06.02.2021 - 21:50
Aquests dies, la prestigiosa revista The Lancet ha publicat els resultats de l’assaig clínic del vaccí rus Sputnik V. Uns resultats que han causat un gran enrenou, perquè posicionen el vaccí rus com un dels més prometedors del món, cosa que ens ha agafat per sorpresa. Mirem d’analitzar per què aquest fet ha estat tan inesperat al món occidental.
Peculiaritats de la ciència russa
La ciència russa actual és hereva de la soviètica i té unes característiques peculiars. A la Unió Soviètica, la ciència era una de les activitats més prestigioses. Els científics eren a la part més alta de la piràmide social, eren molt respectats, posseïen certs privilegis comparats amb altres professions i es caracteritzaven per la seva gran vocació i patriotisme.
Com explica l’historiador Nikolai Krementsov en l’imprescindible llibre Stalinist science, la ciència soviètica que es va forjar durant l’estalinisme anava molt enfocada a qüestions pràctiques i funcionava com una eina en mans de l’estat, amb grans centres i instituts molt jerarquitzats, finançats i gestionats directament pel govern i controlats pel Partit Comunista.
En aquest ambient, els científics no havien de preocupar-se per burocràcies ni per publicar els resultats en revistes internacionals. D’aquesta manera, el país tenia una elit intel·lectual formada pels millors cervells. Eren persones que dedicaven tots els seus esforços a construir models, obtenir resultats i, en l’esfera biomèdica, a curar malalties. Publicar era secundari. I encara que això ha canviat des que es va dissoldre la Unió Soviètica, és lògic que en quedin inèrcies i que hi hagi contrastos amb la ciència de la resta de món.
On s’ha desenvolupat el vaccí?
L‘Institut Gamaleya de Recerca en Epidemiologia i Microbiologia, on s’ha desenvolupat el vaccí Sputnik V, es va fundar de manera privada el 1891 i va ser nacionalitzat el 1919. La data de fundació (és un dels centres d’investigació més antics de Rússia) mostra la gran tradició de l’epidemiologia i la microbiologia russes.
Actualment, és la institució més important del país en l’àmbit de l’epidemiologia, té una seu a Moscou i nou centres associats. En depèn el Departament de Malalties Infeccioses de la Primera Universitat Mèdica Estatal de Moscou, l’escola de medicina més antiga i important de país.
L’Institut Gamaleya ja ha desenvolupat diversos vaccins. En destaquen un contra l’Ebola i un altre contra la MERS, però cal tenir en compte que no es van arribar a publicar a la premsa internacional. La raó –a banda, potser, de la inèrcia de l’època soviètica en què no es publicava tant– va ser que les dues epidèmies es van acabar bruscament. Però amb aquests vaccins els científics russos van acumular una experiència important que ara els ha estat molt útil.
En què consisteix el vaccí Sputnik V?
És un vaccí basat en un adenovirus, una classe de virus que ja es fa servir en teràpia gènica i en altres vaccins i que sol ocasionar infeccions lleus com el refredat comú. El material genètic d’aquest adenovirus es manipula perquè no causi infecció i per incloure la informació d’una de les proteïnes del virus contra el qual es vol protegir amb el vaccí. Quan s’introdueix aquest adenovirus modificat, les cèl·lules produeixen la proteïna “extra”, en aquest cas, la proteïna S del SARS-CoV-2. El sistema immunitari de la persona que ha estat vaccinada reconeix la proteïna com a estranya i la recordarà. I si aquesta persona s’infecta amb el SARS-CoV-2, el sistema immunitari destruirà els virus, de manera que impedirà que es desenvolupi la malaltia.
El problema és que el nostre sistema immunitari també desenvolupa anticossos contra els propis adenovirus, per la qual cosa se sol administrar una sola dosi i l’eficàcia disminueix. Ja sabem que una segona dosi reforça la resposta immune. D’aquesta mena, monodosi, és el vaccí de Johnson & Johnson que serà aprovada aviat.
Per a desenvolupar el vaccí d’AstraZeneca, els investigadors de la Universitat d’Oxford van pensar a fer servir un adenovirus de ximpanzé perquè el cos humà no ataqués l’adenovirus. Per això, d’aquest vaccí sí que es posen dues dosis.
Doncs bé, els investigadors de l’Institut Gamaleya van tenir una idea diferent per a administrar dues dosis del vaccí: fer servir dues classes diferents d’adenovirus humans, un per a cada dosi. La feina és doble, però es poden administrar dues dosis i, a més, l’adenovirus funcionarà més bé si és d’un humà que no pas d’un ximpanzé. D’aquesta manera, com ha passat, l’eficàcia és molt alta, superior a qualsevol dels altres vaccins d’adenovirus que tenim fins ara.
La raó de la desconfiança
Aleshores, per què fins ara tots hem desconfiat del vaccí rus? Simplement, perquè ens faltava informació. Tan sols quan s’han publicat les dades de la fase 3 dels assaigs clínics hem tingut a l’abast tota la informació disponible.
Aquesta informació, accessible ara per a ser revisada i discutida, és la que marca el tret de sortida per a sol·licitar l’autorització dels organismes reguladors i començar la campanya de vaccinació. No obstant això, a Rússia i en altres països ja fa mesos que administren el vaccí Sputnik V.
Per això, precisament, a Occident es desconfiava: ens demanàvem com es podia vaccinar sense saber si el vaccí era segur i eficaç? I, a més, desconeixíem, cosa que ara sabem, que a Rússia s’havien desenvolupat anteriorment vaccins de característiques similars contra l’Ebola i la MERS.
Sembla, doncs, que hem pecat de suspicàcia i que el problema amb el vaccí rus era la manca d’informació i no pas cap error intrínsec del vaccí. L’escepticisme justificat, doncs, surt per la porta si la bona ciència entra per la finestra. I, segurament, aquest episodi servirà per a tornar a respectar una ciència, la russa, que en el seu moment va servir d’exemple al món amb la cursa espacial, i que s’encamina a recuperar el prestigi internacional amb aquest vaccí, per això mateix, de nom tan apropiat.
Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.
