets, però per evitar una possible extradició a Estocolm, el 2012 es va refugiar a l’ambaixada equatoriana (el cas es va tancar el 19 de novembre de 2019).
Aquesta condemna, malauradament, només era el principi d’un empresonament que sembla que s’eternitza. El setembre del 2019, la jutgessa encarregada de decidir sobre l’extradició als Estats Units, Vanessa Baraitser, va sentenciar que l’activista romandria empresonat almenys fins el dia del judici, perquè considerava que hi havia risc de fugida, malgrat que Assange té casa, parella i dos fills a la Gran Bretanya.
Baraitser ha tombat de manera reiterada totes les peticions de llibertat condicional que ha formulat la defensa, ja sigui per motius de salut, per garantir el dret de defensa –els advocats es van queixar que no podien veure Assange a la presó de Belmarsh– o per qüestions sanitàries arran d’un brot de coronavirus.
Durant el procediment, el relator especial de l’ONU sobre Tortures, Nils Melzer, ha visitat diverses vegades l’activista. En un comunicat del desembre del 2019, va acusar el govern britànic de torturar Assange. En un comunicat, en què denunciava el deplorable estat de salut de l’activista, també constatava “que estava contínuament exposat a patiment psíquic i emocional […], cosa que equival a tortura psicològica o qualsevol altre tracte cruel, degradant o inhumà.”
Finalment, el passat 4 de gener, després d’uns quants mesos de vistes, la jutgessa Baraitser va desestimar l’extradició als Estats Units. Tanmateix, només ho va fer per raons de salut mental i pel risc de suïcidi en una presó nord-americana. La magistrada va descartar, tal com demanava Washington, que l’extradició fos una persecució política o atemptés contra la llibertat d’expressió o publicació.
A més, dos dies més tard, malgrat haver tombat l’extradició, Baraitser va mantenir de manera indefinida la presó provisional d’Assange. Segons la jutgessa, el fundador de Wikileaks es podia fugar abans que el Departament de Justícia nord-americà presentés un recurs contra la decisió.
Una apel·lació que va arribar el febrer d’enguany, ja sota el mandat de Joe Biden, malgrat que una vintena d’organitzacions, com ara Amnistia Internacional, Human Rights Watch i Reporters Sense Fronteres, havien exigit que es posés punt final a la persecució d’Assange.
En una entrevista recent, l’advocada i parella d’Assange, Stella Moris, ha lamentat que, mig any després d’haver tombat l’extradició, el tribunal encara no hagi fixat una data per a revisar el recurs d’apel·lació. A més, ha denunciat que l’activista no ha pogut rebre cap visita a Belmarsh des de l’octubre de l’any passat.
“Les condicions del seu empresonament són molt dolentes. És a la presó més coneguda del Regne Unit, amb els pitjors criminals del país, com ara assassins i narcotraficants. El tracte que rep, tot i que encara espera un veredicte, no és diferent del que rep un assassí condemnat a trenta-cinc anys de presó”, ha declarat Moris.
Aprofitant la reunió del G-7 a Cornualla aquest cap de setmana, vint-i-quatre diputats de tots els partits a Westminster han enviat una carta al president dels EUA perquè retiri tots els càrrecs, de manera que es tanqui el cas i Assange sigui alliberat immediatament. “Seria una crida diàfana per la llibertat que ressonaria per tot el món”, assenyalen.
Cross party group of 24 UK parliamentarians call for President Biden to drop the prosecution of Julian Assange, 'an act that would be a clarion call for freedom that would echo around the globe' #FreeAssangeNOW #G7 pic.twitter.com/fJIAdJfHpE
— WikiLeaks (@wikileaks) June 11, 2021
Però Washington no té previst de fer cap moviment. I mentrestant, Assange ja fa dos anys i mig que és entre reixes i sense que s’albiri una sortida. Sense data encara perquè es revisi el recurs dels EUA, mitjans britànics especulen que el procés es podria allargar fins a l’any vinent.
