Per què i com preservar els documents del referèndum de l’1-O

Si volem consultar la documentació generada pels referèndums organitzats al llarg del segle XX i començament del XXI, haurem d’adreçar-nos, fonamentalment, a arxius municipals i comarcals. Als quadres de classificació de la documentació de qualsevol municipi hi trobarem sempre un grup de sèries dedicat a les eleccions i, dins d’aquest, una sèrie específica de referèndums. També cal tenir en compte els fons de la Generalitat i de la delegació del govern (o govern civil, segons l’època) per la part de procediment que els tocava de cada procés electoral.

Ara bé, què passarà amb els fons generats pel referèndum d’independència? Contràriament als anteriors, aquest s’ha convertit en un acte administratiu sense precedents al país: s’ha celebrat d’acord amb la legalitat del parlament i en contra de la legalitat de l’estat. Un referèndum que, fruit d’aquest context d’oposició de marcs normatius, només s’ha pogut dur a terme mitjançant la col·laboració entre l’administració catalana i la societat civil. És a dir, per primera vegada, tant la Generalitat i els ajuntaments com els ciutadans involucrats, sobretot a través d’actuacions col·lectives (associacions de famílies d’alumnes, comitès de defensa del referèndum, etc.), són coproductors dels fons generats, part dels quals de manera reglada (seguint la llei del referèndum o els centenars de decrets d’alcaldia donant-hi suport) i l’altra part de manera informal, i sovint volgudament ocultada, tenint en compte el clima de repressió previ i, sobretot, del mateix dia de la celebració.

Es tracta, per tant, d’un impressionant exemple de procés de govern obert i de participació ciutadana. Un exemple únic de cogovern, m’atreviria a dir, entre administració i societat, que pot emprar-se com a mostra de la progressiva democratització que els estats eficients i amb voluntat de servei van afrontant pel que fa als seus procediments en el marc més general de la transformació digital. Però, òbviament, només servirà de mostra si tractem i preservem correctament la informació resultant.

És a dir, fem-nos la següent pregunta: podem desvincular la preservació de les moltes imatges i altres testimonis documentals resultants dels recomptes, del trasllat de les urnes als centres, dels cordons de seguretat davant les portes dels col·legis electorals o, fins i tot, de les càrregues policials, de la del conjunt de documents ‘administratius’ generats en el mateix procediment electoral? El més lògic és que les tractem de manera contextualitzada i integrada d’acord amb el procediment participatiu que les ha generades, sobretot, perquè en quedi evidència amb valor legal i jurídic, tal com s’ha fet amb la documentació de la resta de referèndums.

Entendre com a mer patrimoni cultural aquests fons amb l’únic objectiu de preservar-ne la memòria és banalitzar-los. Són els primers fons emanats exclusivament des de la legalitat catalana. Dotem-los de la solemnitat i del rigor professional que mereixen: el seu destí només pot ser el dels arxius públics, d’acord amb el marc normatiu referent a la documentació generada per l’administració. Cal actuar de manera coordinada i clara perquè, a més, som davant d’una oportunitat immillorable per a adequar els criteris tradicionals de gestió de la documentació (avaluació, classificació, etc) a aquestes noves formes de participació cívica en actes amb valor administratiu que, abans, eren produïts per entorns cent per cent institucionals.

Això no va de memòria, això va de com la governança de la informació pública permet garantir els drets de tothom, mitjançant la capacitat de documentar de forma autèntica i fiable els nous procediments que sorgeixen en el paradigma d’una democràcia digital i participativa. Es poden fer totes les campanyes de recollida de materials que es vulgui, també des de i per als àmbits privats. Però només el correcte tractament arxivístic públic de la informació vinculada al referèndum pot esdevenir fonament per a bastir i preservar la nova legalitat de la República de Catalunya. Això, sobretot, ho hauria de tenir en compte el departament al qual, per competència, li pertoca la gestió i preservació del patrimoni documental del país. #ArxivemelMoment, doncs, perquè en el futur puguem comptar també amb la #Memòria1oct.