Per què jugues a la loteria?

Per què juguem a la loteria? Perquè desitgem que ens toqui. Perquè volem que ens toqui. Perquè tenim por que no ens toqui o que toqui i no haver-hi jugat. Potser és que ens sentim obligats a jugar? O perquè és una tradició o un costum? Perquè som consumistes? Perquè som il·lusos? Perquè necessitem posar il·lusió a la nostra vida?

Tots sabem que és improbable que ens toqui la loteria, però, som conscients de la baixíssima probabilitat de què ens toqui? És més probable que ens toqui la loteria o que ens toqui un llamp en una tempesta? Com es calculen realment les probabilitats? Analitzem-ho.

Càlcul de probabilitats
Abans d’entrar en fórmules hem de conèixer dos conceptes bàsics. Primer de tot tenim l’espai mostral, que és on ens centrarem per calcular la probabilitat. Per exemple, si volem calcular la probabilitat que ens caigui un llamp a sobre, ens centrem ara en el nombre de llamps que cauen a Catalunya. Ara cal definir el concepte ‘que ens caigui un llamp a sobre’ com a un esdeveniment.

Els matemàtics han creat tota una sèrie de fórmules per calcular tots els tipus diferents de probabilitats. Tot i això, hi ha una fórmula matemàtica que destaca per sobre la resta, la regla de Laplace, inventada i demostrada pel matemàtic francès Pierre-Simon Laplace el 1771. La seva expressió matemàtica ens diu que, davant de successos equiprobables, és a dir, que tenen tots la mateixa probabilitat de succeir, la probabilitat que passi un d’ells és el resultat de la divisió següent:

P(A)= Casos favorables d’A/casos possibles.

On A és un esdeveniment qualsevol

Tornem a l’exemple d’abans. Calculem la probabilitat que ens hagués caigut un llamp a Catalunya el dia 9 d’abril. Aquell dia va ser un dia de tempestes generalitzades i segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya, van caure 6.000 llamps, dels quals 500 van tocar a terra. Aquell dia, a més, una parella que estava fent excursionisme a les Agudes va presenciar l’impacte d’un llamp a molt pocs metres seu, sense causar-los lesions.

Si agafem la regla de Laplace, podem dir que el nombre de casos favorables són els 500 llamps que van tocar a terra, ja que són els que ens haguessin pogut impactar. Si suposem que aquests 500 llamps que van caure a terra es van repartir per igual en tot el territori i també suposem que la població es troba igualment distribuïda pel territori (aquestes serien les bases del nostre esdeveniment), aquesta probabilitat serà el resultat de dividir el nombre de llamps (500) entre el nombre de persones que viuen a Catalunya (7.441.000). Aquesta divisió ens dóna un resultat de 0,0000672. Per trobar el tant per cent, ho multipliquem per cent. Així doncs tenim que la probabilitat que ens hagués caigut un llamp el dia 9 d’abril a Catalunya és del 0,006% o dit d’una altra manera, 6 de cada 1.000 persones haguessin pogut rebre l’impacte d’un llamp.

A continuació, presentem en forma de joc un seguit de probabilitats per tal de veure que el nostre instint a vegades comet errors.

Les matemàtiques són irrefutables. Les estadístiques són conclusions finals. Sabent que la probabilitat que ens toqui la loteria és molt baixa, per què continuem jugant? De les paraules de Guillem Turró, llicenciat en Filosofia i professor d’ètica professional a la Universitat Ramon Llull, s’estableix una relació directa entre la situació laboral d’una persona i els diners que dedica a la loteria. Turró apunta que molta gent juga perquè ‘es troba en una activitat laboral poc satisfactòria’. D’aquesta manera es veu la loteria com una possibilitat mínima, però finalment real, de canviar el rumb laboral i econòmic d’una qualitat de vida precària.

Però no totes les motivacions per jugar a la loteria són d’amb una intenció d’emancipació social i econòmica. Turró apunta que ‘el gordo a Espanya és una tradició’. La loteria també pot ser considerada com un valor tradicionalista com la religió o la fe; corrents amb un rerefons irracional que aporten il·lusió i valors morals a unes persones que no poden viure amb el nihilisme com a motivació.

Il·lusió, la base mecànica del nostre cervell quan aquest decideix jugar a la loteria. Som il·lusos en il·lusionar-nos amb la loteria. Si no, perquè il·lusió i il·lús tenen la mateixa arrel lingüística? Segons Turró ‘podem tenir il·lusions però sempre tocant de peus a terra’. És el consumisme inherent a tota persona el que ens fa ser parcialment irracionals, el que ens fa gastar diners en un joc pràcticament impossible de guanyar.

