Per què és tan important de tenir grup propi al congrés espanyol?

Per a poder tenir grup propi al congrés dels diputats espanyol cal haver aconseguit quinze diputats. Amb tot, el reglament de la cambra també permet que el formin els partits que han obtingut cinc escons i el 5% dels vots a tot l’estat espanyol, o bé cinc escons i un 15% de vots en aquelles circumscripcions on s’hagin presentat. Per una altra banda, no poden formar grup propi aquells diputats que pertanyin al mateix partit, un article que és del tot interpretable i que Ciutadans i el PP utilitzen per a evitar que Compromís-Podem, En Comú Podem i En Marea conformin grups parlamentaris separats. Ara tenen dues opcions: integrar-se en el grup de Podem o bé anar al grup mixt, on es reuneixen els diputats dels partits que no han pogut formar grup. Tenen temps per a decidir-se fins avui a les 20.00. Però què hi perd un partit si no pot formar el seu grup parlamentari i cau en el grup mixt?

Principalment, un grup propi implica tenir més eines per a intervenir políticament dins la cambra. Pot presentar proposicions de llei, proposicions no de llei i esmenar projectes de llei del govern espanyol, a més de fer-li preguntes i interpel·lacions. El grup mixt també ho pot fer, però tots els partits que l’integren s’han de posar d’acord, una condició sovint difícil, perquè les diferències ideològiques entre els integrants poden ser molt grans. Per exemple, en l’última legislatura, dins el grup mixt hi havia partits tan diversos com ara ERC, Amaiur, UPN o Coalició Canària.

Presència i torns de paraula
El grup propi permet de tenir més presència, mentre que al grup mixt els partits s’acaben diluint i no poden fer-se sentir sempre que volen. Per començar, cada grup té un portaveu assignat, però al grup mixt aquesta figura és rotatòria. Les intervencions als plens, a més, varien segons el president del congrés. Per exemple, en l’última legislatura, Jesús Posada va decidir que cada partit del grup mixt tingués un torn d’intervenció propi, però això no acostuma a passar. És habitual que hagin de repartir-se un torn de paraula. Això vol dir menys temps per a poder exposar idees. De vegades, els partits del grup mixt s’han posat d’acord per nomenar un portaveu.

Un grup propi també implica tenir un altaveu permanent de cara als mitjans –perquè té assegurada una conferència de premsa setmanal– i un representant a les comissions que es creïn. El grup mixt també hi és present, però ha de nomenar un titular.

Més recursos econòmics
No es pot passar per alt un dels principals motius d’interès per a formar un grup propi, l’econòmic. Cada grup parlamentari del congrés espanyol rep 28.597,08 euros mensuals, una xifra que al grup mixt s’ha de dividir entre els partits polítics que l’integrin. Si agafem d’exemple l’última legislatura, al grup mixt hi havia vuit partits diferents, és a dir, que corresponien 3.500 euros mensuals a cada un. A banda, el congrés també destina una subvenció addicional de 1.645,49 euros mensuals per a cada diputat.