Per què hem fet vaga a Euronews

De la mateixa manera que la Unió Europea està en crisi, una televisió nascuda de la voluntat de Brusel·les com Euronews també. Fa un quart de segle s’hi van associar un bon grapat de televisions públiques del continent, així com d’altres televisions públiques mediterrànies del nord d’Àfrica. Per a fer la competencia a la CNN nord-americana. Des d’aleshores, ens hem ampliat fins a constituir tretze llengues: anglès, francès, castellà, alemany, italià, portuguès, (les fundadores), àrab, rus, turc, farsi, ucranià, grec i hongarès (aquestes dues últimes, des d’Atenes i Budapest).

Però el model multiplex del mateix vídeo per a tothom i sense presentadors (nodrint-se de les imatges d’aquestes mateixes televisions públiques i les agències) va començar a revelar les seves limitacions amb el temps. Quan  per exemple Radio Televisió Espanyola, que va muntar el seu canal 24 hores, va decidir sortint-se’n de l’accionariat. I, progressivament, d’altres accionistes públics han anat reduïnt la seva participació. Fins que, el setembre de l’any passat, Euronews es va convertir en un mitjà majoritàriament privat. Amb l’arribada de l’empresari de telecomunicacions egipci Naguib Sawiris, que va comprar el 53 del capital amb 35 milions d’euros. També va ser quan es va inaugurar una nova seu en una zona en reurbanització a Lió.

La Comissió Europea segueix atorgant uns vint-i-cinc milions d’euros anuals en subvenció, però ja no es considera responsable de la gestió que es pugui fer a la companyia. Durant aquests últims anys, d’altra banda, han entrat les televisions públiques russa i turca que disposen ja de major pes que moltes d’altres de la Unió Europea.

Amb l’arribada de Sawiris, també es va anunciar el pla Euronews Next que ha de consistir en la reconversió d’aquest sistema mutiplex en un model híbrid entre les mateixes notícies per a tothom i una desconnexió de deu minuts cada mitja hora per a la majoria de les altres llengües. Simultàniament, es prepara un canal apart en anglès que sí disposarà de presentadors i producció pròpia.

El problema és que tot això s’acompanya d’un pla de reducció de plantilla (Pla de Sauvegarde de l’Emploi, PSE, com es diu tècnicament en la llei francesa). I aquest pla s’enviava aquest divendres, 16 de desembre, a inspecció de treball perquè se li doni el vist-i-plau.

En què consisteix aquest pla? En l’acomiadament, més o menys, d’uns quaranta periodistes. És a dir, desapareix l’equip ucranià (oficialment, perquè després de la revolució de Maidan ha estat cada cop més difícil finançar aquesta llengua), mentre que les llengües àrab i farsi perden més de la meitat dels seus efectius (perquè passen de l’antena a només web). A la resta de llengues, també hi ha baixes i a tots els redactors que es queden se’ls hi canvia el contracte perquè s’adaptin a tota mena d’horaris i hagin de fer alhora de muntadors. Amb la qual cosa, de retruc el pla afecta als departaments tècnics.

Davant d’aquesta situació i perquè no estàvem conformes amb l’actuació dels sindicats, es va organitzar una primera vaga el dilluns, 5 de desembre, de quatre hores a iniciativa dels equips ucranià i farsi. I, entre el 6 i 7 de desembre, es va convocar una moció de desconfiança a la direcció directament des de baix i amb el sol suport com a sindicat de Force Ouvrière (que, en tot cas, és majoritari a la redacció). El resultat va ser de 205 vots en contra de la gestió de la direcció (un 70% dels participants). El mateix 7 de desembre, quatre dels cinc sindicats de l’empresa van donar el seu acord al PSE quan encara tenien uns quants dies més de temps per a decidir-se.

Aquest dijous es va celebrar un comitè d’empresa amb la direcció on, curiosament, els delegats sindicals (no els mateixos que van donar el seu acord al PSE) van donar un avís desfavorable al pla. Aquest avís no es vinculant, però figura al dossier que s’envia a inspecció de treball perquè dictamini en tres setmanes. Alguna cosa haurà ocorregut perquè, en una sola setmana, el pla hagi passat a ser tan bo a merèixer la seva desaprovació. El problema és que el que comptarà més per a les instàncies administratives és la primera signatura a favor donada per quatre dels cinc sindicats. Per això, aquest dijous tornàvem a estar en vaga de vint-i-quatre hores amb un seguiment de més de la meitat de la redacció.

Paral·lelament, la direcció d’Euronews està negociant amb la televisió nord-americana NBC la seva entrada al capital de l’empresa amb entre un 15 i un 30 per cent i posant-hi fins a trenta milions d’euros. Però com que Sawiris vol continuar sent majoritari, aquest també aumentarà la seva part. Si es tanca l’acord, la televisió passarà a ser privada i en mans no europees en aproximadament un vuitanta per cent.

Davant de la situació financera de la companyia, no estem en contra de l’arribada de més diners. Però exigim que es garanteixi el caràcter multilingüe de la cadena, que es retiri aquest pla que ja el posa en dubte i que els nous accionistes respectin la identitat europea i la seva independència.