Turró relaciona el component irracional de jugar a la loteria amb el Mite del Carro Alat de Plató. L’ànima concupiscible representada per un cavall negre és el desig capritxós que segons Plató tots tenim però hem d’evitar obeir. Hem de prioritzar altres parts de l’ànima més racionals i intel·ligibles, però enfilar-se dalt del cavall negre sempre és l’opció més fàcil per qualsevol ésser humà. Jugar a la loteria és cavalcar a tota velocitat amb el cavall negre de Plató, és ser irracional, il·lús, per fabricar esperança a la vida. Segons Turró, ‘l’esperança és l’últim que es perd’ i aquest fenomen donarà una llarga i pròspera vida a la loteria.

Per entendre el rerefons psicològic de la loteria cal entendre les intencions humanes. Tots desitgem ser rics. El mateix caràcter de les persones marca aquest objectiu, sumat a la societat consumista i mercantilista en la qual vivim. La loteria aporta il·lusió a la vida i potser diners. Turró conclou afirmant que ‘vivim en un món on tothom vol tenir èxit i ser ric, i això pot ser una arma de doble fil. Si una persona no està preparada per gestionar el poder i els diners, pot acabar sucumbint’. És pràcticament impossible que et toqui la loteria, però, si et toqués la sabries gestionar?

La probabilitat exacte que et toqui el gordo de Nadal és d’1/100.000. És a dir, només a una persona dels 100.000 habitants que viuen a Girona podria guanyar el premi si tots compressin un bitllet de loteria i aquesta només fos repartida a la capital gironina. Si vols ser ric, existeixen altres formes més viables i possibles d’aconseguir una fortuna. En primer lloc, fer-se actor i guanyar un Oscar és estadísticament més factible, ja que la probabilitat de guanyar l’estatueta de l’Acadèmia és d’1/12.000. I també és probable que et toqui un llamp que no que et toqui la loteria.

Quan parlem d’altres tipus de loteria com és la Travessa, les probabilitats de guanyar encara són més baixes (1/5.000.000). Abans de jugar a la Travessa, s’ha de tenir present, per exemple, que és més probable morir de moltes formes diferents. Si vols fer una fortuna i retirar-te a una illa paradisíaca guanyant la Travessa has de saber que és més possible morir per la queixalada d’un tauró en aquesta illa paradisíaca (1/3.700.00). Si l’illa escollida és Hawaii, és més probable que atropellis a un cérvol (1/6787) a què et toqui la Travessa, tenint en compte que Hawaii és l’indret del món amb una població de cérvols més baixa. No només les illes llunyanes són perilloses, ja que és més probable ofegar-se a la banyera del teu propi lavabo (1/840.000) que guanyar la Travessa. També cal tenir en compte que hi ha més probabilitats de guanyar una gran quantitat de diners aconseguint una medalla olímpica (1/662.000) o casant-se amb un milionari/a (1/500.000).

Existeixen però fets i fenòmens molt més improbables que guanyar la loteria. Convertir-se en el pròxim president dels Estats Units és d’1/10.000.000. Esdevenir santificat pel Vaticà gaudeix d’una probabilitat d’1/20.000.000. També, la possibilitat de morir a causa de ser esquerrà davant d’un mal ús dels productes per a dretans és d’1/440.000.000. Finalment, el fet més improbable de veure és barallar les cartes i que surtin en un ordre perfecte (1/10^68).

Com es pot veure en la gràfica anterior, és molt més probable morir a causa d’un accident de cotxe que perdre la vida en un accident d’avió. Vistes les dades, com és que hi continua havent molta gent amb por a volar?

La fòbia als avions es tracta d’un fenomen molt semblant al fet de jugar a la loteria. Una part irracional del nostre cervell ens guia alhora de prendre desicions. Pensem maximitzant riscos i beneficis creant d’aquesta forma un univers de pors i somnis estadísticament poc probables. La por a volar, concretament, apareix en persones que necessiten controlar constantment la situació. En el fons saben que volar és el mitjà de transport més segur del planeta, però en prefereixen d’altres de més insegurs com el cotxe per poder així dominar completament els controls. Jugant a la loteria no aspires a controlar la situació, solament s’espera no preocupar-se mai més per la situació d’un mateix.

Per què juguem a la loteria? Aquesta és una resposta que mai podrem respondre de forma estadística. Per fe, per consumisme, per emancipació, per il·lusió, per ser il·lusos, per esperança, per avarícia, però, sobretot, per irracionalitat.