11.06.2021 - 21:50
Si dimarts vau tenir dificultats per a accedir a la vostra web de referència, no vau ser els únics. Tot d’una, un nombre elevat de pàgines web importants de tot el món va deixar de funcionar durant una hora. És desconcertant, quan els llocs en què confiem de sobte es tornen inaccessibles, i més encara quan passa a una escala tan extensa. Aquesta interrupció va afectar les webs de la BBC, Pinterest, The Financial Times, Reddit i, fins i tot, The Conversation.
Com es poden veure afectades pel mateix incident tantes pàgines web de tantes empreses i mitjans diferents? Per entendre la resposta, heu de saber què és una CDN (xarxa de lliurament de contingut) i quina importància tenen per al bon funcionament d’internet.
Què ha passat i què és una CDN?
Tot i que és massa aviat per a proporcionar un diagnòstic complet de l’incident, internet (quan va tornar a ser accessible) va assenyalar ràpidament el culpable: Fastly.
Fastly és una empresa de computació que desa les dades al núvol i proveeix serveis CDN a diversos llocs web, incloent-hi Amazon i Deliveroo. Però, com pot una sola empresa fer caure una part important d’internet?
Quan accedim a un lloc web, el nostre navegador enllaça amb el lloc remot i, a continuació, presenta la pàgina a la nostra pantalla. Aquesta acció emmascara un procés molt més complicat, que pot incloure serveis CDN.
Una CDN és un servei que permet a les webs populars mantenir còpies de les seves pàgines més a l’abast dels seus clients. Per exemple, si volem navegar per la web de la BBC, podríem enllaçar directament amb un servidor del Regne Unit. Tot i que internet és perfectament capaç de transferir la pàgina web del Regne Unit a Catalunya, hi ha un retard inevitable (potser uns quants centenars de mil·lisegons). I a ningú li agraden els retards.
L’experiència per a l’usuari pot ser fins a deu vegades més ràpida si es fa una còpia de la pàgina (o d’elements del seu contingut) a Catalunya i es lliura a petició.
Per descomptat, accedir a una versió de la pàgina a Catalunya funciona molt bé si ets a Catalunya, però no tant si ets, per exemple, a Los Angeles. Per tant, per garantir un lliurament ràpid de contingut a tothom d’arreu del món, les CDN solen funcionar a escala mundial.
Un proveïdor de serveis de CDN normalment operarà centres de dades a tot el món, amb còpies de contingut popular als principals nuclis de població per distribuir contingut a cada regió.
Pot ser que la velocitat de lliurament d’una sola imatge o un element de la pàgina, provinent d’una CDN, no es noti: la diferència entre 200 mil·lisegons i 20 mil·lisegons no és perceptible per a la majoria d’usuaris. Tanmateix, les webs modernes solen contenir molts elements, entre els quals imatges, vídeos, etc., i quan es combinen, la millora de la velocitat mitjançant CDN pot ser significativa.
Llavors, per què han fallat tantes webs?
Els serveis de CDN ofereixen un servei valuós per a millorar la nostra experiència de navegació web, però amb un cost. Quan un proveïdor de CDN important com Fastly experimenta un error, no afecta una sola web; és probable que afecti totes les webs per a les quals treballa.
Així doncs, la raó per la qual dimarts tantes webs de tot el món van quedar fora de servei de sobte és que no es van atendre les sol·licituds de contingut allotjat a la CDN.
Aquest incident demostra la confiança que tenim en la tecnologia i en les implementacions específiques de la tecnologia a la nostra vida moderna. Si cada web que visitem allotgés exclusivament el seu propi contingut, no hi hauria aquests problemes. Tot i això, la nostra experiència de navegació seria molt més lenta, i recordaria els dies dels mòdems de marcatge telefònic.
Tot i l’aturada mundial, el cas es va resoldre en una hora, aproximadament. Això indica que és poc probable que fos un problema relacionat amb la seguretat o la pirateria.
Podria tornar a passar?
Fastly no és l’únic proveïdor de CDN. Hi ha altres serveis grans, com Akamai i Cloudflare. Les interrupcions no són infreqüents, però solen durar poc. Els lectors podeu tenir la seguretat (suposant que no heu tornat a perdre internet) que els proveïdors de serveis observen de prop aquest incident per garantir que se n’aprenguin lliçons per a la pròxima vegada.
Paul Haskell-Dowland és el degà associat de la facultat d’Informàtica i Seguretat de l’Edith Cowan University. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
