La importància de dormir bé i els trastorns del son

Durant segles s’ha considerat el son com una funció fisiològica passiva, com una desconnexió del cervell, necessària però infravalorada. Això va canviar amb la descoberta de la fase REM del son l’any 1953, que va demostrar els beneficis de dormir per a la salut de l’ésser humà. El son té un paper vital en la bona salut i el benestar durant tota la vida. Dormir amb un son de qualitat i en el moment adequat contribueix a tenir una bona salut mental i física, i millora la qualitat de vida i la seguretat a la carretera i a la feina.

El doctor Jesús Pujol, metge de família i de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) explica que el fet de sentir-nos en forma mentre estem desperts depèn en part de què passa mentre dormim. Durant el son, el cervell treballa per donar suport a les funcions que mantenen la nostra salut física i mental. En nens i adolescents, el son també ajuda al creixement i al desenvolupament.

La reducció de les hores de son perjudica la concentració i el rendiment
Al nostre país es dediquen més hores a les activitats laborals que no pas als països del nostre entorn i, a més, tenim oportunitats d’oci disponibles fins ben entrada la matinada. Potser per aquesta raó el lema del  Dia Mundial del Son d’enguany –’un bon son és un somni assolible’– té més importància, perquè hi ha poca consciència de la importància del dormir com a factor de salut.

Pujol diu: ‘Aquests condicionants fan que tinguem tirada a prolongar el nostre horari diürn a còpia d’escurçar temps de son. Aquest canvi d’hàbits altera el funcionament circadiari del nostre organisme (ritme de son i vigília). I l’alteració d’aquesta coordinació temporal, que és imprescindible per a diverses funcions homeostàtiques, pot fer aparèixer patologies en diferents òrgans i sistemes’. I no sols l’alteració del ritme circadiari, sinó també la reducció de les hores de son escatimades amb la finalitat d’allargar el dia, també són causes, avui ja demostrades, de problemes de concentració i de rendiment intel·lectual i laboral, de l’oxigenació del nostre cor i cervell, de l’aparició o el mal control de malalties cardíaques, de la malaltia renal, de la hipertensió arterial, de la diabetis i d’accidents.

La deficiència de son també fa créixer el risc d’obesitat i influeix en la fertilitat i la immunitat.

El son com a font de salut
Mantenir l’hàbit de dormir el nombre d’hores adequades depèn de la nostra manera de viure i del valor que donem al son com a font de salut. En canvi, si tenim la percepció que, malgrat haver tingut cura de tots els elements per a afavorir que dormim bé, no gaudim d’un descans reparador, és hora de consultar els professionals sanitaris.

En aquest sentit, el doctor Pujol recorda que els metges de família són els que poden ajudar-nos a descobrir si realment tenim un trastorn del son, orientar-nos sobre les millors conductes higièniques i tractaments a seguir i decidir si convé que ens atengui un especialista del son.

Els trastorns del son
Els trastorns del son són problemes relacionats amb el fet de dormir i inclouen dificultats per a agafar el son o romandre adormit, d’adormir-se en moments inapropiats, d’excés de son o conductes anormals mentre es dorm. Alguns dels més freqüents són:

Insomni. Es defineix com la dificultat d’adormir-se o de mantenir-se adormit, i pel fet de despertar-se abans d’hora o tenir un son no reparador. Els episodis poden aparèixer i desaparèixer, i ser temporals o crònics. Els símptomes poden incloure problemes per a adormir-se, despertar-se unes quantes vegades durant la nit o massa aviat i tenir sensació de cansament i incapacitat de concentrar-se durant el dia i irritabilitat.

Les preocupacions, algunes malalties, el ritme de vida i certs medicaments són algunes de les causes de l’insomni. El risc d’experimentar aquest trastorn augmenta en els casos següents: ser dona, tenir més de seixanta anys, tenir un trastorn mental, estar sotmès a molt d’estrès, treballar de nit o canviar de torn sovint i fer viatges llargs.

Si el problema persisteix més de quinze dies, cal parlar amb el metge de capçalera. L’insomni pot desaparèixer amb l’adopció d’hàbits d’higiene del son i amb el tractament de les causes que el produeixen. Si amb aquestes mesures no n’hi ha prou, el metge pot recomanar fàrmacs que ajuden a relaxar-se i a agafar el son. També hi ha clíniques especialitzades en medicina del son, que poden ajudar a resoldre el problema.

Apnea del son. Es caracteritza per pauses respiratòries repetitives mentre es dorm. Es produeix quan el cervell deixa d’enviar temporalment senyals als músculs que controlen la respiració. Acostumen a tenir-ne les persones que presenten alguna malaltia o problema de salut, com ara insuficiència cardíaca, malaltia de Parkinson o obesitat.

Els símptomes més comuns són fatiga crònica, somnolència diürna, mal de cap al matí i son intranquil, i es poden controlar amb el tractament de l’afecció que origina l’apnea del son. Els tractaments varien segons la gravetat i la causa, i poden ser la pèrdua de pes, mesures posturals, dispositius mandibulars i dispositius de ventilació en els casos més greus.

Síndrome de les cames inquietes. És un trastorn neurològic que consisteix en una sensació d’inquietud que sol aparèixer en les extremitats inferiors durant el repòs i, més sovint, a la nit. Acostuma a impedir d’agafar el son. Segons la intensitat, té tractaments diversos: suplements de ferro, fàrmacs, etc. La resposta al tractament sol ser molt bona, per la qual cosa en cas que hi hagi aquests símptomes convé consultar el metge.

Narcolèpsia. És un problema del sistema nerviós que causa somnolència diürna extrema. Tot i que no se’n sap la causa exacta, moltes persones afectades tenen nivells baixos d’orexina, una substància química produïda al cervell que ajuda a mantenir-se despert.

La narcolèpsia pot produir al·lucinacions en dormir o en despertar-se, episodis de paràlisi del son, en què el cos es manté immòbil durant uns quinze minuts en començar a adormir-se o despertar-se, i atacs de cataplexia. En aquests atacs, d’entre trenta segons i dos minuts de durada, es perd el control dels músculs, el cap cau endavant, la mandíbula baixa i els genolls es poden doblegar.

És un trastorn crònic i, per tant, el tractament es basa en el control dels símptomes. La millora dels hàbits d’higiene del son i alguns medicaments poden ajudar a mantenir-se despert durant el dia. Els antidepressius poden reduir els episodis d’al·lucinacions, paràlisi del son i cataplexia.