I ara he de demanar un crèdit per a pagar imposts?

Per a centenars de milers d’autònoms i petits negocis que van ajornar els imposts al maig i que encara no els han retornat, avui acabava el termini per a liquidar els deutes de les autoliquidacions trimestrals que el govern va permetre d’ajornar arran del coronavirus, durant sis mesos, quatre dels quals sense interessos. A més de la declaració trimestral de l’IVA, els qui facturessin menys de 600.000 euros anuals podien ajornar alguns imposts del primer trimestre del 2020, com les retencions i ingressos a compte dels models de retencions trimestrals a treballadors o empresaris; d’arrendament o subarrendament d’immobles i també els pagaments fraccionats de l’IRPF i els pagaments a compte de l’Impost de Societats.

Aquesta mesura va ser ben rebuda i va servir per a dotar de liquiditat els treballadors per compte propi en els moments més crítics. No obstant això, i encara que molts són lluny de recuperar-se, aquests ajuts han acabat i els autònoms han de començar a afrontar les seves obligacions. No acabo d’entendre com és que el govern espanyol no ha allargat la moratòria per a tota aquesta gent. Falten ajuts, veiem que els problemes de la pandèmia s’han allargat més del que es pensava, que als països veïns tot són facilitats, que molts establiments i autònoms no han pogut treballar encara a un ritme acceptable –i fer caixa– per imperatiu legal… i Hisenda no flexibilitza les mesures i actua com si no passés res. No ho entenc.

I ara, què? Doncs els afectats hauran hagut de decidir entre demanar un crèdit per a pagar a Hisenda o afrontar els problemes de la morositat fiscal.

Cap de les dues solucions no és fàcil. Si demanem al banc un crèdit amb l’aval de l’ICO –avals allargats fins al març del 2021–, l’entitat veurà l’aval com una cosa més i, fonamentalment, ens aplicarà el ràting que toqui a la situació en què tinguem el balanç. I, probablement, amb uns ingressos mínims i l’endeutament contret mesos enrere, no serà el millor possible. Això vol dir que el banc ens demanarà més garanties personals, a més de la de l’ICO, i no sempre estarem en condicions d’aportar-les. Per tant, ens el poden denegar, amb la qual cosa ens trobarem en la situació de no poder pagar a Hisenda. Em consta que molts autònoms i petits empresaris han optat per prioritzar els pagaments al personal i als proveïdors, amb la idea de veure què diu després Hisenda.

Què passa amb aquesta gent? A què s’enfronten? Ho demano a Enric Rius, assessor fiscal de la Cecot. Em diu que, per a Hisenda, entren en situació de constrenyiment. D’entrada, tenen un recàrrec del 20% sobre el deute fiscal, que ja porta un augment de dos mesos (fins ara) d’interessos al 3,75% sobre la xifra inicial. El pas següent serà la notificació del deute. El temps que tardi a tramitar-se dependrà de la voluntat política de fer-ho, em diu Rius, perquè les dades estan informatitzades. Si tampoc no paguem quan arribi el requeriment, llavors començarà el procés d’embargament, primer dels comptes bancaris i, en cas que no hi hagi prou diners, es pot anar als clients. És a dir, que en lloc de pagar-nos a nosaltres el que ens deuen pels productes venuts o serveis prestats, ho faran directament a Hisenda. Aquest procés, això sí, acostuma a ser més lent.

En aquests moments de trasbals que vivim, em sembla un desori i una manera gratuïta de fer créixer l’angoixa d’unes persones que no és que no vulguin pagar, sinó que no els deixen treballar per generar prou ingressos per a pagar. Enric Rius em comenta que tot indica que el govern espanyol, amb els ERTO i els avals de l’ICO, creu que ja ha fet prou i que no cal anar més enllà. Talment sembla que les autoritats oblidin que l’ICO fa només un paper secundari de mediació i que qui dóna els crèdits és el banc, segons els seus paràmetres de concessió, que no han canviat aquests temps. I sembla que oblidi que en el moment d’anar a demanar una ampliació del crèdit al banc per a pagar els imposts, l’autònom o la pime hagin esgotat el límit de risc que el banc els atorga.

No sé quants bars, restaurants, discoteques, gent de l’audiovisual per a concerts, agències de viatges, transportistes, per esmentar-ne uns quants dels més afectats pels tancaments de la pandèmia, hauran pogut fer front al pagament que se’ls obligava a fer avui. Però cal deixar constància que la inflexibilitat d’Hisenda és una barbaritat en aquests moments excepcionals. Si aquest és el tarannà general del govern espanyol, temo que no ens en sortirem gaire bé, de la crisi actual, encara que en les seves continuades declaracions diguin que el més important ara és salvar empreses. No ho demostren i ho pagarem tots plegats.