Per què és tan important el pas de Rafah per a la crisi humanitària de Gaza?

The Washington Post · Claire Parker, Victoria Bisset i Ellen Francis

El pas de Rafah entre la franja de Gaza i Egipte és vital per a la crisi humanitària que hi ha a Palestina. Un grup d’estrangers i ciutadans amb doble nacionalitat ha passat de Gaza cap a Egipte per Rafah, en la primera sortida de civils fora de l’enclavament després de setmanes d’intents d’evacuació fallits i negociacions. L’obertura limitada del pas també ha permès que alguns palestins ferits entressin a Egipte per a ser-hi tractats, perquè els hospitals de Gaza es col·lapsen arran dels atacs israelians i el setge.

A més, Rafah ha proporcionat l’única ruta perquè els combois d’ajuda entrin al territori palestí. Des que va arribar a Gaza el primer lliurament d’ajut, fa gairebé dues setmanes, els camions hi han dut medicaments, menjar i una mica d’aigua potable. Però els oficials humanitaris adverteixen que no n’hi ha prou, ni de bon tros, per als més de dos milions d’habitants de Gaza en perill, amb subministraments decreixents i sense cap via de fugida.

On es troba el pas del Rafah?

El pas entre el sud de la franja de Gaza i la regió del Sinaí nord d’Egipte és l’única connexió que Israel no controla. Els palestins de Gaza han viscut durant setze anys en un blocatge mantingut per Israel i Egipte, quan Hamàs va prendre el control de l’enclavament.

El pas ha estat tancat des que els atacs aeris israelians van malmetre el pas principal per als combois d’ajuda el mes passat, en les operacions militars que tenien per objectiu Hamàs, després del seu atac a Israel del 7 d’octubre.

Egipte ha mantingut el pas tancat als passatgers i ha deixat clar que es nega a acceptar una afluència de refugiats palestins, preocupat per les conseqüències polítiques i de seguretat.

El pas de Rafah havia estat imprescindible perquè els palestins que vivien fora de Gaza visitessin els seus familiars i perquè els palestins de Gaza rebessin tractament mèdic a Egipte.

Egipte manté un control estricte sobre la frontera, i els qui volen passar-hi han de tenir permís de les autoritats palestines i egípcies. El Sinaí nord, on Egipte ha lluitat contra militants islamistes durant una dècada, és fortament militaritzat, i Egipte sempre ha tingut por de la inestabilitat que pugui arribar de Gaza.

Què ha passat a Rafah i per què és important el pas?

Persones i mercaderies van poder travessar el pas del Rafah cap a Egipte durant uns quants dies després de l’atac fet per Hamàs a Israel, el 7 d’octubre, un atac sense precedents que va matar almenys 1.400 israelians. El pas de Rafah va deixar de funcionar el 10 d’octubre, quan els atacs israelians de represàlia el van malmetre.

Els bombardaments d’Israel a Gaza han ferit i mort milers de palestins. Israel també ha tallat l’electricitat de Gaza i ha blocat la tramesa de combustible amb els camions d’ajuda.

Els darrers moviments de ciutadans estrangers i d’ajuda a Rafah són completament insuficients per a pal·liar la crisi humanitària de Gaza. Hi ha palestins atrapats a l’enclavament, molt més enllà del punt de desesperació, segons les organitzacions humanitàries. A Gaza hi entren pocs camions, fet que contrasta amb els centenars que hi arribaven diàriament de diversos punts abans de la guerra.

A mesura que l’aigua potable hi ha anat escassejant, les Nacions Unides han fet sonar l’alarma sobre el perill de propagació de malalties. Els hospitals estan atapeïts i s’han trobat sense combustible ni subministraments. Les crides d’Israel perquè els residents del nord de Gaza vagin cap al sud han agreujat la crisi, segons les organitzacions humanitàries. Les Nacions Unides han advertit que l’evacuació forçosa pot contravenir el dret internacional.

Qui controla Rafah?

El pas és formalment controlat per Egipte i les autoritats de Gaza. Però Israel el controla per aire i ha bombardat la zona de Rafah simultàniament al sud de Gaza.

Egipte, que té prou maldecaps polítics i de seguretat, està decidit a evitar un èxode de refugiats palestins. El govern pateix per la seguretat a la regió del Sinaí i vol evitar de ser vist com a còmplice en una campanya que podria obligar els palestins a sortir de Gaza per sempre, com ja va passar amb la nabka.

Quin és el paper dels Estats Units?

L’obertura del pas del Rafah a l’ajuda humanitària i als ciutadans estrangers que en volen sortir, van ser punts clau durant la ronda accelerada del secretari d’estat dels EUA, Antony Blinken, pel Pròxim Orient dies després de l’atac d’Hamàs.

El president Biden, que va visitar Israel el mes d’octubre, va dir que Egipte obriria el pas per a lliurament d’ajut i anuncià que s’havia arribat a un acord amb Israel per permetre que els camions passessin per Rafah cap a Gaza.

Aquesta setmana hi van passar ciutadans estrangers, gràcies a les negociacions entre Hamàs i els governs dels Estats Units, Egipte i Israel. L’acord que va permetre d’obrir el pas per a les evacuacions va tenir la mediació de Catar, segons una font coneixedora.

Què ha impedit les evacuacions i l’ajuda?

Les autoritats egípcies, israelianes, nord-americanes i d’Hamàs han donat explicacions contradictòries sobre els motius per a no permetre que els civils, fins i tot amb lesions greus, travessessin de Gaza a Egipte abans de l’acord.

Aquestes negociacions s’han centrat principalment en els lliuraments d’ajut i la sortida de ciutadans estrangers, a més de l’alliberament dels 240 ostatges presos pels combatents d’Hamàs. Acords anteriors que implicaven la sortida d’estrangers van fracassar en el darrer moment.

Els funcionaris dels EUA han culpat principalment Hamàs de la situació, però també han insinuat la complexitat de les converses de moltes parts, cadascuna amb els interessos propis. Egipte ha culpat Israel de no proporcionar garanties que no bombardarà el pas ni la rodalia si la gent prova de sortir.

Les organitzacions humanitàries han assenyalat la necessitat d’un alto-el-foc per lliurar amb seguretat els subministraments autoritzats a Gaza.

Israel ha dit que no permetria que l’ajuda entrés lliurement a Gaza, però no aturarà la que entri per Egipte, sempre que es limiti a “menjar, aigua i medicaments per a la població civil” i no arribi a Hamàs.

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha acollit amb satisfacció els lliuraments d’ajuda, però ha demanat una ajuda humanitària sense restriccions i sostinguda a Gaza.

• Subscribe to the Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb